Política

JOSEP MARIA SOLER

PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ PALLACH

“Josep Pallach no era un professor convencional”

La fundació que duu el nom de Josep Pallach celebra els cinc anys de la seva presentació pública

Segons el seu president, la raó de ser de la fundació rau en “la vocació per difondre el missatge que tothom educa” a través d'una proposta eminentment de col·laboració

Vides paral·leles
La trajectòria de Josep Maria Soler apareix indissociablement lligada a la figura de Josep Pallach, primerament a nivell acadèmic. Tal com confessa, “Pallach va significar molt per a mi“. Alguns anys després, quan anava camí de Barcelona en una ambulància medicalitzada després d'una crisi cardíaca, l'atzar el va tornar a unir amb Josep Pallach. El metge que va atendre'l va recordar-li que aquell servei s'havia aconseguit gràcies a un polític figuerenc: Josep Pallach. Aquell paral·lelisme va estimular-lo a anar elaborant la idea de la Fundació
Josep Pallach va fer molt seva la confluència entre la política i la pedagogia

Josep Maria Soler és l'ànima i l'actual president de la Fundació Josep Pallach, un projecte nascut ara fa justament 5 anys i que “vol transmetre la idea que l'educació és cosa de tothom”.

Quin és l'objectiu de la Fundació Pallach?
Hi ha fundacions que en tenen un de molt clar. La nostra no té cap objectiu. Té un missió. Per això sempre expliquem que no és una fundació assistencial, sinó més aviat de caire col·laboratiu. La nostra raó de ser és difondre el missatge que tothom educa. Nosaltres ens adonem que allò que en Josep Pallach deia que l'educació era imprescindible per a la igualtat d'oportunitats o que el concepte d'educació és una contradicció cal dur-ho a la pràctica.
De fet, vostè va ser alumne de Josep Pallach...
Efectivament. Quan va arribar a l'Estudi General de Girona, el 1969-70, vaig ser alumne seu del primer curs. I ben aviat ens vam adonar que no es tractava d'un professor convencional. Ho qüestionava tot de manera molt educada i s'interessava per les opinions i el debat amb els alumnes. Tot allò era trencador en aquells moments... Aquest grau d'emotivitat respecte a la figura de Josep Pallach és un dels ingredients fonamentals de la fundació.
I de la seva activitat política, en tenien coneixement?
No en teníem ni idea. Pallach posava per damunt de tot el valor de la tolerància. Al cap de mig any de tenir-lo com a professor vam descobrir el seu vessant polític. Ell mai havia fet proselitisme, ni de prop ni de lluny. Tot i això, era una persona enormement aferrada al dret a l'educació. Josep Pallach va fer molt seva la confluència de la política i la pedagogia. Es veia en el seu tarannà, en els seus actes.
La Fundació ha arribat als cinc anys. Quin balanç en feu?
Ens vam donar a conèixer públicament el 13 de gener del 2012 i, des d'aleshores, hem viscut una etapa preescolar que encara no ha acabat. Ho hem après a fer. No treballem des d'una òptica competitiva, sinó des d'una visió eminentment col·laborativa. Per això nosaltres tenim una relació tan bona amb les administracions i amb altres fundacions.
I quines activitats destacaria?
Primer de tot, voldria remarcar que la nostra gran riquesa no són els recursos materials, sinó el voluntariat. És el nostre valor principal. No tenim cap persona que cobri res. Probablement ens caldria una mínima estructura, però el pes del voluntariat no pot desaparèixer mai perquè és consubstancial a la nostra fundació. En allò que fa referència a les activitats, són múltiples i diverses. Nosaltres sempre expliquem que tenim quatre grans àmbits. El primer de tots és el de la formació. L'altre és el dels programes, entre els quals cal destacar l'adaptació del programa Lecxit per a la lectura infantil, que arriba a totes les escoles de Palafrugell, Torroella, Pals, Mont-ras, la Bisbal, Corçà, Sant Antoni, Calonge, Esclanyà i Begur. No es tracta d'una proposta assistencial, sinó pensada per trobar una bidireccionalitat entre el que fa de guia i el que n'és el destinatari. A part dels programes, hi ha tot l'apartat de publicacions i els premis Pallach d'experiències educatives. Hi hem donat suport des del primer moment i hem augmentat aquest ramell, ja que hi hem ajuntat la dels articles periodístics de l'Ajuntament de Palafrugell i el de narrativa curta de l'Ajuntament de Begur.
I aquest any, amb motiu del 40è aniversari de la mort de Pallach, què teniu previst?
No hem volgut centrar-ho en un únic acte ni en un sol moment, sinó que durant tot el 2017 procurarem que a tots els actes de la fundació hi hagi una referència que faci punt i seguit de Josep Pallach. No volem anar més enllà. El que sí que volem és que es recordi el nom de Pallach, no des d'un punt de vista partidista sinó institucional.
Creieu que la figura de Pallach és prou coneguda i valorada?
No pas massa. Per nosaltres té molt sentiment, però si no hi ha un recordatori permanent, el seu nom es diluirà en el temps perquè Pallach va tenir la mala sort de morir sense poder participar políticament en un moment clau. Tot i això, quan toques amb un costat o l'altre de l'arc parlamentari, tothom s'hi sent parcialment o totalment identificat, sobretot perquè hi ha idees seves molt actuals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona