Política

tribunals

judici al 9-n

Mas, Ortega i Rigau, inhabilitats

Sentència

El TSJC condemna a dos anys d'inhabilitació l'expresident de la Generalitat, i a un any i escaig les exconselleres, per haver desobeït el TC i haver convocat el 9-N

Els tres polítics presentaran recurs al Suprem

Sentència previsible. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va fer públic ahir que condemna a dos anys d'inhabilitació per exercir càrrec públic l'expresident de la Generalitat Artur Mas, a un any i nou mesos l'exvicepresidenta Joana Ortega, i a un any i sis mesos l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau, per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) per no haver suspès el procés participatiu del 9-N del 2014. El tribunal els absol del delicte de prevaricació per omissió. En la resolució, el TSJC afirma que els tres acusats, “com a responsables de la Generalitat de Catalunya, van invertir el principi democràtic quan van imposar la seva voluntat per sobre d'una decisió del Tribunal Constitucional”.

Els advocats dels tres polítics ja van anunciar ahir que presentaran recurs davant del Tribunal Suprem (TS) i arribaran als tribunals europeus. Com que la sentència no és ferma, Rigau no ha de deixar la seva acta de diputada de JxSí. Els dos fiscals del cas, Emilio Sánchez Ulled i Francisco Bañeres, no van exposar la seva posició en espera d'una lectura serena de la sentència, mentre que sí que s'espera que l'acusació popular, exercida per sindicats de policies espanyols, demani al Suprem que els condemni per prevaricació. El president del TSJC i alhora ponent i redactor de la sentència, Jesús María Barrientos, va fer la lectura de la resolució sense que els acusats fossin presents a la sala de vistes del TSJC. El tribunal només va demanar la presència dels procuradors, però hi van anar els tres lletrats defensors, Xavier Melero, Jordi Pina i Rafael Entrena.

Testimonis qüestionats

En els fonaments jurídics, el TSJC ho deixa ben clar i replica a les defenses que el Constitucional “és un tribunal i la seva jurisdicció és la constitucional”. El tribunal admet que en aquesta afirmació es recolza en sentències del 2016 i del 2015 –posteriors a la celebració del 9-N–, però també en la llei orgànica del poder judicial i la Constitució espanyola. A més, precisa que la providència del 4 de novembre del 2014 del TC és “una resolució executiva per antonomàsia”, i assegura que “conté una ordre meridiana i explícita de la suspensió del procés participatiu”.

Davant d'aquest manament –hi afegeix el tribunal–, els tres acusats no van aturar el procés “i van donar ordres oportunes, també a partir del 4 de novembre”, perquè se celebrés la votació. Ho exemplifica al·ludint al manteniment del lloc web Participa2014.cat, la campanya de publicitat, els programes informàtics i la cessió de centres, entre d'altres. “El dia 8 de novembre, fins i tot el de la votació, es van seguir donant els serveis contractats, pels quals es van lliurar les factures corresponents ateses per la Generalitat, una demostració eloqüent de la fal·làcia que suposa l'afirmació realitzada pels acusats que tot el procés, a partir del 4 de novembre, va quedar en mans dels voluntaris”, etziba el TSJC.

El tribunal retreu als acusats haver provocat un “frau processal” quan van demanar un aclariment al TC sobre l'abast de la prohibició. En aquest sentit, il·lustren “l'ànim desobedient” de Mas, Ortega i Rigau, en l'informe que el Consell Assessor per a la Transició Nacional, ens dependent de la Generalitat, va fer l'octubre del 2014, i que ja els alertava que la suspensió del TC era executiva. A més, el tribunal és molt crític amb la declaració que va fer en el judici el catedràtic Carles Viver i Pi-Sunyer, amb la seva “memòria selectiva”, que no recordava si el govern de Mas li va consultar sobre la providència del TC del 29 de setembre que anul·lava la consulta popular, i sí que recordava la del 4 de novembre, que suspenia el procés i de la qual ell proposava demanar un aclariment, malgrat els raonaments del consell assessor, que presidia.

El TSJC també és contundent amb el testimoni fet per la llavors responsable d'Ensenyament de Barcelona comarques, Montserrat Llobet, que acusen d'operar com a “tallafoc” dels seus superiors”, i insinua que per això el gener del 2016 se la va ascendir a directora general d'ESO i batxillerat.

Davant la seva acció “concertada” i la “frenètica activitat preparativa” del 9-N, el TSJC condemna l'expresident Mas, com a autor, i les exconselleres Rigau i Ortega, com a cooperadores necessàries, per un delicte de desobediència al Constitucional.

LES FRASES DE LA SENTÈNCIA DEL TSJC

Mas va fer que es trenqués una regla bàsica per a una convivència pacífica: la submissió de tots a l'imperi de la llei i a les resolucions judicials

LES XIFRES

Els serveis prestats són una demostració de la fal·làcia de les afirmacions dels acusats quan diuen que van deixar el procés en mans de voluntaris
El Tribunal Constitucional té una autèntica jurisdicció constitucional. I la seva providència del 4 de novembre és una resolució judicial
El testimoni de Viver i Pi-Sunyer va mostrar en el judici una memòria selectiva que posa en un seriós compromís la seva credibilitat
1
mes i tres dies
ha trigat el tribunal del TSJC a dictar sentència des que es va acabar el judici, el 10 de febrer.
36.000
euros de multa
haurà de pagar Artur Mas. Joana Ortega n'haurà d'abonar 30.000 i Irene Rigau, 24.000.
3
magistrats
han dictat la sentència per unanimitat: Carlos Ramos, Jesús M. Barrientos i Eduardo Rodríguez.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Brussel·les demana evitar els confinaments a gran escala pels rebrots

Brussel·les

Puigdemont presenta el llibre ‘M’explico’ dilluns que ve i el publicarà pel Sant Jordi del 23 de juliol

Barcelona

Torra recorrerà la decisió judicial de limitar les mesures de l’Hospitalet per la covid-19

Barcelona

El ministre de Justícia aposta per investigar si es detecta un “transgressor” de la llei amb l’espionatge a Torrent

Barcelona

Torrent es posarà en contacte avui amb Robles per demanar-li explicacions i apunta al CNI

Barcelona

Espionatge a polítics

barcelona

Bonvehí prioritza l’acord amb JxCat, però vol garanties

barcelona
hong kong

La Xina declara “il·legals” les primàries dels partits prodemocràcia i parla de provocació

Autoritzen Mary Trump a promocionar el polèmic llibre sobre el seu oncle

washington