Procés sobiranista
Puigdemont adverteix de la “venjança” si triomfa el no
Avisa que l'Estat està disposat “a tot” contra el procés i li retreu que hagi “renunciat” a convèncer els catalans
El PDeCAT dona valor al 9-N per llançar la campanya del sí en el referèndum
“Prepareu-vos, si no ens en sortim...” Clar i català, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va lamentar ahir que aquest sigui l'únic missatge que arriba de l'Estat vers el procés sobiranista, i va convidar a fer la reflexió que, si Catalunya no aconsegueix culminar-lo amb la independència, la “venjança” pot arribar en tots els àmbits, des del model educatiu i lingüístic, fins a l'econòmic, el civil o el cultural. I, per extensió, a un model de convivència forjat al llarg de molts anys.
Per tancar, davant d'unes dues mil persones al vestíbul del Teatre Nacional, l'acte del PDeCAT, que llançava la seva campanya pel sí en el referèndum que el govern convocarà per a la segona quinzena de setembre, el president va mostrar un to especialment colpidor i va advertir que l'Estat està “disposat a tot, el confessable i l'inconfessable; sense límits, i fins i tot més enllà de la seva Constitució”, per aturar el procés. “Avui a Tarradellas no el deixarien ni baixar de l'avió”, va destacar amb tristor, després de recriminar les tàctiques d'aquells que “van pel món a demanar favors inconfessables”, com ha admès aquests dies l'exministre d'Exteriors José Manuel García-Margallo; per cert, favors que “algun dia estaria bé” saber.
Puigdemont veu l'Estat disposat a tot; és clar, excepte a una cosa: a dialogar “d'igual a igual” i a intentar convèncer els catalans de quedar-se, com van fer els partits britànics amb els escocesos abans del seu referèndum. “Hi han renunciat, només utilitzen l'amenaça i la venjança”, lamentava, per queixar-se també que abans “prefereixen fer xantatge al govern”, condicionant a l'abandó del procés el compliment de compromisos ineludibles en inversions o transferències, un fet que acaba perjudicant tots els ciutadans del país, siguin o no independentistes.
Puigdemont, que tancava amb una crida a tenir “mentalitat d'estat” pensant en les pròximes generacions, demanava com a resposta un “sí enorme” en el referèndum, que se senti “del Matagalls a l'Everest”, un sí –un altre avís per a navegants– que està convençut que s'entendrà a totes les capitals del món... menys en una.
El 9-N com a plataforma
L'acte, sota el lema Diguem sí, va suposar també un bany de masses per als quatre exmembres del govern inhabilitats per haver impulsat el procés participatiu del 9-N: Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs. Tots ells, radiants, van intervenir per donar valor a aquella cita i presentar-la com a catapulta cap al moment decisiu que s'atansa. “Sense el 9-N no hi hauria hagut Junts pel Sí, ni el 27-S, ni un govern independentista presidit per Puigdemont, ni estaríem a punt de fer un referèndum definitiu per al nostre futur”, proclamava Homs, que recordava que, amb la sentència coneguda aquesta setmana, no l'inhabiliten a ell, sinó que “destrueixen el que va decidir un poble”, si bé assegurava que dimarts pensa anar al Congrés. “Aquella llavor ha de fer possible la realitat del referèndum”, resumia Rigau, que contraposava el “problema català” que veuen a Madrid amb la “realitat” que es viu aquí.
Per l'expresident, posar les urnes el 2014 va significar “deixar de ser súbdits de l'Estat per ser ciutadans de Catalunya”, i va ajudar el país a esdevenir “un actor polític d'àmbit mundial”. Per això creu que, en espera d'entrar al club dels estats, Catalunya ja forma part de la “família dels pobles” d'Europa, a la qual demanava “solidaritat amb aquells que estan lluitant per la democràcia”. Mas, a més, va ser dur amb la visita de Rajoy dimarts per anunciar inversions en infraestructures, ja que no hi té “cap confiança”. “Si no van complir l'addicional tercera de l'Estatut, que era una llei orgànica, com vols que compleixin res?”, es preguntava, en un discurs encès, abans de fer una crida a la independència per no haver “d'estar pendents de cap president espanyol que ens vingui a ensarronar”.
El llegat de CDC
Per cert, en plena espiral per les acusacions a CDC de finançament il·legal en el judici del cas Palau, Mas –que havia començat amb agraïments als presidents de l'ANC, Òmnium i l'AMI, presents ahir– tancava recordant que el procés “va més enllà dels partits”, però reivindicant alhora els “sacrificis” que havien fet els convergents, ara demòcrates, que “aspiren a liderar” la Catalunya del futur. Hi coincidia la coordinadora general, Marta Pascal, que feia una crida a “convèncer” pel sí “amb el segell del PDeCAT”; és a dir, “des del mig”, com a partit vertebrador, i que tampoc va tenir manies a reivindicar “l'obra dels governs de Pujol”, i de tots els “convergents honestos”. Fins i tot va declarar la nova força “hereva” dels constructors de la nació catalana, entre els quals hi ha el mateix Jordi Pujol o Enric Prat de la Riba, a més dels fundadors d'Unió, Manuel Carrasco i Formiguera, i d'ERC, Francesc Macià.
Ortega lamenta el final d'Unió
L'exvicepresidenta Ortega, emocionada i agraïda per “l'escalf” rebut arran del judici pel 9-N, va lamentar la “trista notícia” de la desaparició d'Unió, partit en què ha militat fins al final, que li va donar “molt” i l'ideari del qual “continua vigent”, si bé n'admetia “errors”, com ara no haver “sabut llegir” l'actual realitat catalana. “Hem d'aprendre que els temps canvien i que cal una manera més horitzontal de fer política”, reflexionava. Presentada per Rigau com “una de les millors amigues del PDeCAT”, Ortega descarta per ara militar-hi, tot i que s'implicarà en els actes de la seva campanya pel sí. L'exmembre d'Unió Antoni Castellà tot just deia ahir a Catalunya Ràdio que el seu final “estava anunciat” des que va desmarcar-se del procés fa any i mig.
