Política

La via corsa

Mentre a Còrsega el FN és una força menor en els comicis regionals, Le Pen va arrasar-hi fa 15 dies, en gran mesura fruit de l'alta abstenció

El mandat del socialista François Hollande marca l'ascens del primer govern sobiranista en la història de l'illa, la fi del grup armat FLNC i el desinterès de París per les reclames del nou executiu d'Aiacciu

Alta Còrsega i Còrsega del Sud, els dos departaments administratius de l'illa mediterrània, van estar entre els cinc amb més abstenció en la primera volta de les presidencials franceses. També es van comptar entre els territoris on Marine Le Pen va obtenir més suports: hi va guanyar amb gairebé el 28% dels vots, una tendència que ja es va produir el 2012, quan va arribar al segon lloc (24%), només per darrere de Nicolas Sarkozy. El seu rival avui, Emmanuel Macron, va quedar deu punts per darrere. Durant la campanya, la líder frontista va desplegar una tàctica d'apropament a la causa corsa, oferint mesures contra l'especulació immobiliària que turmenta l'illa i a favor de la repatriació de presos lligats al conflicte. Un discurs que Jean-Guy Talamoni, president de l'Assemblea de Còrsega, considera “demagògia pura”, tenint en compte que “el Front National és un partit recentralitzador i jacobí, que no fa gaire demanava la pena de mort per als militants corsos”. Per Talamoni, les raons de la puixança de l'extrema dreta a l'illa s'han de buscar més enllà, començant per la forta taxa d'abstenció: els nacionalistes no es mobilitzen per als comicis generals, i el mateix Talamoni assegura que mai no ha votat en unes presidencials. Però no tot s'entén a partir d'això, reconeix. “La democràcia està avui afeblida per diferents fractures que afecten les nostres societats: la desafecció per la política institucional, la bretxa generacional, territorial i social. Això també afecta Còrsega. Només cal veure el bon resultat del Front National als barris desfavorits de la nostra illa”, alerta.

Sigui com sigui, l'estratègia d'acostament de Le Pen també ha jugat un paper, i contrasta amb el desinterès per les reclames corses exhibit pel govern socialista durant la darrera legislatura.

A principi de març, en la primera visita oficial des del 2013, el president François Hollande va recalcar els progressos que havia viscut Còrsega durant la seva legislatura. L'opinió és compartida a Aiacciu: la millora corsa ha estat latent, però la deslliguen de l'acció de París. “Hollande és molt simpàtic, però no ha fet res per l'illa durant el seu mandat”, critica taxatiu Talamoni, que dirigeix una Assemblea en què gairebé la meitat dels escons (24 de 51) pertanyen a la llista sobiranista Pè a Corsica, coalició entre independentistes i autonomistes que es va imposar en les eleccions regionals, el desembre del 2015.

És la primera vegada que una llista sobiranista governa l'illa. El canvi de pàgina ajuda a entendre, per exemple, l'abandonament de les armes, el 25 de juny del 2014, del Front d'Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC), el principal grup terrorista insular, després de 38 anys de lluita armada i 4.000 atemptats reivindicats. Ja en les eleccions del 2010, la segona força va ser una coalició de partits nacionalistes, abans de la victòria del 2015. “Els progressos assolits durant el mandat Hollande han estat fruit del govern nacionalista”, s'hi refereix Talamoni, abans de glossar un seguit de reformes per rehabilitar la vida pública corsa, millorar la percepció que els ciutadans tenen de la classe dirigent i avançar cap a un major autogovern. En aquest darrer aspecte, però, el progrés depèn inevitablement de París. D'entre les reivindicacions majors, els darrers cinc anys només s'ha assolit la creació de la circumscripció única, que entrarà en vigor al gener i enfortirà la potència de les institucions corses. Fruit de la frustració per aquesta lentitud, els darrers mesos, s'han registrat nous atacs i degradacions de símbols de l'Estat a l'illa, no reivindicats però associats a col·lectius juvenils.

Millora del finançament

Res més a l'horitzó, denuncia Talamoni. La desconnexió entre Aiacciu i París ha estat una constant, marcada per l'escassa consideració del govern central amb les demandes majors del govern insular, com ara un sistema fiscal propi, la cooficialitat del cors i una millora del finançament de l'executiu, el més modest de les 13 regions metropolitanes. També reclamen l'amnistia de presos lligats al conflicte armat i l'estatut de resident cors, per controlar l'especulació immobiliària. En visita oficial al juliol, l'exprimer ministre Manuel Valls, que com a titular d'Interior va viure una tensa relació amb els nacionalistes, va respondre no a totes les demandes. Des de París, en va dir autoritat i mà ferma; des de l'illa, desdeny.

“Esperem que el proper president s'interessi més per Còrsega”, lamenta Talamoni, que recorda que tampoc l'acostament de dos presos lligats al conflicte, promès per Hollande al març, s'està complint. El 22 d'abril, una mobilització davant de la penitenciaria de Borgo, al nord de l'illa, es va organitzar en senyal de protesta. Va ser el dia abans que Le Pen hi arrasés en la primera volta, corroborant que el comportament electoral cors és diferent: en contrast amb les presidencials, la candidatura frontista en les regionals només va recollir el 9% dels vots. A partir de demà, Talamoni té clar quin camí li toca emprendre a Còrsega.

“Desitgem i esperem que s'imposi Macron, i estem preparats per presentar-li reivindicacions fortes. Volem una nova evolució institucional i un nou estatut per a l'illa que atorgui més poder a les nostres institucions”, emfatitza, abans de recalcar el destí del full de ruta de la seva formació, Corsica Libera. “La qüestió de la independència es posarà. No el proper mandat; encara no hi som. Aquestes coses porten temps, però tampoc l'Estatut de Catalunya del 2007 demanava la independència, oi?”, conclou.

28
per cent
dels vots va aconseguir Le Pen en la primera volta de les presidencials franceses, mentre que en les regionals del 2015 el seu partit, el FN, es va quedar en el 10,1%.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Centenars de persones es concentren a la plaça Sant Jaume de Barcelona per commemorar l’1-O

barcelona

Aragonès: “Tornarem a la Moncloa les vegades que faci falta a dir que la solució és un referèndum i l’amnistia”

Girona

Puigdemont creu que la inhabilitació de Torra demostra que la “confrontació” la posa l’Estat

Brussel·les

La Fiscalia demana al Suprem que no admeti a tràmit la querella d’Òmnium contra Joan Carles I

Madrid

Yolanda Díaz recorda que Felip VI “ha de respectar les institucions”

Madrid

Puigdemont diu que “qualsevol urna serveix per ratificar el mandat” de l’1-O: “Ara tenim la millor oportunitat”

Brussel·les

Institucions, entitats i partits reivindiquen l’esperit de l’1-O en el seu tercer aniversari

Barcelona

Neix una plataforma per donar suport a víctimes de l’1-O durant els processos judicials

Barcelona

Puigdemont i Torra demanen a l’independentisme superar el 50% dels vots a les urnes per reivindicar el mandat de l’1-O

Cornellà del Terri