Festival a places i carrers
Els iranians aprofiten la relativa llibertat que es garanteix durant les dates electorals per sortir i fer festa
Les sorprenents mostres d'efusió contrasten amb la severitat estatal de la república islàmica
Les imatges de la societat iraniana durant els dies previs a les eleccions no reflecteixen de cap manera la severitat estatal de la república islàmica, popularment coneguda pel seu desdeny per la llibertat d'expressió. Semblaria que, tot i les advertències del líder suprem, Ali Khamenei, de no passar de la ratlla, el poble persa viu una setmana d'efusió sorprenent.
Al vespre, pels carrers de les grans ciutats desapareixen l'ordre i les regulacions de tràfic i els iranians ocupen, a peu o motoritzats, les vies i places més transitades amb pancartes i eslògans del seu candidat, cridant, circulant contra direcció, pujant als fanals i llançant a l'aire centenars de papers de propaganda.
En el míting electoral de Rohani, dimarts passat a Isfahan, que gairebé va omplir la totalitat de la impressionant plaça Naqsh e-Yahan (considerada la segona més gran del món), es van aplegar milers de fanàtics que vestien roba de color lila (emblema de la campanya) i exhibien cartells fets a casa amb tota mena de missatges reivindicatius i alçant les mans fent el símbol de la victòria. Molts dels participants duien una cinta verda al canell i exclamaven “Mir Husayn!”. Ell i Rohani són actors clau del “moviment verd” que va esclatar després de les molt controvertides eleccions del 2009, en què Mahmud Ahmadinejad es va imposar sota acusacions d'haver comès frau electoral.
Policia desbordada
“Ya Huseyn” és una frase àrab que utilitzen els xiïtes per invocar la memòria de Husayn Ibn Ali, tercer imam i màrtir de la batalla de Karbala. D'altra banda, Mir-Husayn Mousavi, líder reformista del moviment verd i adversari d'Ahmadinejad, va ser posat en arrest domiciliari per haver criticat el recompte i haver encoratjat les revoltes socials; encara no ha estat alliberat. Així, la societat crea un pont entre l'al·legoria religiosa o tradicional i el present polític.
Al llegendari carrer de Valiasr de Teheran, dues nits abans de les eleccions un embús extraordinari creat per una infinitat de motos i cotxes s'allarga quilòmetres i quilòmetres; la policia és incapaç de controlar el caos. Les voreres són un mar de paperassa i tot indicaria que l'Iran ha guanyat la copa del món de futbol.
Aquest nivell de hooliganisme, però, no necessàriament reflecteix una passió pels ideals polítics. “La gent, especialment els joves, aprofiten l'oportunitat per anar al carrer a fer festa i xerrar amb els altres”, explica Milad Ghasemi, estudiant de planificació urbana. “És fruit de diversos elements: l'adveniment de les xarxes socials, el revolucionari caràcter social del moviment verd i la relativa llibertat que es garanteix a la ciutadania en aquestes dates. També hi té a veure l'afició dels iranians pels automòbils, que esdevenen espais privats on poden consumir alcohol importat il·legalment o escoltar hip-hop procedent de l'underground, no regulat pel govern”, hi afegeix.
