Es busquen dirigents

No repetir l’endormiscament intern de CDC. Aquesta és una màxima que la direcció del PDeCAT es va fer seva des de la tardor. Poc després d’agafar les regnes del partit, la cúpula de Marta Pascal va enviar un correu electrònic als associats amb el propòsit d’engegar un programa de formació per fomentar el debat ideològic des de la base i buscar, entre altres coses, nous talents a la formació. També amb vista a la formació de llistes per a les pròximes municipals, sobretot als municipis on els neoconvergents tenen dificultats per implantar-se, com ara l’àrea metropolitana de Barcelona. Fa mesos que al PDeCAT van engegar el que anomenen el “banc del talent”. L’integren unes 400 persones voluntàries expertes en diversos àmbits, que imparteixen cursos de formació sobre la seva especialitat a les bases i quadres, exerceixen de mentors a les vegueries com a persones de referència i caçatalents o redacten documents interns per al partit. L’objectiu dels de Pascal, a més d’activar la militància, és atraure gent nova a les files neoconvergents fugint de l’estigma dels vells partits impermeables, per raons diverses, al talent extern i a la meritocràcia.

“Volem un partit que no es tanqui, que no sigui sectari, que aprofiti la base que té. Un partit molt més flexible, amb debat ideològic”, defensa la coordinadora general de la formació. Pascal argumenta, a més, que aquesta manera de fer ha permès “relligar” generacions de dirigents. Després de la refundació convergent, i amb la formació de la nova cúpula, hi va haver un salt generacional: tota una fornada de dirigents que semblava cridada a ocupar el futur convergent es va quedar fora del principal òrgan de decisió executiva del partit, i el mateix va passar amb membres provinents del pujolisme que encara estan políticament actius. El “banc del talent” té alguns d’aquests dirigents, que posen la seva expertesa al servei de les noves fornades d’associats o de quadres que es desenvolupen en el món municipal, per exemple, i que no tenen la mateixa exposició mediàtica ni la fiscalització dels que treballen en un àmbit nacional. “És una manera de fer servir el capital humà i de relligar generacions”, hi afegeix Pascal.

Juristes, científics, mediadors de conflictes, experts en comunicació o en xarxes socials van respondre a la primera crida genèrica del desembre, que va arribar després d’un estudi previ del setembre. La responsable de formació del PDeCAT, Dolors Tella, explica que van seleccionar aquells que tenien capacitat per col·laborar en la formació sobre competències concretes i en van establir tres categories: la producció, la gestió i la comunicació de continguts. Després, se’ls va formar per impartir cursos específics. “Els formadors són dues persones i no poden ser de la mateixa vegueria”, detalla Tella, que assegura que es tanquen grups de 20 persones com a màxim. Aquestes classes magistrals i pràctiques es desenvolupen arreu del territori, de manera descentralitzada, però es pretén que els mestres no siguin especialment coneguts al lloc en qüestió, per evitar que les dependències jeràrquiques interfereixin negativament a l’hora d’identificar els errors competencials com a primer pas per millorar-los.

A cada vegueria hi ha, a més, el que en el llenguatge neoconvergent han batejat com a “mentors”. Són alhora coach i caçatalents. “Tothom té un mentor. El mentor, per exemple, pot identificar el millor segon de les llistes electorals”, detalla Tella. Aquestes figures també surten del “banc de talent”, i entre les seves funcions hi ha la de fer sorgir potencialitats d’entre les bases. La direcció aposta per començar a identificar perfils de gent que es vulgui dedicar a la política en el futur a partir d’aquest sistema. Una altra via de participació interna és la del debat de les idees i el trasllat posterior a les iniciatives parlamentàries i institucionals de tota mena. La cúpula no vol deixar el sorgiment de lideratges potencials a l’atzar, tenint en compte que la no intervenció afavoria que apareguessin equips competents en alguns llocs, però sense que aquest potencial es traslladés a l’àmbit nacional i que a molts altres llocs no se’n creessin. La formació del PDeCAT, de fet, ja va sacsejar territorialment l’estructura de la vella Convergència, on hi havia quadres que tenien el control territorial des de feia anys. Més enllà de l’estructura, la direcció pretén que la participació interna no es limiti a les primàries i que el partit sigui més permeable als associats i a la societat.

Les pròximes accions formatives dels neoconvergents es dedicaran al món local amb la mirada posada en els comicis del 2019. És el que demanen, diuen, al territori. La comunicació personal i pública, la comunicació en èpoques de crisi, les campanyes electorals, la relació amb els mitjans, les xarxes socials o la gestió d’equips són algunes de les matèries de les pròximes classes.