Rajoy fa l’orni amb els diners
El primer president espanyol citat a declarar sosté que en 37 anys al PP ha fet “política” i que ho ignora tot de la Gürtel
Evita entrar a peu, seu al costat dels jutges i el president del tribunal l’auxilia en moments delicats
El jutge Ángel Hurtado declara “impertinents” catorze qüestions sobre els ‘papers de Bárcenas’
Amb el polígon industrial de San Fernando de Henares (Madrid), la seu més perifèrica de l’Audiencia Nacional, convertit en un búnquer on calia acreditació oficial fins i tot per ocupar els carrers limítrofs, Mariano Rajoy va arribar abans de les deu del matí a la seva cita amb la justícia com a testimoni en el cas Gürtel, i esdevenia així el primer president espanyol en actiu que és citat a declarar en democràcia. Amb el tracte de privilegi de poder entrar al tribunal a través del pàrquing –per evitar així el paseíllo– i de ser assegut en un seient elevat a la mateixa altura que els magistrats, en lloc del que correspon sempre als testimonis, el president espanyol i líder del PP es va presentar com un home que fa trenta-set anys que fa “política” però que, alhora, ho ignorava absolutament tot sobre els diners i la comptabilitat del partit. “Mai vaig conèixer cap finançament il·legal”, es va justificar, tot desviant qualsevol responsabilitat al tresorer, al gerent o a l’ex-lideresa del PP madrileny Esperanza Aguirre.
Durant les gairebé dues hores de declaració, Rajoy, que estava obligat a dir la veritat per la condició de testimoni, va transitar des dels records nítids inicials –“ho recordo perfectament”, va dir de les campanyes que ell va dirigir als noranta– fins a l’apagada de coneixement quan les preguntes burxaven en els diners de la presumpta comptabilitat B del PP, que ell sempre va negar. El primer a interrogar-lo va ser el lletrat de l’associació d’advocats Adade José Mariano Benítez de Lugo, l’única acusació que exigia la citació. “Mai m’he ocupat de cap qüestió comptable, les meves responsabilitats són polítiques, no de comptabilitat”, va fer l’orni Rajoy. La ignorància econòmica va arribar fins i tot fins a l’extrem de ser el director de les campanyes electorals del 1995, del 1996 i del 2000, i tot sense saber mai –segons ell– ni quin pressupost tenien.
President i lletrat, aliats
Quan el lletrat acusador Benítez de Lugo el posava entre l’espasa i la paret sobre la caixa B i els papers de Bárcenas, Rajoy va rebre l’ajuda del lletrat de l’extresorer, Joaquín Ruiz de Infante, que des del primer moment va protestar contra la majoria de preguntes fetes a Rajoy com si fos el seu advocat –i més tard va eludir formular-li cap qüestió–, i del president del tribunal, Ángel Hurtado, que va declarar “impertinents” catorze qüestions que podien fer relliscar el líder del PP en aquesta i altres causes. Més d’un cop es va donar la paradoxa de veure Hurtado frenant Rajoy amb vehemència quan el líder del PP, que en teoria ahir al tribunal era un ciutadà corrent, volia contestar. “Si ja ha dit que no coneixia la part econòmica, no té cap sentit que preguntin per cadascuna de les activitats econòmiques!”, va renyar el president del tribunal als lletrats acusadors amb l’afany d’auxiliar l’interrogat i d’abreujar l’interrogatori.
Com que la peça de Gürtel que es jutja correspon a la primera època (1999-2005) i el PP hi figura com a partícip a títol lucratiu perquè les firmes de Francisco Correa van abonar 245.492 euros per a les campanyes del PP a Pozuelo de Alarcón i Majadahonda (Madrid) en les municipals del 2003, el següent focus va ser el lligam amb el cervell de la trama. “Si coneixia Correa era de saludar-lo en algun acte públic, cosa que tampoc puc confirmar”, va arribar a dir Rajoy de qui organitzava els actes del PP i tenia plaça de garatge a Gènova 13. Quan el tresorer Álvaro Lapuerta li va dir que Correa anava per Madrid amb el nom del PP a la boca, això sí, Rajoy sosté que li va suggerir que, si veia alguna sospita, procedís a tallar amb el “proveïdor”, com va fer el 2004.
A Rajoy, però, se li va demanar també pel pagament en negre de les obres a Gènova del 2005 al 2010, i llavors no li va importar retratar-se com un mer observador: “Coneixia les obres a Gènova perquè jo anava a Gènova i hi veia operaris fent obres, però desconec com es pagaven perquè jo no portava aquests temes.” I si no coneixia com es paga l’obra del lloc on treballa, menys encara coneixia el cas d’un municipi madrileny com el de Pozuelo o el de Majadahonda. “Seria un disbarat que jo m’estigués ocupant dels assumptes dels vuit mil ajuntaments d’Espanya!”, va exclamar quan en realitat se li havia preguntat per la situació de només dos consistoris concrets on governa el PP.
“Fem el que podem”
El punt on Rajoy no va ser tan concloent va ser en la relació amb l’extresorer del PP i amo de dues dècades de secrets comptables, Luis Bárcenas. “És absolutament fals, seria il·legal”, va dir Rajoy del suposat cobrament de sobresous al PP amb sobres de diner negre obtingut de donacions. Aleshores, el lletrat del PSM el va posar contra les cordes preguntant per la finalitat dels SMS a Bárcenas amb el cèlebre “Luis, sigues fort, fem el que podem”. “Dir «fem el que podem» significa exactament el que significa, «fem el que podem», és a dir, que no vam fer res per obstruir cap procés”, va dir Rajoy com si no fos conscient de l’oxímoron.
El que sí que recordava és la reunió de l’any 2010 amb Bárcenas, Rosalía Iglesias i Javier Arenas –amb l’extresorer ja investigat– a Gènova en la qual Rajoy va trobar “raonable” que el PP li pagués un cotxe i un xòfer a qui “volia acomiadar-se i havia passat 30 anys a la casa”.
