Carme Vilaró (Tavertet, 1959) és mestra, sòcia fundadora de l’ANC. Va participar a la Conferència Nacional per l’Estat Propi, que es va fer l’abril del 2011 a Barcelona, i avui és presidenta de la territorial de Vic de l’ANC, amb un miler de socis.

Surt tot rodat. Tot i que sempre he sigut independentista, vam fer les votacions del 13-D amb en López Tena, una persona que tenia molt criteri, i allà va començar la meva militància més ferma. Després, seguint en López Tena vaig estar un any essent de Solidaritat, però jo sempre he dit que els partits es diuen partits perquè no són sencers, i quan vaig anar a l’Assemblea vaig trobar que allò era sencer. No volies clavar cops de colze a ningú ni ser el primer de la llista.

Jo soc de les que diuen que no, perquè precisament això ja s’està acabant. Si no ens rendim, guanyarem. Desgraciadament hem perdut gent pel camí que ens estimàvem molt i penso que no tinc dret a dir que estic cansada. M’hi vaig posar perquè vull, ho faig perquè vull. A ser coordinadora hi has de dedicar moltes hores, però ho faig perquè em fa il·lusió.

Sí, crec que el nostre govern, tant en Puigdemont, com en Junqueras com en Romeva, se n’han cuidat. Amb aquesta gent tan competent que ens ha caigut del cel i amb la força de la gent, ens arribarà i tant!

Que hi tornaríem, de la mateixa manera i amb les mateixes ganes. El que és segur és que no tornaríem a ser una autonomia. El 10-J vam dir “ens posem dempeus” i aquí estem. Jo penso que guanyarà el sí, perquè la gent és sensata i el que pensa una mica veu que podem construir un país.

Sí. Treballem per fer un signe positiu al passeig de Gràcia-Aragó i serà una festa, perquè ja estarà tot a punt. Si Catalunya no fos el meu país en tindria enveja, quan veuria aquestes imatges. Poder ser protagonista ara, en certa manera, de poder conduir el país i treballar per al país és el millor. Estem preparats, estem a punt i ho tenim tot.