Política

Procés sobiranista

Un sí pragmàtic i un no nacionalista

Hi ha pocs indecisos, els del sí al·leguen que el país milloraria i els del no addueixen la unitat d’Espanya com a principal argument, ja que només un 20% creuen que Catalunya aniria pitjor sola

Els unionistes que volen votar, orfes de representació

Més enllà dels pronòstics de participació, el CEO pregunta als ciutadans les raons per les quals l’1-O aniran a votar o no, i la fotografia que se’n desprèn aporta conclusions rellevants. La majoria dels que diuen que s’abstindran (33%) ho faran perquè el govern espanyol no permet la consulta, i un 17%, per preservar la unitat d’Espanya. Un altre 30%, això sí, no aniran a votar perquè estan desmotivats amb la política (17%) o no els interessa el tema (13%). Així, només un 6,3% s’abstindran o bé perquè estan indecisos, és a dir, no tenen una posició ferma sobre la qüestió, o bé perquè –en el mateix percentatge– no ho veuen com un procés prioritari i viable. Els arguments no varien gaire entre els que votaran en blanc i els del vot nul.

Entre els que sí que prenen posició, les raons també són reveladores. Els independentistes n’exposen de més plurals i pragmàtiques, i asseguren que votarien que sí sobretot per guanyar capacitat de gestió (26%), perquè creuen que Catalunya milloraria (23%) o per un desig de model de país (19%). El rebuig a l’Estat l’esgrimeixen com a raó principal un 10%, i un 8% diuen que se senten incompresos. En canvi, sols un 8% volen la independència per motius identitaris, percentatge que s’eleva al 15% si s’hi sumen els que creuen que Catalunya és una nació i, com a tal, s’ha d’autogestionar.

Al cantó del no, la principal raó és purament nacionalista: preservar la unitat d’Espanya (51%), i aquí cal afegir-hi el 7% que s’hi oposen per un sentiment identitari espanyol. Més enllà d’aquesta àmplia majoria, tot just un 15% diuen que s’oposen a la independència perquè no ho veuen positiu per a Catalunya, i arriben al 19% sumant-hi els que ho veuen inviable. Altres motius són falta de concreció del projecte (4,5%), falta de permís de l’Estat (4,3%) i preferència per un model federal (4%).

En tot cas, el professor de teoria política de la UPF Josep Costa desmunta la conclusió que sembla que es desprèn del CEO: que el nacionalisme que tant critiquen els unionistes en realitat el tenen al seu propi bàndol. Ell ho relativitza i ho atribueix a l’“asimetria del relat oficial”. És a dir, al fet que el sí ha omplert el procés d’arguments, que ja s’assumeixen amb naturalitat, i el no, en canvi, hi ha renunciat. “Que els independentistes donin raons pràctiques no vol dir que no hi hagi un sentiment identitari al darrere”, exposa Costa, que alhora creu que, “com que no hi ha discurs racional a la banda del no, la gent no passa de les raons més primàries”. “El no també se sustenta en la por i en la voluntat de vigència de l’statu quo”, indica.

El politòleg encara va més enllà i reflexiona que “hi ha un col·lectiu que vol votar no, un 20% o un 25%, que està orfe de representació”. Una massa “prou gran” perquè hi hagués una campanya del no que propiciés “un debat d’arguments”, cosa que “milloraria la normalitat democràtica” de l’1-O. Costa lamenta que és possible que aquesta part es deixi arrossegar per la que no vol ni reconèixer la cita. “És com si la meitat d’un equip vol jugar un partit i l’altra no: al final, els que voldrien acaben quedant fora també, perquè no volen jugar a perdre.” Segons ell, això sí, “la incompareixença del no és un dèficit, però no deslegitima el sí”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern aprova dimarts la creació de la futura ATLL pública

El consell executiu preveu que comenci a funcionar al gener

El conseller Damià Calvet confirma al Parlament que el nou ens no apujarà tarifes almenys fins el 2019

barcelona
 

Feligresos de la parròquia de Coma-ruga reclamen al mossèn que retiri un llaç groc de l’altar

El Vendrell
 

Madrid ja ha demanat al govern belga que defensi “la immunitat” de Llarena als seus tribunals

Brussel·les
 

El PDeCAT deixa en mans dels associats l’encaix amb la Crida Nacional per la República

barcelona
 

Sánchez,Rull i Turull demanen de nou la llibertat davant “un context polític normalitzat”

Barcelona
 

Teresa Cunillera vol que la ciutadania de Catalunya vegi el govern d’Espanya “com un govern amic”

 

ERC rebutja participar en el projecte de Torra i Puigdemont

barcelona
 

Neix una plataforma a Girona per denunciar l’augment d’agressions feixistes

 

Cs considera que la Crida Nacional per la República és “l’enèsim intent de netejar el partit del 3%”

barcelona