Erdogan entra en campanya fent una crida contra Merkel, Schulz i els Verds

Què més ha de fer Recep Tayyip Erdogan per tensar les relacions amb Alemanya? El president turc va tornar a demostrar ahir els seus dots provocadors demanant als ciutadans d’origen turc d’Alemanya el boicot en les eleccions generals d’aquest país als partits que considera “enemics”: el bloc conservador d’Angela Merkel, el socialdemòcrata de l’aspirant Martin Schulz i els Verds. Els dos primers, com a forces de la gran coalició; els ecopacistes, perquè els lidera Cem Özdemir, fill d’immigrants turcs i una de les veus crítiques amb Erdogan més presents entre aquest col·lectiu.

“És una ingerència grollera en la campanya alemanya”, va dir el ministre alemany d’Afers Estrangers, Sigmar Gabriel, en declaracions a l’edició digital de Der Spiegel. En un sentit semblant es va pronunciar Steffem Seibert, portaveu de Merkel, a Twitter. Falten sis setmanes per a les generals, en què Merkel busca la reelecció. Al país hi viuen 3,2 milions de ciutadans d’arrels turques, la meitat dels quals tenen la nacionalitat alemanya. Se suposa que són votants majoritàriament “lleials” a Erdogan. En el referèndum de maig sobre la reforma constitucional del president turc va guanyar el sí per un 65% dels vots, mentre que en les legislatives de l’any passat a Turquia va ser també el seu partit, l’AKP, el més votat entre els residents turcs a Alemanya.

Són xifres, però, que cal prendre amb cura. Els turc-alemanys amb dret a vot a Turquia formen el grup dels nostàlgics, amb lligams més forts vers el país d’origen. Els qui tenen la nacionalitat alemanya són majoritàriament nascuts al país, majoritàriament més integrats al país.

Sigui com sigui, és clar que Erdogan ha aconseguit sacsejar la campanya alemanya, amb unes declaracions pronunciades des de Turquia. El president turc no ha paït que no es permetés fer actes a favor del seu referèndum a territori alemany. Tampoc les crítiques a les detencions de periodistes com el corresponsal del Die Welt d’origen turc Deniz Yücel, empresonat a Turquia des del febrer. O les pressions de Berlín per a l’alliberament de l’activista pro-drets humans Peter Staudner, empresonat des del juliol. Tots dos formen part de l’ampli grup de ciutadans estrangers que del govern turc acusa de tenir “vincles terroristes”.

Berlín ha passat de puntetes per aquestes tensions bilaterals i ha defensat al mateix temps que no afectaran el tractat entre Ankara i la UE en matèria de refugiats. A aquest acord, que inclou ajut financer a Turquia a canvi de mantenir dins el seu territori els asilats, deu Merkel la reducció de l’arribada d’asilats al seu país. I també una certa pau interna, després de les crítiques per haver “permès” entrar al país, des del 2015, a 1,3 milions de refugiats.

En l’aire queda qui pretén Erdogan que votin els turcs d’Alemanya. L’Esquerra és enemiga natural de l’AKP. El Partit Lliberal (FDP), identificat amb els interessos del poder econòmic, no encaixa amb el col·lectiu d’immigrants. Queda la ultradretana i xenòfoba Alternativa per Alemanya (AfD), representant del vot de protesta. Un partit que lluita pel tercer lloc, després dels conservadors de Merkel i els socialdemòcrates de Schulz, en competició amb els Verds, Esquerra i lliberals. És el vot que més mal pot fer a la classe política establerta i a la imatge d’Alemanya.