Política

FRANCISCO JAVIER PÉREZ ROYO

CATEDRÀTIC DE DRET CONSTITUCIONAL DE LA UNIVERSITAT DE SEVILLA

“Un referèndum acordat és possible”

entesa “Un referèndum és molt fàcil. Només cal l’acord entre els governs per fer-lo” referèndum “Un referèndum de veritat en les condicions actuals no el veig factible” tribunal constitucional “Acceptarà el que li demanin”

Si es vol reconèixer Catalunya com a subjecte polític caldria revisar la Constitució, no només reformar-la
Si a Catalunya hi hagués clarament una majoria del 55 o 60%, això no ho aturava ningú, però no ha passat del 47%
Hem jugat a aprenent de bruixot, s’ha obert la caixa de Pandora i ara mateix no sabem cap on tirarà tot

Javier Pérez Royo (Sevilla, 1944), catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla, premi Blanquerna l’any 2007, ha estat una de les veus més crítiques que s’han sentit a l’Estat espanyol contra la sentència de l’Estatut del Tribunal Constitucional del juliol del 2010. En aquesta entrevista amb El Punt Avui es mostra pessimista sobre una sortida al conflicte entre Catalunya i Espanya i advoca perquè els polítics treballin per buscar-hi una solució.

Com valora l’actual moment de confrontació entre el govern espanyol i el català?
Ho veig difícil, però també està passant el que s’havia dit que passaria. Aquí no hi havia marxa enrere prevista per cap dels dos interlocutors, ni pel govern de la nació ni pel govern de la Generalitat, ni per la majoria parlamentària que li dona suport a Catalunya, i, en conseqüència, està passant el que havia de passar. Si cap dels dos feia marxa enrere s’aprovaria la llei del referèndum, després la llei de transitorietat, que no era necessària, però bé, s’ha aprovat, i el decret de convocatòria, i en el moment en què això es produís, hi hauria la reacció del govern de la nació i el xoc s’hauria produït. Ara s’ha de veure fins on arriba tot plegat. Previsiblement, si no canvia res, la justícia actuarà i la Guàrdia Civil també, buscant paperetes, fent tot el que ha estat fent aquests últims dies.
Creu que el Tribunal Constitucional anirà fins al final en l’aplicació de la reforma de la llei?
És cert que no tots els membres del tribunal estan d’acord amb la reforma i amb el nou paper que se’ls assigna. Dos segur. Així em consta a mi personalment. Els altres no ho sé. Una majoria, en cas d’una votació, crec que sí que hi serà per aplicar la llei i adoptar les mesures que calguin. El TC preferiria no haver de prendre-les, i el fet que hagin sorgit aquestes discrepàncies fan més difícil al govern haver de dirigir-s’hi, però al final el tribunal acceptarà prendre les mesures que li siguin demanades.
Creu que es celebrarà el referèndum?
Crec que de referèndum no n’hi haurà. Ara bé, que hi hagi una mena de 9-N més ampli o menys ampli, alguna cosa així sí que és possible. Però un referèndum de veritat no el veig possible. Sense pacte un referèndum no és possible. Es podrà fer una participació ciutadana amb urnes, però un referèndum com cal, no. Això exigeix una normalitat que deixa d’existir en el moment que el govern de la nació l’impugna activament. En aquestes circumstàncies estem davant d’una situació de molta tensió, anòmala, tot el contrari del que ha de ser una votació com cal, en què els ciutadans van a votar lliurement. El referèndum o és pactat o no és referèndum. Pot haver-hi una participació ciutadana que pot desbordar les institucions de l’Estat i que pot tenir una importància política gran, però que jurídicament no significa res.
Organitzar un referèndum no és il·legal a Espanya. S’hauria pogut arribar a un acord per fer-ne un sobre Catalunya?
La meva opinió és que la convocatòria d’un referèndum és molt fàcil de fer o impossible. Si hi ha acord entre el govern de la nació, la majoria parlamentària i la comunitat autònoma de Catalunya, el referèndum s’organitza sense cap problema. Entre altres coses perquè qui volgués i tingués la capacitat per fer-ho el podria recórrer. Després ja veuríem si se’n sortiria. Ara bé, si el govern de la nació es tanca en banda, és impossible, com he comentat abans. Estem davant d’un duel polític, per tant.
La clau és que la celebració d’un referèndum a Catalunya suposaria ‘de facto’ reconèixer Catalunya com a subjecte polític en l’àmbit internacional i això no es vol reconèixer ni des del PP ni des del PSOE?
La clau és que ni tan sols és possible preguntar sobre això. És un tema que es considera resolt i sobre el qual no es pot preguntar. Així ho considera el govern de la nació. La Constitució no permet preguntar sobre això. Si es volgués fer-ho s’hauria de revisar la Constitució. Canviar-la. No simplement reformar-la, sinó revisar-la per la via de l’article 168, que significaria un canvi de constitució.
Des de Catalunya això es veu del tot impossible.
Perquè ho és. Jurídicament és possible, però políticament no. I això no ho pensen només a Catalunya, també en molts altres llocs.
S’ha llegit la llei del referèndum d’autodeterminació. Què li sembla el preàmbul en què s’esmenta el dret internacional com a empara?
No té cobertura jurídica i els arguments que s’hi donen és com fer de la necessitat virtut. Alguna cosa havien de dir-hi, però jurídicament no hi ha cap solució. En el sentit que ni el dret constitucional ni el dret internacional protegeixen aquest dret d’autodeterminació ni a Catalunya ni al Quebec ni a Escòcia, ni a cap territori d’un estat democràticament organitzat. Una altra cosa diferent és que un determinat territori vulgui ser independent. Políticament, això és perfectament legítim. En aquest cas, si la demanda ciutadana té prou pes i consistència, teòricament s’haurà d’atendre i s’haurà de negociar. Però una cosa és que políticament hi pugui haver el dret a defensar que volem ser independents i l’altra que tinguem dret a ser independents. En el cas de Catalunya, ja s’ha manifestat la voluntat de ser-ho i s’ha volgut negociar-ho amb l’Estat espanyol. La qüestió és com es vehicula això. Ara mateix no hi és aquest vehicle.
Però la política ho pot tot, oi?
Evidentment. Si a Catalunya hi hagués clarament una majoria del 55 o el 60% això no ho aturava ningú. El que passa és que no hi és. No hi ha majoria. Hi ha una majoria parlamentària com a conseqüència de la llei electoral, però el plebiscit es va perdre. El 27-S hi va haver fins i tot més vots a favor dels partits que no defensaven explícitament la independència.
Hi havia, però, algunes opcions que no es van definir ni pel sí ni pel no. I aquests vots no es poden comptar en el bàndol del no.
La independència no ha passat del 47% en cap moment. Això suposa un 33% del cens electoral. I els sondejos electorals també van en aquest sentit. Si no recordo malament, la mateixa nit de les eleccions el cap de llista de la CUP, Antonio Baños, va dir que s’havia perdut el plebiscit. Després, al cap de pocs dies, va haver de plegar. Els altres van dir que s’havia guanyat i que hi havia base jurídica suficient per anar cap a la independència. I van tirar endavant. Però, materialment, no és veritat que es guanyés el plebiscit.
Quina sortida veu ara mateix al conflicte?
De moment cap. Cal veure què acaba passant aquestes setmanes que venen, però ara mateix no hi ha sortida perquè cadascú es reafirma en la seva posició. Mentre això es mantingui així, només hi ha la radicalització de la situació i del xoc.
Creu que Europa pot intervenir?
No ho crec. De moment no.
Ni per sota mà?
No es pot saber. També pot ser que diguin al govern de Rajoy que mantinguin la posició i que no cedeixin en absolut. A Europa tampoc li interessa un procés de fragmentació. Però estem especulant. Hem jugat a aprenent de bruixot, s’ha obert la caixa de Pandora i ara mateix no sabem cap on tirarà tot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona