Universitats i centres de recerca, collats sense diners
El bloqueig dels comptes fet per Hisenda impedeix fer cap pagament i posa en perill el dia a dia, incloent els assajos clínics amb pacients
Treball admet que la renda garantida està en risc
L’Institut de Recerca en Energia de Catalunya coordina un projecte d’investigació europeu i ahir havia de fer una transferència important a un centre de recerca estranger que hi col·labora. No ho va fer. El seu compte, com els de la resta de centres Cerca i els de les universitats públiques catalanes, estan bloquejats pel Ministeri d’Hisenda, un fet que ha sulfurat les comunitats científica i educativa.
“Que ens criminalitzin d’aquesta manera és una autèntica barbaritat”, defensa el director de la Institució Cerca, Lluís Rovira. Sota el seu paraigua hi ha centres de primer nivell mundial com ara l’ICFO, l’IRB, l’ICIQ, l’ICN2 o el CRG, amb una plantilla farcida d’investigadors internacionals que no se’n saben avenir. A més, també s’ha bloquejat els comptes en centres que fan assajos clínics amb pacients, com ara el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia o l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge. “Col·laborem amb centres hospitalaris i hi ha pacients amb tractaments experimentals que necessiten fàrmacs que hem de comprar periòdicament. Estan jugant amb coses molt serioses que poden tenir conseqüències molt greus, fins i tot en l’aspecte personal”, explica Rovira. El director dels centres Cerca, una quarantena, assegura: “Avui no sabem com es poden pagar les nòmines de les milers de persones implicades.”
Tot i això, sembla que el bloqueig imposat pel ministre Montoro permetrà l’ús dels comptes sempre que el responsable del centre adjunti a l’ordre bancària una declaració de responsabilitat que acrediti que el pagament no està relacionat amb l’organització del referèndum. Els centres reclamen alguna mesura per agilitzar el procés i eliminar la burocràcia.
La mesura va ser encaixada amb indignació generalitzada. “No tenen vergonya. No és prou evident que intentem millorar la societat investigant?”, es demanava un científic d’un reconegut centre barceloní. A més, es dona la circumstància que part dels diners bloquejats no provenen de l’Estat ni de la Generalitat, sinó d’empreses privades que demanen encàrrecs puntuals o de fons competitius europeus.
Reunió d’urgència
Els representants dels centres de recerca i de les universitats es van reunir ahir i van acordar “exigir a les autoritats competents de l’Estat espanyol la reversió immediata d’aquestes mesures totalment insòlites i inacceptables”. A més, comunicaran a les instàncies europees i internacionals “la greu situació de crisi derivada d’aquestes actuacions”.
Per la seva banda, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques acordarà en breu mesures per “facilitar la participació dels estudiants, del personal docent i investigador i del personal d’administració i serveis en les mobilitzacions que es puguin dur a terme”.
El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias, va condemnar “amb tota la força” la intervenció financera de les universitats i els centres de recerca catalans”. En una carta a la comunitat universitària, va refermar que “el compromís amb l’autogovern i les institucions de Catalunya és total i sense ombres” i va fer una crida a iniciar una via de negociació a un problema “que sempre ha estat polític”.
L’estrangulament econòmic de Montoro afecta altres departaments. Des de Treball es va admetre ahir que una de les partides que està en risc és la de la renda garantida, implementada des del 15 de setembre i que permetria d’entrada el cobrament de 564 euros mensuals.
D’altra banda, tot i que l’Estat ha garantit la cobertura de la protecció social, queden al descobert algunes polítiques de promoció social, com ara les de joventut o d’acció cívica i voluntariat. Aquesta realitat preocupa especialment la Taula del Tercer Sector, que aglutina més de 3.000 entitats socials. Fonts de la Taula van indicar ahir que han rebut la mesura amb inquietud i que estan analitzant com pot acabar afectant les entitats
