Política

EMIL BRIX

DIRECTOR DE L’ACADÈMIA DIPLOMÀTICA DE VIENA I EX-AMBAIXADOR D’ÀUSTRIA A LONDRES I MOSCOU

“Si guanya Kurz, veurem reformes internes i a la UE”

“El candidat cristianodemòcrata a la cancelleria federal és una de les figures més interessants de l’actual política austríaca; és proper als ciutadans sense ser populista”

“Una entrada de l’FPÖ al govern no causaria tanta commoció com abans perquè és més moderat”

“Avui decidim si el que hem tingut durant dècades, la gran coalició, té futur”

Història i diplomàcia
Antic secretari del Partit Popular Austríac (ÖVP), Emil Brix ha dedicat gairebé quaranta anys al servei de la política exterior del seu país. Aquest diplomàtic, historiador de professió, és autor de nombroses publicacions sobre teoria política i constitucional i sobre la història d’Àustria i l’Europa central.

Emil Brix (Viena, 1956) és direc­tor de l’Acadèmia Diplomàtica de Viena, després d’haver estat ambai­xa­dor a Lon­dres i Mos­cou. Per Brix, un tri­omf en les elec­ci­ons de demà del minis­tre d’Afers Estran­gers, el cris­ti­a­no­demòcrata Sebas­tian Kurz, com­por­tarà can­vis a la regió i a Europa.

Com les pre­si­den­ci­als del 2016, aques­tes elec­ci­ons des­per­ten interès i pre­o­cu­pació a la resta d’Europa. Quins són els aspec­tes clau de la votació?
La futura política naci­o­nal d’Àustria és clau. Es tracta de la qüestió de si allò que hem tin­gut durant dècades a Àustria, una coa­lició entre con­ser­va­dors i soci­al­demòcra­tes, segueix tenint futur. Hi ha un par­tit, el con­ser­va­dor (ÖVP), que parla de can­vis i de reno­vació, és a dir, con­tra la política tra­di­ci­o­nal de gran coa­lició. L’altre par­tit en el govern, el soci­al­demòcrata (SPÖ), es pro­nun­cia per con­ti­nuar aquesta coa­lició.
Amb 31 anys, Sebas­tian Kurz és el minis­tre d’Afers Estran­gers més jove d’Europa. Com el valora?
Molt posi­ti­va­ment. És, segu­ra­ment des de Bruno Kreisky [can­ce­ller del 1970 al 1983], una de les figu­res més interes­sants de la política austríaca. Té un llen­guatge pro­per als ciu­ta­dans sense ser popu­lista. Aquest és un dels seus talents. I no crea fal­ses espe­ran­ces. En la política euro­pea, hem vis­cut d’il·lusi­ons des de fa molt de temps. A la UE hi ha qui creu que hem de deba­tre deter­mi­na­des polítiques que ja no fun­ci­o­nen i Kurz en parla clara­ment.
Qui­nes con­seqüències podria tenir una entrada de l’ultra­dretà FPÖ en el govern?
A Europa, anem veient com van apa­rei­xent par­tits a la dreta del cen­tre. A Àustria, se l’observa espe­ci­al­ment, per la seva història pas­sada i recent: les últi­mes pre­si­den­ci­als van dis­pu­tar-se entre un can­di­dat verd i un de la dreta popu­lista. Caldrà veure quins resul­tats obté l’FPÖ en aques­tes elec­ci­ons. És pro­ba­ble que no siguin molt dife­rents als de les pas­sa­des elec­ci­ons i acabi com a ter­cer par­tit més votat, amb la diferència de tenir l’opor­tu­ni­tat d’entrar al govern. L’any 2000, va haver-hi tota una dis­cussió sobre això que va tenir molt ressò a Europa. Si l’FPÖ entrés al govern, la com­moció ara seria pos­si­ble­ment menor. Pels can­vis que hem vist a Europa i també perquè aquest par­tit es pre­senta com a més mode­rat del que era ales­ho­res.
Lla­vors es va par­lar fins i tot de san­ci­ons.
No em puc ima­gi­nar que s’arribi a això. És pos­si­ble que sigui un gran tema en els mit­jans, i que se’n parli en les nego­ci­a­ci­ons de coa­lició, però no crec que els par­tits es dei­xin influir.
A Àustria i Ale­ma­nya hi ha qui s’oposa a les noves san­ci­ons dels EUA con­tra Rússia, que afec­ten sobre­tot el sec­tor energètic. Quina posició creu que man­tindrà el pro­per govern?
Estic bas­tant segur que, inde­pen­dent­ment de quin sigui el pro­per govern, aquesta posició es man­tindrà. És una opinió que tots els grans par­tits com­par­tei­xen –pot­ser amb l’excepció d’Els Verds– i que con­si­dero ple­na­ment cor­recta. La idea que hem de repre­sen­tar els nos­tres interes­sos davant dels EUA va en aug­ment a Europa i a Àustria. Òbvi­a­ment, hi ha la qüestió de com ha de ser la política energètica euro­pea i hi ha diver­ses opi­ni­ons. La pri­mera pre­gunta que hem de fer-nos és: volem que la nos­tra política energètica la deci­dei­xin els EUA? No. La segona pre­gunta és: com volem garan­tir el nos­tre sub­mi­nis­tra­ment energètic? La forta dependència energètica de Rússia és bona o dolenta per a Europa? Sobre aquest punt, hi ha diver­ses opi­ni­ons a la UE. A Àustria, la nos­tra experiència és que Rússia és un soci en què es pot con­fiar en aquesta qüestió, tant pel que fa al preu com a la segu­re­tat en el sub­mi­nis­tra­ment. L’any que ve cele­bra­rem el 50è ani­ver­sari del sub­mi­nis­tra­ment de gas del que ales­ho­res era l’URSS a Àustria.
Veu­rem amb Kurz més dis­crepàncies amb la UE?
No es tracta de dis­crepàncies, sinó de quin és el grau de reforma que neces­sita la UE. Amb Kurz, veu­rem més demanda de refor­mes que ara. És un debat neces­sari i Kurz no se n’ama­garà, encara que el debat sigui aca­lo­rat, com ho és ara.
Hi ha ten­si­ons en qüesti­ons com ara la política migratòria.
Cer­ta­ment, però aques­tes ten­si­ons amb Ale­ma­nya i Itàlia no sor­gei­xen perquè tin­guem pro­ble­mes bila­te­rals, sinó perquè la UE no ha acon­se­guit tro­bar una política comuna rao­na­ble en la qüestió dels refu­gi­ats. S’ha de modi­fi­car. Són qüesti­ons que no poden deci­dir-se burocràtica­ment. Lamen­ta­ble­ment, hi ha pro­ble­mes reals, com ara la crisi dels refu­gi­ats o la relació amb Tur­quia, que s’han d’adreçar a la UE. Si Kurz és can­ce­ller, ho farà amb més pro­fun­di­tat que ara com a minis­tre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia