Rajoy mata la democràcia

“Aquesta és l’Espanya d’avui.” L’Espanya d’avui, en paraules de Mariano Rajoy, substitueix president per presidente, consellers per ministres i Parlament per Senat. Amb l’enviament de la proposta d’aplicació de l’article-piconadora 155 de la Constitució a la cambra alta, no només va morir ahir l’autonomia, també la democràcia espanyola fa malves, amb el concurs de Ciutadans, del PSOE... i del PSC. El Parlament, seu de la sobirania nacional, màxima expressió de la voluntat popular, representa que ja no podrà escollir el candidat a la presidència de la Generalitat; que el poble, encarnat pels seus diputats, no podrà debatre o votar una investidura ni exercir la funció de control a l’executiu.

I el govern? Els plans que Rajoy trasllada al Senat perquè divendres els ratifiqui preveuen que el poder executiu deixi d’existir a Catalunya, és a dir, es retrotrau a abans del retorn de Josep Tarradellas. És la intervenció total. “No se suspèn l’autonomia, se cessen les persones que l’han posat fora de la llei; no es posa fi a l’autogovern, es recupera”, ven Rajoy, que té la “convicció” que les institucions catalanes volien que s’apliqués el 155 i que no ha tingut més remei.

En concret, el president espanyol pretén destituir Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta del govern, dissoldre ell el Parlament i convocar personalment eleccions en un termini màxim de mig any, amb l’argument de “tornar a la legalitat”, “recuperar la normalitat i la convivència” i “continuar la recuperació econòmica”.

El demolidor acord del Consell de Ministres extraordinari d’ahir preveu que l’administració de la Generalitat hagi de comunicar i demanar l’autorització prèvia de qualsevol actuació i s’arroga el nomenament, cessament o substitució temporal de qualsevol càrrec públic i del seu personal. El gabinet de Rajoy dedica un apartat específic a l’ordre públic per detallar que l’Estat podrà desplegar les forces i cossos de seguretat a Catalunya –com ja ha fet, per exemple, amb el vaixell dels Piolins– i que podrà substituir “en cas que calgui” els membres del cos dels Mossos d’Esquadra. Madrid també es vol quedar el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i, és clar, controlar els mitjans de comunicació públics.

Per escanyar el Parlament, Rajoy busca impedir a Carme Forcadell que proposi cap candidat a la presidència de la Generalitat i veta que la cambra debati i voti una investidura. A més, el control al govern correspondrà exclusivament a l’òrgan que designi el Senat. Fa dos dies Rajoy es queixava que no s’exerceix aquesta funció a la cambra des de fa més d’un mes, però ara proposa eliminar-lo. Ras i curt.

L’acord no intervé el poder judicial, ja és seu.

Tot plegat es vol que duri fins a la presa de possessió del nou govern, després d’unes eleccions autonòmiques ordinàries, com si res no hagués passat. Per si de cas, es reserven la potestat de plantejar “modificacions o actualitzacions” de les mesures preses inicialment.

Però mentre Rajoy decreta una nova Nova Planta, Catalunya convocarà un ple perquè el Parlament “debati i decideixi sobre l’intent de liquidar” l’autogovern. “I actuem en conseqüència”, va avançar Puigdemont. La cambra reunirà demà la junta de portaveus per decidir-ne la data. Amb l’amenaça d’una acusació de rebel·lió sobrevolant-lo, el president va comparèixer a les nou del vespre per televisió per advertir que les institucions i el poble de Catalunya no poden acceptar la “humiliació” del govern espanyol, que pretén “fer-se tutor de tota la vida pública catalana”. Puigdemont va denunciar que Rajoy s’ha autoproclamat il·legítimament el representant de la voluntat dels catalans i que ara “vol nomenar un directori perquè teledirigeixi des de Madrid l’autonomia”. El president va remarcar que La Moncloa se situa així “fora de l’estat de dret”. Tot camina, doncs, cap a la declaració i votació, ara sí, de la independència.

La presidenta del Parlament va ser encara més contundent i va parlar sense embuts d’un “cop d’estat de facto” dins d’un membre de la Unió Europea, contra la cambra “més legitimada de la història recent”, d’acord amb la participació sense precedents del 27-S. “Ens volen prendre el Parlament i ho volen aconseguir passant per sobre de la legalitat. Ni el 155 no els permet fer el que pretenen fer i ho saben. Els que s’omplen la boca parlant de la Constitució cauran en la més flagrant inconstitucionalitat”, va resoldre Forcadell.

La decisió de Rajoy va començar a tenir efectes col·laterals. Els alcaldes del PSC de Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Granollers i Castellar del Vallès van reclamar a Miquel Iceta que s’oposi “frontalment” al 155. Núria Parlon va presentar la renúncia a Pedro Sánchez com a membre de l’executiva federal del PSOE. El terrassenc Jordi Ballart ja va amenaçar fa dies d’estripar el carnet si els socialistes catalans l’avalaven.“Sortir de la legalitat era provocar el xoc de trens. Per evitar-lo: convocar eleccions o anar al Senat per oferir un pacte d’estat per a Catalunya”, piulava Iceta. No es descarta que es trenquin governs municipals amb participació socialista. Sense anar més lluny, el de Barcelona penja d’un fil.

El carrer va tornar a viure un Onze de Setembre i va respondre a l’atac amb més república. Centenars de milers de persones convocades per la Taula per la Democràcia van exigir l’alliberament dels presos polítics, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, al passeig de Gràcia, però la manifestació es va convertir en una resposta popular contra l’extinció de l’autogovern anunciada al matí. “El govern espanyol se situa fora de la Constitució”, va constatar el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro. L’historiador va alertar que el poble “impedirà que es liquidi Catalunya com a nació”.

“El govern espanyol no ha suspès l’autogovern, això ja ho va fer el 2010 [amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut]. Avui s’ha carregat la democràcia”, va reblar el portaveu d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, en el seu bateig davant de les masses. “No ens han suspès les institucions, perquè no poden, mai podran, nosaltres som les institucions d’aquest país, cap govern pot suspendre la sobirania popular”, va afegir-hi, en una intervenció especialment aclamada en què va advertir que “amb el cop d’avui s’acaba la democràcia a Espanya” i va demanar a Europa auxili.

Un dels moments més emotius va ser quan les parelles de Sánchez i Cuixart van pujar a l’escenari enmig d’una gran ovació. Els dos presidents de les entitats sobiranistes, que fa cinc nits que dormen a Soto del Real, van fer arribar un missatge als catalans. “Estem bé, estem forts, gràcies pel vostre suport, no afluixeu a favor del diàleg i de la independència”, demanava Sánchez. “És molt important que tothom sàpiga que els Jordis no són la causa, la causa és el dret a decidir i el dret a l’autodeterminació”, recordava Cuixart.

El manifest de la Taula, llegit per l’actriu Lloll Bertran, va ser una crida a l’alliberament dels presos. “Si manifestar-se és un delicte, ens autoinculpem”, va sentenciar. Durant tota l’estona van sobrevolar l’escena un helicòpter de la Guàrdia Civil i un altre dels Mossos. Un cartell ho resumia tot: “Poden tallar les flors, però no aturar la primavera.” Una emocionant Maria del Mar Bonet va fer plorar més d’un amb la interpretació de Què volen aquesta gent?, plena d’actualitat. El govern en pes, també Artur Mas, s’ho mirava a pocs metres, amb el president taral·lejant i Clara Ponsatí cantant a ple pulmó. La televisió enfocava Xavier Domènech mentre li queien les llàgrimes.

La gent es va resistir a marxar fins tard i una multitud es va aplegar a la plaça de Sant Jaume. Ells són el Parlament i la Generalitat. Els carrers són seus i el país, també.