Política

ONU

Justícia internacional

Procés contra la barbàrie

El Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia tanca les portes després de més de dues dècades d’intensos treballs

Els magistrats han jutjat 161 persones per crims contra la humanitat durant les guerres balcàniques

Quan el Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia (TPII) es va crear el 1993, la guerra encara incendiava els Balcans i pocs confiaven en l’èxit de la nova institució judicial. Però 24 anys després, el TPII va tancar les portes dijous després d’una feinada sense precedents per jutjar els responsables de les pitjors atrocitats comeses a Europa des de la Segona Guerra Mundial.

Durant 10.800 dies, el tribunal ha jutjat 161 persones, ha escoltat el relat de més de 4.650 testimonis i els seus magistrats han llegit prop de 2,8 milions de pàgines d’informes. Però el llegat que deixa la nova instància judicial va més enllà d’unes sentències concretes. “Avui dia és normal que el Consell de Seguretat de l’ONU exigeixi que els autors dels pitjors crims retin comptes... L’assumpció de responsabilitats ha arrelat en la nostra consciència col·lectiva”, es va felicitar el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, durant la cerimònia de la clausura del tribunal, a la ciutat holandesa de l’Haia.

Creat per una resolució de l’ONU, el TPII va ser el primer tribunal internacional encarregat de jutjar crims de guerra des dels processos de Nuremberg contra els jerarques nazis. Durant aquestes més de dues dècades, el tribunal ha pogut reconstruir la història del conflicte establint els fets sobre el terreny durant l’agonia de Iugoslàvia, en plena descomposició després de la caiguda del comunisme. També va recollir les proves per jutjar l’expresident serbi Slobodan Milosevic, mort d’un atac de cor a la seva cel·la a l’Haia, abans del judici. Radovan Karadzic, Ratko Mladic (àlies “el carnisser dels Balcans”) o encara Zdravko Tolimir: tots ells van sembrar el terror durant els conflictes balcànics de la dècada dels noranta i van ser processats i condemnats a dures penes, especialment pel genocidi de Srebrenica, el 1995. En total, el TPII ha condemnat 90 persones –algunes a cadena perpètua– per haver ordit estratègies cruels i inhumanes per esquarterar el país seguint divisions de caire ètnic. Dinou dels processats van ser absolts i tretze han vist el seu expedient reenviat a jurisdiccions nacionals. 37 més o bé han mort o se’ls ha arxivat el cas. Finalment, en queden dos més que seran jutjats per una instància penal que pren el relleu al TPII.

La clausura, però, ve acompanyada d’una nota sinistra: el suïcidi, enmig de la sala, del croat de Bòsnia Slobodan Praljak, que es va prendre una dosi de cianur davant de la mirada estupefacta dels jutges. Li acabaven de confirmar una condemna a 20 anys de presó per crims de guerra i contra la humanitat contra els musulmans bosnians en la guerra de 1992-1995.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’independentisme recela de la sedició i d’un indult que separi presos i exiliats

madrid

Canadell es presenta a les primàries de JxCat

Barcelona

L’Estat culpa l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis per haver cedit el pavelló l’1-O

madrid

El sí d’ERC a Sánchez ressona al Parlament

Barcelona

Torra dona la pancarta dels presos al Museu d’Història

barcelona

El Regne Unit s’avança a la UE i avala la vacuna

Londres

Els EUA investiguen una trama de suborns a canvi d’indults presidencials

Washington

Brussel·les pressiona Orbán pel fons anticrisi

Brussel·les

Els condemnats de la mesa reiteren la seva inviolabilitat

barcelona