Política

L’eix anglofrancès

Macron i May renoven la relació especial entre els dos països

La primera ministra britànica destina 50 milions extres a la seguretat al canal de la Mànega

Creen un grup per compartir informació d’intel·ligència

Londres vol seguir treballant amb la UE per garantir la seguretat

França i el Regne Unit van mos­trar ahir la volun­tat de man­te­nir la relació espe­cial que els uneix des del 1904, cone­guda com a entente cor­di­ale, més enllà del Bre­xit, i espe­ci­al­ment en matèria de segu­re­tat. Així ho van expres­sar els seus dos man­da­ta­ris en la reunió que van man­te­nir a Sand­hurst, l’acadèmia mili­tar britànica, l’esce­nari esco­llit per a la posada en escena de la seva vella i reno­vada amis­tat. El pre­si­dent Emma­nuel Macron va arri­bar a pri­mera hora de la tarda a Sand­hurst, on va ser rebut per la pri­mera minis­tra The­resa May. Els dos líders van dinar en un gas­tro­pub. Van acor­dar ampliar l’acord de Le Tou­quet, sig­nat el 2003 i que per­met a la poli­cia fran­cesa dur a terme con­trols en ter­ri­tori britànic i vice­versa. Milers d’immi­grants inten­ten cre­uar el canal de la Mànega en ferri o pel túnel des de França. El Regne Unit ha reduït el nom­bre d’intents d’entrada il·legal de 80.000 a 30.000 en els últims tres anys. May es va com­pro­me­tre a des­ti­nar 50,5 mili­ons d’euros extres a millo­rar la segu­re­tat al canal. Aquests diners seran des­ti­nats a la ins­tal·lació de càmeres de vide­o­vi­gilància, noves tan­ques i tec­no­lo­gia per detec­tar la immi­gració il·legal i evi­tar que es torni a esta­blir un cam­pa­ment il·legal com la “jun­gla”, des­man­te­llat el 2016. Hi ha 700 sen­se­pa­pers en aquests moments retin­guts a Calais espe­rant per entrar al Regne Unit. En aquest sen­tit, Macron va dema­nar a May que acce­leri els tràmits de les peti­ci­ons d’asil de les per­so­nes que estan retin­gu­des a França i que per­meti l’entrada de nens immi­grants sense família. “Aquesta és una relació única entre dues de les democràcies més anti­gues i més gran­di­o­ses del món”, va dir la pri­mera minis­tra en francès durant la con­ferència de premsa con­junta poste­rior. Va expres­sar també que havien de demos­trar aquest lide­ratge en l’àmbit mili­tar i va anun­ciar la cre­ació, abans del 2020, d’una força expe­di­cionària con­junta que per­meti des­ple­gar fins a 10.000 sol­dats “d’una manera ràpida i efec­tiva per fer front a qual­se­vol amenaça”. La pri­mera minis­tra també va anun­ciar un pacte mul­ti­mi­li­o­nari entre la mul­ti­na­ci­o­nal aeronàutica Air­bus i la com­pa­nyia aèria Emi­ra­tes Air­li­nes per cons­truir 36 avi­ons de pas­sat­gers a les fàbri­ques de França i del Regne Unit. Per la seva banda, Macron va anun­ciar la cessió de l’històric tapís de Bayeux, del segle XI, que sor­tirà de França per pri­mer cop en 950 anys i serà exhi­bit en un museu britànic el 2022, un gest amb el qual Macron va dir que obria “un nou capítol en la coo­pe­ració cul­tu­ral i científica”.

Ahir també es va cele­brar la pri­mera reunió del que es coneix com a The Quint, els caps de les cinc agències de segu­re­tat inter­nes i exter­nes dels dos països per com­par­tir infor­mació i esta­blir una estratègia con­junta en la lluita con­tra el ter­ro­risme. El Regne Unit i França són socis molt pro­pers en la lluita con­tra el ter­ro­risme islàmic i en la pre­venció d’atacs ter­ro­ris­tes, ja que són dos dels països euro­peus més cas­ti­gats pel ter­ro­risme. Des de fa anys, hi ha una porta oberta i directa entre els ser­veis d’intel·ligència dels dos països, com es va demos­trar en l’atac a la sala Bata­clan de París el 2015, quan el Regne Unit va posar agents seus al ser­vei de la intel·ligència fran­cesa.

Hi ha certa pre­o­cu­pació a Lon­dres i a Brus­sel·les per la pos­si­bi­li­tat que el Regne Unit quedi fora d’òrgans euro­peus com ara l’Euro­pol. Lon­dres vol i neces­sita con­ti­nuar tre­ba­llant amb la UE per garan­tir la segu­re­tat. La seva intenció és seguir for­mant part del Grup de Con­tra­ter­ro­risme, al qual per­ta­nyen les agències d’intel·ligència de tots els països de la UE, a més de Noru­ega i Suïssa, per con­ti­nuar com­par­tint infor­mació. Les decla­ra­ci­ons d’ahir van ser una mos­tra de les seves inten­ci­ons.

Nou impuls a Irlanda del Nord

La nova ministra britànica a Irlanda del Nord, Karen Bradley, nomenada la setmana passada, i el ministre d’Afers Estrangers irlandès, Simon Coveney, van anunciar ahir que es reprenen les converses per formar govern compartit a Irlanda del Nord. El govern està suspès atesa la impossibilitat d’arribar a un acord entre els dos principals partits, el DUP (unionista protestant britànic) i el Sinn Féin (republicà catòlic irlandès). per crear un nou executiu. Les tres rondes de converses que s’han celebrat fins ara han fracassat. Estan encallades perquè el Sinn Féin exigeix una llei que iguali la llengua gaèlica amb l’anglesa, cosa que no accepta el DUP, que demana la intervenció de l’autonomia des de Londres. La novetat de la nova ronda de converses és que ara estaran obertes als cinc principals partits nord-irlandesos, els dos catòlics, els dos protestants i el Partit de l’Aliança, amb representants de les dues comunitats. Bradley va dir que tenen poc temps, però que encara es pot restaurar el govern a Stormont.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia