Setge al procés sobiranista
Rajoy mostra el camí a Torrent
La Moncloa recorda al nou president el viacrucis judicial que viu la seva antecessora per “haver transgredit la legalitat”
El cap de la cambra tanca la ronda de contactes amb els grups sense revelar com es farà la investidura
El viacrucis judicial que ha d’afrontar l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell com a conseqüència de les decisions que va prendre en l’anterior legislatura –i que van ser impugnades per Mariano Rajoy i anul·lades pel TC– va ser la targeta de presentació que ahir va mostrar La Moncloa al nou cap de la cambra catalana. El portaveu de l’executiu espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va recordar en diverses ocasions quin és el camí que haurà de recórrer Roger Torrent en el supòsit que tingui intenció de “cometre una il·legalitat” i permetre una investidura a distància de Carles Puigdemont. “Cal aprendre del passat. La seva predecessora ja va haver de retre comptes davant dels tribunals”, alertava, amb referència a la causa penal oberta al Suprem.
Si bé és una incògnita el que pugui fer a partir d’ara el president del Parlament amb vista al pròxim ple per escollir el futur cap de la Generalitat, el govern de Rajoy insistia ahir en l’amenaça d’actuar contra Torrent, perquè considera que “no existeix cap possibilitat política de prendre decisions al marge de la legalitat”, és a dir, en contra del criteri dels lletrats de la cambra catalana. En aquest sentit, la intenció de l’equip de Rajoy és poder actuar preventivament per evitar que el ple d’investidura es pugui arribar a celebrar, i és per això que va voler posar l’accent a alertar Torrent de les conseqüències judicials que poden tenir a partir d’ara els seus actes.
Així, tot i que La Moncloa hagués assegurat que el discurs inaugural com a president de la cambra “no havia empitjorat la situació” pel que fa a les relacions institucionals entre Catalunya i Espanya, i alhora interpretava la sessió constitutiva com un primer indici de retorn a la “normalitat”, ahir el portaveu del govern de Rajoy emfasitzava que, en el moment actual, no es tracta tant de dir si es refien o no de Torrent, sinó de subratllar que el que han de fer és mantenir-se alerta per constatar que “no es repeteixen els errors del passat”. Començant per recórrer contra una eventual acceptació de la petició de Puigdemont i de la resta de diputats de Brussel·les de poder delegar el seu vot.
Frustrar la investidura
Sigui com sigui, i veient l’hermetisme de Junts per Catalunya i d’ERC, i també de Torrent, per explicitar la fórmula per fer efectiva la investidura de Puigdemont, la sensació és que La Moncloa cada vegada té més coll avall que pot ser que li resulti gairebé impossible evitar la celebració d’un ple d’investidura al Parlament en què el candidat faci una intervenció per via telemàtica o per delegació de vot. Si bé admeten que aquesta circumstància els amoïna –atès que, després de l’intent fallit d’impedir el referèndum de l’1-O, això suposaria una revalidació del fracàs–, l’executiu espanyol garanteix que la investidura no arribarà a bon port. Per això, volen “enviar un missatge clar, ferm i sòlid”: que l’executiu actuarà perquè no es faci efectiva. Ara per ara, encara confien, si més no, que l’amenaça preventiva funcioni per estalviar-se el tràngol d’haver de demanar l’anul·lació, via TC, d’una investidura que ja s’hauria materialitzat.
I és per això que insisteixen que, a l’hora d’assumir aquest compromís de fer “tot el que calgui” per impedir que Puigdemont ocupi el càrrec del qual va ser destituït amb el 155, la prolongació en el temps d’aquesta intervenció estatal és una altra de les armes de què disposa l’executiu espanyol per intentar frustrar la intenció de Puigdemont de pilotar un nou mandat.
Contactes de Torrent
Mentrestant, ahir el president del Parlament va acabar la ronda de contactes amb els partits, i tant Junts per Catalunya com ERC van donar suport a Puigdemont, encara que no van aclarir com es podrà materialitzar la investidura. Es preveu que dilluns Torrent ja proposi el candidat per presidir la Generalitat, que es votarà en un ple que s’ha de convocar com a màxim el dia 31 de gener. Qui té els suports més clars és Puigdemont, que manté que no hi ha cap pla B i que l’únic desllorigador és restituir el govern legítim amb ell al capdavant. Però com es traçarà aquest pla? A hores d’ara, és una incògnita que probablement no es resoldrà fins a última hora.
Enmig d’aquest atzucac, Junts per Catalunya, després de la reunió amb Torrent, va obrir una nova porta: estudiar quines implicacions “polítiques i judicials” pot tenir la “immunitat” que tenen els diputats del Parlament. Segons l’article 57 de l’Estatut, els membres de la cambra catalana “gaudeixen d’immunitat” i no poden ser detinguts “si no és en cas de delicte flagrant”. Seria una via, remota, perquè Puigdemont pogués tornar. Una possibilitat que la líder de Cs, Inés Arrimadas, va censurar de manera vehement: “Volen ressuscitar privilegis per a una persona que ha fugit de la justícia”, va subratllar Arrimadas, que, durant la trobada amb Torrent, li va demanar que preservi la institució i que no cometi “errors” com la seva predecessora.
Un altre actor essencial en aquest laberint és ERC. La secretària general del partit, Marta Rovira, i el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, van ser els encarregats de reunir-se ahir amb Torrent i li van explicar que no presentaran cap candidat perquè donaran suport a Puigdemont. Això sí, van rebutjar parlar de com es farà: si es forçarà el reglament o si apostaran obertament per la via telemàtica. “Donarem suport al candidat que en l’àmbit republicà ha tingut més suports; això era el que tocava discutir avui [ahir per al lector]”, va repetir Romeva una vegada i una altra veient la insistència dels periodistes.
