Política

ELPIDIO JOSÉ SILVA

JURISTA

“Si Puigdemont no pot ser president, adeu democràcia”

“La presa de possessió digital compleix la lletra del reglament”

“Si el TC declarés nul·la la investidura, hi podria haver una pugna llarga”

“Si Llarena fa delegar el vot als presos és per evitar que tot plegat sigui encara més escandalós”

Un jutge jutjat
El cas Blesa porta Silva a ser rotund: “Si un funcionari públic amb cert poder regulador o judicial actua autònomament a Espanya, s’exposa a ser acomiadat o revocat.” Ho diu un jutge jutjat que assegura que les grans conquestes judicials com ara el fre a les clàusules sòl “venen sempre de tribunals europeus”.
Mantenir les presons preventives està introduint el sistema judicial en un rang d’il·legalitat

Com a jutge d’instrucció a Madrid, Elpidio José Silva (Granada, 1959) va ser una icona de la crisi per haver processat Miguel Blesa (Caja Madrid), un cas que va virar fins a la seva pròpia inhabilitació. Des del bufet d’advocats que porta el seu nom i a cavall de Madrid i Barcelona, Silva analitza la judicialització de la política en el procés i la investidura de Carles Puigdemont.

La política viu supeditada cada cop més al govern dels jutges?
En el procés i en la seva persecució penal, hi ha un protagonisme excessiu de la justícia. El Tribunal Constitucional ho reconeix quan frena la deliberació sobre el recurs contra l’article 155 perquè necessita que el govern català es pugui personar en la causa. Amb la decisió de no seguir treballant fins que no acabi la intervenció de l’autogovern, el TC ens està dient que el poder judicial no està per a això. Si existís una dictadura judicial, l’impuls vindria dels jutges, i aquí sembla que els jutges formen part del guió, perquè hi ha polítics que anticipen mesures judicials. És la instrumentalització del poder judicial més que la dictadura del poder judicial.
Com veu tot el que envolta la insòlita investidura a distància de Carles Puigdemont?
Puigdemont és conscient que si torna a Catalunya serà detingut, encara que no hi hagi motius per detenir-lo: no hi ha rebel·lió ni sedició, i a més la seva destitució és il·legal, perquè l’anomenada coacció general del 155 no la pot aplicar l’Estat vulnerant l’Estatut. Des que és parlamentari, Puigdemont no pot ser detingut, tret d’un cas de delicte flagrant: ho diu l’article 500 del Codi Penal. El reglament del Parlament no conté cap advertiment que la investidura hagi de ser presencial i, encara que no ho digui, en l’esperit parlamentari i constitucional és evident que s’ha previst sempre que el candidat hi fos... Però és que les circumstàncies no són normals! I caldrà fer una interpretació que en tot cas posi en relleu la voluntat popular. Perquè si al final, es faci el que es faci, el resultat és que Puigdemont no pot prendre possessió com a president per unes mesures cautelars adoptades a Espanya i no vàlides a Bèlgica, adeu democràcia; ens haurem carregat la democràcia. La gent ha votat, i si la traducció del vot al Parlament és que Puigdemont sigui president, això no pot estar subjecte a cap restricció procedimental o formal. La presa de possessió digital potser va en contra de la clau de volta dels usos de la cambra, però compleix la lletra del reglament. I Puigdemont i els consellers a Brussel·les es podrien acollir a l’article 498 del Codi Penal, que castiga amb penes de tres a cinc anys “qui utilitzi força, violència, intimidació o amenaça greu per impedir a un membre del Parlament acudir a reunions”.
Podríem veure per primer cop una investidura impugnada al TC i que fos declarada nul·la?
En el moment de la investidura, el govern espanyol preveu un recurs immediat al TC, però el TC es podria trobar en una situació difícil, perquè una de les parts, Puigdemont, és a Bèlgica i no es pot personar a Espanya per defensar-se perquè no el deixen venir. El TC es podria aturar, com ha fet amb el 155, perquè no és clar que les parts es puguin defensar. Si no s’aturés, però, molt previsiblement es declararia la investidura nul·la pel fet d’oposar-se a la Constitució i al reglament, i s’obriria la via de la protecció internacional. Això es podria convertir en una pugna llarga i tediosa en què al final ho pagaríem tots.
Però l’Estat espanyol s’anota un doble èxit: mai sabrem què hauria dit la justícia belga i sap que serà detingut si trepitja Catalunya.
Que el Suprem retirés l’ordre europea de detenció em va semblar correcte, perquè era una barbaritat. Ningú pot saber quina hauria estat la decisió exacta de la justícia belga, però sabem que no s’hauria acomodat als interessos d’Espanya. Perquè és molt difícil entendre a Europa que un parlamentari pugui estar intimidat i amenaçat per una detenció que li impedeix exercir els seus drets vàlids com a parlamentari i que li coarta el vot; un jutge comunitari té la màxima sensibilitat sobre això. I l’article 498 del Codi Penal precisament ho protegeix. És una situació lamentable, un carreró sense sortida.
L’ha sorprès com ha resolt el jutge Llarena la delegació del vot dels presos Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn?
La delegació del vot no és possible amb el reglament penitenciari a la mà, però aquí sí que se n’ha volgut fer una interpretació en favor dels principis democràtics. Es permet la delegació del vot per tal que una situació injustificada no sigui encara més escandalosa.
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart fa gairebé 100 dies que estan en presó preventiva. Junqueras i Forn, 80. La justícia espanyola abusa de la presó preventiva?
No es donen els supòsits delictius i així no es pot enviar mai gent a la presó. I encara menys si són parlamentaris. La comunitat jurídica no s’havia trencat mai com en aquest cas, i tots interpretem el Codi Penal. El més lògic seria que la justícia s’aturés, però aquí imposa mesures cautelars, i les més severes possibles. El manteniment de les presons preventives està introduint el sistema judicial en un rang d’il·legalitat. No sé com acabarà, perquè quan un fa una pel·lícula com aquesta i l’engreixa constantment, com es pot fer marxa enrere? Igual que el cas va fer un gir i hi va haver alguna posada en llibertat en passar de l’Audiència al Suprem, podria passar que per un recurs o una reconsideració passés al TSJC i fes un altre gir, que és el que hauria de passar, però ara no sembla que sigui el camí. El que es fa ara sembla que formi part d’un guió de condemna severa. I el que cal és seure com més aviat millor a negociar políticament la situació i apartar la via processal, però Rajoy té un problema amb l’aznarisme i l’espai més dretà.
Per què la Gürtel a València es jutja deu anys després dels fets i l’independentisme pot ser jutjat al novembre?
En un poder com el judicial, és clau que el temps no te’l marquin des de fora: el taxa la llei d’enjudiciament criminal. El cas Palau ve d’una denúncia del 2002 i no s’entra a conèixer els fets fins al 2009. Què es fa en set anys? I la sentència arriba ara, vint anys després dels fets! Una justícia lenta no és justícia. I quan al govern li interessa que un cas polític s’acceleri, llavors tot va de pressa i si cal s’atropellen drets i garanties fonamentals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona