Política

El prorus Zeman s’imposa al candidat europeista en les presidencials txeques

L’actual cap d’estat revalida el càrrec amb el 51,5% dels vots

Es preveu que donarà una altra oportunitat al milionari Babis per intentar formar govern

La segona volta de les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als d’ahir a la República Txeca va con­fir­mar al càrrec Milos Zeman, que es va impo­sar al cen­trista pro­eu­ro­peu Jiri Dra­hos, una victòria que avala el dis­curs antiim­mi­gració de l’actual cap d’estat i la seva sin­to­nia amb Rússia i la Xina.

Amb el 99% escru­tat, Zeman va obte­nir el 51,5% dels vots, con­tra el 48,4% de Dra­hos. Durant aquest segon quin­quenni en el poder, es pre­veu que Zeman donarà una altra opor­tu­ni­tat al pri­mer minis­tre, el mili­o­nari Andrej Babis –que governa de forma interina després de per­dre una moció de con­fiança al Par­la­ment la set­mana pas­sada–, perquè intenti for­mar un nou exe­cu­tiu.

Zeman, de 73 anys, és la dar­rera figura des­ta­cada de la tran­sició en aquest país exco­mu­nista. Durant el seu man­dat, s’ha gua­nyat sim­pa­ties però també crítiques pel seu menys­preu públic a opo­si­tors, des del dar­rer pri­mer minis­tre fins a les elits intel·lec­tu­als i la premsa.

Els resul­tats d’ahir, d’altra banda, reflec­tei­xen les divi­si­ons entre libe­rals i con­ser­va­dors a Txèquia al vol­tant de la immi­gració i de la ori­en­tació de la política exte­rior del país, mem­bre de l’OTAN des del 1999 i de la Unió Euro­pea des del 2004.

Zeman, un dels pocs diri­gents euro­peus que va donar suport a Trump en les pre­si­den­ci­als del 2016, ha adop­tat posi­ci­ons molt dures con­tra la immi­gració. També ha irri­tat bona part de la ciu­ta­da­nia per la seva càlida relació amb Putin i les seves cri­des a posar fi a les san­ci­ons euro­pees a Rússia per la invasió de Cri­mea. Quant a la UE, es declara un fede­ra­lista i defensa la per­ti­nença de Txèquia al bloc comu­ni­tari, però, alhora, es mos­tra favo­ra­ble a cele­brar un referèndum sobre la per­manència del país en la UE, en la línia del que va per­me­tre el Bre­xit. “Zeman no ha qüesti­o­nat mai la per­ti­nença txeca a la Unió Euro­pea –explica l’ana­lista polític Mic­hael Roman­cov–, però, a la pràctica, s’ha apar­tat de forma sig­ni­fi­ca­tiva de la UE i de l’OTAN.” Roman­cov oposa el pre­si­dent al can­di­dat der­ro­tat, Dra­hos, que defi­neix com a “inequívoca­ment pro-UE i pro­eu­ro­atlàntic”. Pel que fa a la immi­gració, tots dos rebut­gen les quo­tes de la UE però, a diferència de Zeman, Dra­hos dis­tin­geix entre immi­grants econòmics i refu­gi­ats i accepta els pro­ces­sos d’asil. Tots dos dife­rei­xen també en la per­so­na­li­tat. Zeman és un polític desim­bolt, beve­dor i fuma­dor empe­dreït, amb una salut deli­cada i que camina amb bastó. Dra­hos és un pro­fes­sor de química de for­mes edu­ca­des. “No hem gua­nyat, però tam­poc hem per­dut –va dir, ahir–. Estic molt con­tent per aquesta immensa onada d’ener­gia; estic segur que no des­a­pa­rei­xerà.”

La cons­ti­tució dona poders exe­cu­tius limi­tats als pre­si­dents, però Zeman no ha dub­tat a dur-los al límit, com el 2013, quan va nome­nar un gabi­net pro­vi­si­o­nal dels seus ali­ats que va gover­nar durant cinc mesos con­tra la volun­tat del Par­la­ment.

LES FRASES

Hi ha una polarització molt gran a Txèquia, també sobre la tria de civilització
Jiri Pehe
ANALISTA POLÍTIC
No hem guanyat, però tampoc no hem perdut; estic molt content per aquesta onada d’energia
Jiri Drahos
CANDIDAT PRESIDENCIAL DERROTAT


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia