País Valencià
El PP reclama que el valencià no sigui “requisit excloent” per accedir a una ocupació pública
Els populars presenten una iniciativa a les Corts Valencianes en contra de cap modificació legislativa que exigeixi el coneixement lingüístic en l’accés
El PP ha presentat aquest dijous una proposició de resolució a les Corts Valencianes instant a la Generalitat Valenciana a respectar que el valencià “no pot ser un requisit excloent i tanca impeditiva per accedir a l’ocupació pública, concursar o promocionar amb proves selectives i sí un mèrit, excepte en casos en què ho exigeixin els requeriments de les concretes funcions”.
En aquesta línia, la proposició demana instar el Consell a garantir i respectar els principis de mèrit, igualtat i capacitat en l’accés a ocupació pública i a no dur a terme “cap modificació legislativa que exigeixi el requisit lingüístic com a obligatori, excloent, limitatiu o condicionant”.
Així mateix, insta a comptabilitzar l’aplicació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià i el dret a què els ciutadans puguin adreçar-se a l’administració en qualsevol de les dues llengües oficials, prioritzant el grau de coneixement del valencià com un mèrit, “sense que sigui un requisit impeditiu que exclogui de l’accés, concurs o promoció en la funció pública valenciana als castellanoparlants”.
A través d’una nota de premsa, la portaveu de Justícia del grup popular, María José Ferrer San-Segundo ha assenyalat que aquesta iniciativa “respon a l’obstinació del Consell del Botànic per seguir pas a pas el full de ruta de la imposició i immersió programada en educació i en altres àmbits tant públics com privats”.
“Des del PP ja vam recórrer el decret d’usos lingüístics davant del TSJCV i ens preocupa molt aquesta deriva en la propera Llei de Funció Pública que entrarà a les Corts” i ha advertit que el partit “seguirà defensant a tots els empleats públics i ciutadans que ens estan demanant suport. Som l’únic partit que està actuant davant els tribunals per a la defensa de la legalitat, al contrari que altres que es queden únicament en les paraules”.