Eleccions 21-D
Torrent ajorna el ple fins que Estrasburg es pronunciï
El Parlament esperarà a veure si el Tribunal dels Drets Humans dicta o no mesures cautelars arran de la demanda que dilluns li plantejarà Jordi Sànchez
JxCat i ERC encara no signen l’acord
El president del Parlament Roger Torrent va ajornar ahir al vespre el ple d’investidura de Jordi Sànchez, previst per dilluns a les deu del matí, en espera que el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg es pronunciï sobre el seu cas. Després que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena refermés al migdia la negativa a deixar-lo sortir de la presó, ni tan sols per sotmetre’s només a la investidura, l’advocat de Sànchez, Jordi Pina, va anunciar la interposició d’una demanda de mesures cautelars davant la instància europea, demanant l’empara de l’article 39 del seu reglament, reservat a casos específics en què es pot produir un dany irreparable, perquè considera que es veu vulnerat el seu dret de participació política. De fet, la defensa del candidat lamentava que hauria volgut presentar ahir mateix el recurs, que ja tenia preparat, però com que el Suprem li va notificar la resolució passats dos quarts de cinc de la tarda –mitja hora després que tanqués portes el TEDH–, haurà d’esperar que torni a obrir, dilluns a les vuit del matí, per fer-ho. A partir d’aquell moment, s’espera que la cort d’Estrasburg faci una primera valoració del cas i decideixi en un termini d’entre 24 i 48 hores si dicta o no mesures cautelars per fer rectificar la decisió de Llarena i permetre la investidura de Sànchez.
Torrent, que la vigília havia enviat una carta al jutge per demanar-li que deixés sortir el candidat i que al migdia ja havia anunciat que donaria suport a la demanda de la defensa, va justificar que amb la decisió d’ajornar el ple vol preservar els drets polítics del candidat fins a les últimes conseqüències, a les instàncies internacionals, un cop esgotades les estatals, després que el TC hagués deixat dimarts la decisió en mans de Llarena. El president ho va fer públic a última hora del vespre, després de suspendre la seva participació en un acte de l’agenda i de reunir-se amb una delegació de JxCat formada pels seus dos integrants a la mesa, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós, i els diputats Elsa Artadi i Albert Batet. JxCat va aclarir després que està “d’acord” amb la decisió d’ajornar el ple per “poder desenvolupar l’estratègia d’Estrasburg”, tot i que algunes fonts al llarg del dia s’havien mostrat partidàries que la convocatòria del ple es mantingués per tal que es fes evident el nou bloqueig a què la justícia espanyola té sotmès el Parlament. Si hagués estat així, Torrent hauria tingut sobre la taula una altra possibilitat aquell dia: engegar el rellotge dels dos mesos de termini perquè es convoquin automàticament eleccions en cas que no s’aconseguís investir ningú. I és que si bé el reglament del Parlament especifica que el compte enrere es posa en marxa amb la primera votació fallida d’un candidat –i aquest no seria el cas–, l’informe que es va encarregar als lletrats sobre aquest afer, tenint en compte el buit legal de la situació actual, facultaria Torrent a activar el termini amb una mera declaració durant el ple.
JxCat en farà una valoració més acurada aquest migdia, en la reunió de treball que mantindrà a Vilafranca del Penedès amb tots els candidats que van anar a les seves llistes el 21-D, en què se’ls exposarà el “pla República” i s’examinarà com queda la situació a partir d’ara, i els escenaris que s’obren. El president Puigdemont tancarà l’acte amb una intervenció des de Bèlgica.
L’acord, pendent
Mentrestant, fonts d’ERC ja indicaven a la tarda que el més “lògic” era que el ple se suspengués per no contradir l’estratègia de defensa de Sànchez, i mantenien que segons l’acord amb JxCat donaran suport al candidat que designi aquest grup. Els republicans diuen que el pacte està només pendent de signar-se, si bé admeten que JxCat els dona allargues per fer-ho. Des d’aquest grup, en canvi, indicaven que només s’ha tancat la part del pla de govern que es va passar a la CUP, i que no tenen pressa a signar perquè encara hi ha qüestions importants en què no hi ha acord.
Precisament ahir, el president d’ERC, Oriol Junqueras, i la secretària general, Marta Rovira, signaven una carta conjunta en què, seguint les tesis de fa uns dies del diputat Joan Tardà, afirmen que l’independentisme ha entrat en “una nova fase” i aposten per allunyar-se de “declaracions altisonants i focs artificials”, i superar la “divisió de blocs” per construir “majories àmplies i transversals”. Els dirigents es proposen “ampliar la base” tot tirant endavant “el que generi consensos i complicitats cap al projecte republicà”. “El que no en generi descartem-ho”, conclouen.
La CUP allarga la decisió sobre el vot en la investidura
A qui, de retruc, va treure pressió la decisió de Llarena –arran de la qual ahir a la nit un grup de manifestants van ocupar mitja hora les vies a Celrà com a protesta– va ser a la CUP, que en una nota subratllava que de la nova proposta de pla de govern de JxCat i ERC (que lamentaven que se’ls havia enviat dimecres a les 23.56 h, i que dijous no l’havien valorat per la vaga feminista) no n’extreuen “diferències de fons” sobre el document inicial que el consell polític va rebutjar dissabte. “Pensem que la proposta continua tenint mancances importants i decisives en l’àmbit de la construcció i la materialització republicana, la concreció d’un procés constituent i l’articulació de polítiques socials i econòmiques orientades a treure privilegis als sectors socials que encara en mantenen”, exposen. Tot i aquesta primera valoració, el secretariat nacional i el grup parlamentari indiquen que la militància “ha de tenir els espais corresponents per valorar la proposta rebuda”, i així anunciaven que serà convocada “respectant els tempos interns” de l’organització per decidir si mantenen l’abstenció. En tot cas, que dilluns no hi hagi votació d’investidura evita que hagin de decidir a correcuita, i no han previst cap consell polític aquest cap de setmana com els havia reclamat JxCat.
Justament ahir, l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabaté, i l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, entraven un escrit al registre del Parlament per reclamar la creació en el nou govern d’una conselleria d’Habitatge per fer front als problemes a escala local.
