Cremar fotos del rei, delicte d’odi?

Girona mira avui a Estrasburg. Quan encara estan obertes les ferides per l’1-O i mentre s’acumulen les condemnes per injúries a la corona amb els seus afectats guardant les seves esperances en la justícia europea, aquest matí arriba el dictamen del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre la crema de fotografies del rei espanyol Joan Carles I ara fa més de 10 anys a la capital gironina per oposar-se a la visita del monarca. Una sentència clau que decidirà si aquells actes van constituir un delicte d’odi o si bé estaven protegits pel dret a la lliure expressió.

Tal com va fer el seu fill fa dues setmanes per la inauguració del Mobile World Congres a Barcelona, el 13 de setembre del 2007 Joan Carles I visitava Girona per inaugurar el Parc Tecnològic de la UdG. Mentre el monarca sopava amb l’empresariat gironí, un grup de joves es van concentrar com a acte de protesta al davant de l’ajuntament i van calar foc a diverses fotografies on apareixia amb la reina Sofia cap per avall. L’Audiencia Nacional va condemnar Jaume Roura i Enric Stern a 15 mesos de presó per un delicte d’injúries a la corona, una pena que després va ser substituïda per 2.700 euros de multa per a cadascun. El seu advocat i exdiputat de la CUP, Benet Salellas, va recórrer contra la sentència, però finalment el Tribunal Constitucional la va ratificar el 2015.

Segons magistrats espanyols, les seves accions no estaven emparades pel dret a la llibertat d’expressió perquè, segons deien, va ser un acte “ofensiu” i “incitador a l’odi”. Disconforme un cop més, l’abril del 2016 Salellas va elevar el cas a Estrasburg perquè considerava que les actuacions sí que estaven emparades en dos drets recollits en la Convenció dels Drets Humans als articles 9 i 10: la llibertat de pensament i d’expressió.

Ara el Tribunal d’Estrasburg ha de decidir dues qüestions clau sobre aquesta sentència que poden condicionar altres casos d’injúries a la corona. En primer lloc, els jutges hauran d’estimar si la crema de la fotografia “en les circumstàncies del cas” són un acte d’incitació a l’odi, com deia el Constitucional. I, en segon lloc, si a la vista d’aquests arguments hi ha hagut “una violació de la seva llibertat de pensament i/o d’expressió” en ser condemnats penalment per aquelles accions. Al voltant de les 10.00 h d’aquest matí es farà públic en quin sentit ha decidit la justícia europea, una sentència que serà valorada per la defensa a dos quarts de dotze al mateix lloc dels fets.

L’últim cop que Estrasburg es va pronunciar sobre un delicte d’injúries a la corona, l’Estat espanyol no en va sortir ben parat. El 2011 va revocar una condemna a Arnaldo Otegi per injúries al rei perquè no respectava la seva llibertat d’expressió i perquè imposava una sentència desproporcionada. Otegi havia acusat Joan Carles I d’imposar la monarquia a través de la tortura. L’alt tribunal, presidit en aquell moment pel magistrat andorrà Josep Casadevall, va observar que, si bé algunes de les seves paraules podien ser hostils, no hi havia hagut incitació a la violència i, per tant, no arribava a la categoria d’incitació a l’odi. L’Estat es va veure obligat a indemnitzar Otegi amb 20.000 euros per danys morals i a sufragar despeses processals per valor de 3.000 euros.