La Guàrdia Civil decep Llarena

Els agents de la unitat de la policia judicial de la 7a zona de la Guàrdia Civil de la comandància de Catalunya estan esgotats de tant informe criminalitzador. La mostra més evident és la resposta que han donat a l’encàrrec, del gener passat, del magistrat del Tribunal Suprem que instrueix la causa contra els independentistes catalans, en què va sol·licitar-los qui dirigia els CDR (comitès de defenses de la República). En concret, el jutge Pablo Llarena els demanava un informe de la “convocatòria, les sol·licituds i les autoritzacions administratives” que van fer possible les reunions dels CDR a Sabadell, el 14 d’octubre; Igualada, el 21 d’octubre, i Manlleu, el 4 de novembre passats. Volia els acords d’aquestes reunions supramunicipals.

La resposta, ara entregada, és un informe, de 101 planes, farcit de retalls de premsa de distints mitjans de comunicació i captures de pantalla de piulades dels CDR i d’alguns dels seus portaveus efímers. De caps de turc, en aquest cas (en l’informe anterior era l’empresari Jaume Roures) hi ha vint-i-dues persones, procedents de col·lectius diferents de la rica xarxa associativa catalana, als quals penja el cartell de “responsables” del moviment transversal i ciutadà dels CDR només pel fet d’haver participat en la creació i presentació de la plataforma En Peu de Pau, el 18 d’octubre passat. El seu objectiu, fent tallers pràctics arreu del país després del terror de l’1-O, és que la mobilització ciutadana “es mantingui en clau pacífica i no-violenta”, aclaria Jordi Armadans, de FundiPau, davant la notícia que els titllava de cabecillas de los comités cubanos de Cataluña.

Així, amb aquest rigor, les conclusions de la Guàrdia Civil segur que han decebut el jutge Llarena. La unitat judicial indica que els CDR es van crear el juliol del 2017, primer com a comitès de defensa del referèndum i després de l’1 d’octubre, de la República, que ja són uns 280. Amb el seu enginy criminalitzador asseguren que els CDR “tenen connexió amb les anotacions de Josep Maria Jové”, ex-secretari general d’Economia, del novembre del 2016, quan atribueix a la llavors diputada de la CUP Anna Gabriel el “Mai renunciarem a l’estratègia de la desobediència”, afirmació del pedigrí cupaire. La Guàrdia Civil no interpreta que els CDR siguin la resposta ciutadana que se sent republicana i també la que denuncia la repressió de drets.

A més, la Guàrdia Civil s’empassa o vol fer empassar una fake notícia al jutge Llarena, i inclou la imatge d’uns nens petits que surten en una tallada de vies, i criminalitzen els pares per tenir-los davant de tot, quan no eren pas en perill. I, per concloure, fan la llista dels suposats caps d’aquesta desobediència pacífica, que ha traspassat fronteres, només posant els noms (i entre parèntesis l’entitat d’on provenen o professió) pel simple fet d’haver estat a la presentació d’En Peu de Pau. Per això surt el nom de la filòsofa Marina Garcés, de pensament crític però més propera als comuns que als independentistes; de l’exdiputat de la CUP i periodista David Fernàndez; de Rubén Wagensberg, diputat d’ERC i portaveu de Casa Nostra- Casa Vostra... I així fins a 22 noms. Bé, el del “representat” d’Estibadors Portuaris de Barcelona i el del de la Intersindical-CSC, ni els anoten.