Política

L’ONU admet la demanda de Puigdemont

El Comitè de Drets Humans de l’ONU accepta estudiar la vulneració de drets polítics esgrimida pel president de la Generalitat però no dicta mesures cautelars

La fiscalia ha de decidir ara si demana l’execució de l’euroordre

Puigdemont demana unitat als partits a través d’un dels seus advocats

El pronunciament de l’ONU no interfereix en el procés a Alemanya

Una espurna de llum en el cas de Car­les Puig­de­mont enmig d’un procés d’extra­dició incert. Dilluns al matí, després que el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat passés la pri­mera nit detin­gut a la presó de Neumünster, i en espera de ser iden­ti­fi­cat per la jut­gessa ins­truc­tora que va exa­mi­nar en pri­mer terme l’euro­or­dre, el Comitè de Drets Humans de l’ONU va adme­tre a tràmit la seva demanda con­tra l’Estat espa­nyol per la vul­ne­ració de drets polítics. Es tracta, però, d’una accep­tació que no entra en el fons de la qüestió i que tam­poc no dicta mesu­res cau­te­lars, a diferència del que sí que va fer en el cas de Jordi Sànchez.

Els advo­cats de Puig­de­mont no van dema­nar aques­tes mesu­res en pre­sen­tar la demanda, a prin­ci­pis de març. En canvi, sí que van esgri­mir un argu­ment de pes per fer-ho en el cas de Sànchez: és l’Estat espa­nyol qui el reté i impe­deix que pugui exer­cir els seus drets polítics. Per aquesta raó, segons va expli­car l’advo­cada Neus Tor­bisco-Casals a Cata­lu­nya Ràdio, van pre­sen­tar dime­cres pas­sat el cas de Sànchez al Comitè de Drets Humans, que va pro­nun­ciar-se en 48 hores. Ara, la situ­ació pro­ces­sal del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat ha can­viat per la detenció a Ale­ma­nya.

En la demanda, Puig­de­mont denun­ci­ava que s’havien vul­ne­rat el seu dret a la par­ti­ci­pació política, el dret a la lliure asso­ci­ació i reunió, i el dret a la lli­ber­tat d’expressió i opinió, tots ells reco­ne­guts en diver­sos arti­cles de la Decla­ració de Drets Humans i en el Pacte Inter­na­ci­o­nal dels Drets Civils i Polítics. La con­fir­mació de l’admissió a tràmit va arri­bar dilluns, però no va ser fins ahir que van fer públic el docu­ment. El govern espa­nyol va menys­te­nir-ho perquè no prové d’un òrgan juris­dic­ci­o­nal. Res­pecte a l’euro­or­dre, també va al·legar que l’exe­cu­tiu no inter­vindrà en el procés d’extra­dició. S’exe­cuta, va dir, “entre auto­ri­tats judi­ci­als sense inter­venció dels polítics”.

El procés d’extra­dició con­ti­nua en curs, i el pro­nun­ci­a­ment de l’ONU no hi inter­fe­rirà, segons fonts exper­tes en dret inter­na­ci­o­nal con­sul­ta­des per aquest diari. La fis­ca­lia ale­ma­nya ha de deter­mi­nar en els pròxims dies si es com­plei­xen els requi­sits per dema­nar l’exe­cució de l’ordre del jutge del Tri­bu­nal Suprem Pablo Lla­rena davant de l’Audiència Ter­ri­to­rial de Sch­leswig-Hols­tein. Després, serà aquest el tri­bu­nal que haurà de deci­dir si l’admet a tràmit i, al mateix temps, si manté o modi­fica la detenció de Puig­de­mont a la presó. Dilluns, la jut­gessa ins­truc­tora que va ana­lit­zar for­mal­ment l’euro­or­dre i va cor­ro­bo­rar la iden­ti­tat de Puig­de­mont, va con­si­de­rar que hi havia un risc de fuga a Bèlgica , tenint en compte que no es pot pre­su­mir que el procés d’extra­dició fos el mateix allà i podria tenir un “incen­tiu nota­ble” per anar-hi. De fet, Puig­de­mont va ser detin­gut quan hi viat­java pro­ce­dent de Finlàndia, on era quan el Suprem va tra­mi­tar les euro­or­dres i les ordres inter­na­ci­o­nals de detenció per a tots els pro­ces­sats a l’exili. En la inter­lo­cutòria, la magis­trada indi­cava que l’extra­dició podria ser impro­ce­dent i dene­gada però que també podria no ser-ho, tenint en compte la juris­prudència. És a dir, no pre­nia par­tit per cap opció i dei­xava ober­tes totes les pos­si­bi­li­tats.

Un dels advo­cats de Puig­de­mont, Jaume Alonso-Cue­vi­llas, va asse­gu­rar ahir que el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat “no es ren­deix” i va mos­trar la seva con­fiança en la justícia ale­ma­nya. També va fer una crida a la “uni­tat del sobi­ra­nisme”. Avui, de fet, JxCat, ERC i la CUP apro­va­ran con­jun­ta­ment dues reso­lu­ci­ons que ins­ten el Par­la­ment a garan­tir el seu dret polític a ser inves­tit, al cos­tat del de Sànchez i el també empre­so­nat Jordi Turull. Alonso-Cue­vi­llas va des­ta­car que es troba “en per­fecta forma anímica” i en “excel·lents con­di­ci­ons físiques”.

Inves­ti­dura de Sànchez

Després de l’accep­tació de les mesu­res cau­te­lars per a Sànchez per part del Comitè de Drets Humans, la seva defensa sosté que l’Estat espa­nyol hau­ria d’aca­tar-les i per­me­tre que l’expre­si­dent de l’ANC sigui inves­tit acu­dint pre­sen­ci­al­ment al Par­la­ment o a través d’un debat telemàtic. Per això es decan­ten perquè, al marge de con­si­de­ra­ci­ons polítiques, JxCat, ERC i la CUP tor­nin a inten­tar inves­tir-lo. Així ho va mani­fes­tar Tor­bisco-Casals. Si l’Estat ho per­met, sosté, “podrem dir que com­pleix el dret inter­na­ci­o­nal”, es demos­trarà que vul­nera drets humans i això “es podrà al·legar en totes les deman­des d’altres pre­so­ners polítics”. Els advo­cats de Sànchez ja van pre­sen­tar un escrit al Suprem perquè Lla­rena tin­gui en compte l’ONU.

Tor­bisco-Casals defensa que les mesu­res cau­te­lar són igual de vin­cu­lants per a l’Estat espa­nyol que els pro­nun­ci­a­ments de la Cort Inter­na­ci­o­nal de Justícia o el Tri­bu­nal Euro­peu dels Drets Humans, i afec­ten tots els poders de l’estat, inclo­ent-hi el judi­cial. En canvi, altres experts con­sul­tats per aquest diari con­si­de­ren que si Estras­burg hagués dic­tat mesu­res cau­te­lars seria total­ment vin­cu­lant, men­tre que les del Comitè de Drets Humans no ho són per al poder judi­cial espa­nyol i el govern pot argu­men­tar que hi ha sepa­ració de poders.

Investiguen els acompanyants de Puigdemont

La fiscalia de l’Audiencia Nacional va obrir una investigació per avaluar si les quatre persones que acompanyaven Carles Puigdemont en el viatge des de Finlàndia van cometre un delicte d’encobriment. Entre els acompanyants, hi havia dos agents dels Mossos d’Esquadra que ja estan sent investigats internament per la policia catalana, amb l’objectiu de determinar si feien feines d’escorta en períodes de permís i de vacances. Els altres dos acompanyants de Puigdemont eren amics seus.

La fiscalia ja recull informació per aclarir si tots quatre van cometre un delicte d’encobriment. Quan es va produir la detenció del president de la Generalitat un cop travessada la frontera d’Alemanya amb Dinamarca, tots cinc eren al cotxe.

No és la primera vegada que els acompanyants de Puigdemont són investigats. Existeix el precedent del mosso d’esquadra que va ser expedientat després d’una investigació de la divisió d’afers interns per haver acompanyat Puigdemont a l’exili, a Bèlgica, aprofitant un període de vacances i un permís. Pretenen aclarir també, segons va especificar l’ACN, si la quinzena d’agents que vetllen per la seguretat del president de la Generalitat són policies catalans que viatgen a Brussel·les per oferir voluntàriament els seus serveis quan fan dies de festa al cos de Mossos d’Esquadra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia