“La liquidació del Diplocat reconeix la bona feina feta”

El 27-O va quedar clar que s’iniciava un procés, el que passa és que s’ha allargat perquè hi ha hagut un estira-i-arronsa jurídic i diverses entitats que integraven Diplocat han presentat contenciosos administratius. I estan en marxa, però les mesures cautelars que demanaven, com que no s’executés el tancament, els jutges no les han acceptat. Estem convençuts que és una aberració no només política sinó també jurídica i que algun dia, com tantes altres coses, es demostrarà que el tancament és il·legal, que el 155 no dona poders a l’Estat per fer el que li doni la gana, i tampoc per dissoldre un consorci autonòmic.

Els estatuts deixen clar que l’únic que té potestat per dissoldre Diplocat és el ple. Per què no s’han atrevit a convocar-lo? Suposo que perquè, malgrat que la Generalitat hi té la veu majoritària, els feia por que les altres entitats no ho acceptessin o haguessin de sentir coses que no els agradaven. Així han aplicat la via directa, que és utilitzar la força o el poder que et dona tenir les lleis a la teva disposició. Amb un reial decret i una ordre del Consell de Ministres ho han executat, si bé tampoc del tot, perquè la feina bruta l’han encarregat a una comissió liquidadora formada per persones de la Generalitat.

No. La Generalitat no ha pogut presentar cap demanda perquè està sota control del 155, pot ser que el futur govern ho faci, a nosaltres ens agradaria. Com a treballadors, els advocats ens van dir que no tenia sentit que ho féssim.

Els membres de Diplocat eren 39, i ens hauria agradat que hi hagués hagut 39 veus que es queixessin, però pensa que també n’hi havia com Foment del Treball... Destaco el paper lleial, molt digne, de l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació Catalana de Municipis, CCOO i UGT, la Pimec, Femcat, Amec... Tots ells han presentat contenciosos, alguns junts i altres per separat, dient a l’Estat que no podia liquidar Diplocat perquè està envaint les seves competències. Hi havia espai per a més protesta, sí, però per això no ens queixarem.Els que volien ja ho han fet, i els que no serà perquè no han considerat oportú aixecar la veu, perquè hi ha processos interns que són més complicats, i per tant res a dir.

Sí, en alguns casos pot ser. Hem rebut també moltes mostres de solidaritat, i no totes han estat públiques.

Sí, des del 27-O però sobretot aquests darrers dies ens ha escrit molta gent dels nostres contactes internacionals, amb qui havíem col·laborat, animant-nos i mostrant la seva indignació per un tancament com aquest. Per tant ens hem sentit acompanyats.

Hi ha algunes actituds de persones amb molta responsabilitat a l’Estat que costen d’entendre... El que passa és que la situació general és tan kafkiana que ja no tens esma d’indignar-te o de sorprendre’t, perquè un dia és això, l’altre és el Suprem criticant la justícia alemanya, i l’altre envien a Madrid una noia acusada de terrorisme... Els disbarats són tants! La frase de la Soraya no sé si ens va indignar, perquè ja érem conscients que els fèiem nosa, especialment a ella, que ens tenia especial tírria. Potser ens va fer riure una mica i tot, i de fet li devem part del coneixement que té la gent de Diplocat. Com que les nostres actuacions es feien a l’estranger el públic català ens coneixia relativament poc, segurament ara que morim és quan ens reconeixen més.

Això és el més escandalós... L’aberració és que el decret ratificat pel Consell de Ministres només dona dues raons. Una, que és una entitat inútil i innecessària. I dues, que el seu objectiu era promoure el secessionisme a l’exterior. Una, si som útils o no, no és el govern espanyol qui ho ha de decidir sinó el català, o els ciutadans de Catalunya; i dues, una entitat hereva del Patronat Català Pro-Europa, que data del 1982, que el 2017 es va dedicar a promocionar Sant Jordi, a dur una exposició de Pere Casaldàliga a São Paulo o a donar beques per estudis internacionals no pot ser acusada de dedicar-se només a promoure el secessionisme. Encara més, quan hem explicat el procés polític a l’exterior mai hem pres partit i hem convidat sempre veus plurals que a vegades incloïen Societat Civil Catalana, així que més que promoure el debat secessionista hem informat del que està passant, no hi hem pres part.

Sí, sobretot el PSC, que ha participat en la majoria dels programes de visitants internacionals promoguts, que són molts. Que no només no digui res sinó que sigui còmplice del tancament de Diplocat ens dol. A les trobades muntades al Parlament quan teníem visites convidàvem sempre tots els partits, i això vol dir que des que CiU i ERC van formar la coalició de Junts pel Sí, sovint en aquests dinars hi havia més veus en contra del procés que a favor. És paradoxal que aquests partitsdesprés com a mínim no hagin reconegut la voluntat plural de les nostres actuacions.

Al govern i la justícia espanyola sembla que els preocupa molt la malversació de fons públics en relació al referèndum, i algun dia hauríem de parlar de la malversació de fons que ha implicat l’aplicació del 155. Tancar les delegacions ha costat una fortunaen indemnitzacions i pagaments pels lloguers d’edificis compromesos; liquidar Diplocat no són només les indemnitzacions o tancar una seu a la qual ens havíem traslladat a l’agost, sinó haver tingut gairebé mig any una vintena de treballadors sense fer res, perquè ho teníem prohibit. Per què no ens feien fora el primer dia? Cadascú ha passat les hores com ha pogut. Vam fer la millor memòria que hem fet mai i per la resta hem estat allà, perquè si no hauríem estat acusats d’absentisme laboral i ens haurien acomiadat.

Sempre hi ha hagut molta confusió, i encara ara molta gent pensa que les delegacions depenien de Diplocat, quan depenien d’Exteriors. Elles serien l’embrió d’una futura ambaixada, més properes a la diplomàcia clàssica, l’únic que amb un ens subestatal i encara no comparable. En canvi Diplocat feia diplomàcia pública, és a dir, les relacions amb altres països que no inclouen la diplomàcia tradicional dels estats i els ministeris d’exteriors. Per tant, la poden fer ciutats, regions, nacions com la nostra, també estats... I es tracta de fer relacions a nivell acadèmic, cultural, empresarial, de mitjans de comunicació... Això és el que fèiem nosaltres: ens dedicàvem a explicar Catalunya al món, a projectar els valors i les potencialitats de Catalunya a l’estranger a través d’activitats en tots aquests àmbits.

És que és un concepte molt ampli! Una entitat tan potent com el Barça, a la seva manera també fa diplomàcia pública quan fa relacions amb l’estranger, les entitats incloses a la FOCIR també fan diplomàcia pública... A Diplocat ho féiem d’una manera transversal, perquè 39 entitats havien acceptat ser representades, i ho feia amb uns certs recursos, un equip altament professionalitat, i per nosaltres era la finalitat principal.

Fins la setmana passada no era començar de zero perquè hi havia les oficines i l’equip, l’únic que faltava era algú amb capacitat política d’implementar la restitució i anul·lar els efectes de la liquidació. Ara és una mica més complicat: hem abaixat les persianes, les taules han tornat als magatzems, la gent s’ha disgregat... Ara que, com que a tots ens agradaria que tornés a existir, la majoria estem a l’espera de si tenim govern i aquest realment fa el que ha dit, perquè tant ERC com JxCat han dit que la intenció és tornar-lo a implementar. És clar, faltarà veure què fa l’Estat, que segurament no ha liquidat Diplocat per acceptar-ho després sense protestar.

Cert, seria completament legal. Sense un estat d’excepció com el que ha implantat el 155 no veig com es poden oposar que reobrin les delegacions i es torni a muntar Diplocat, i si s’ha de dir Catdiplo o tenir un nom o forma diferent, doncs ho tindrà.

Ja havia vingut feia temps a Diplocat, igual que la Sindicatura de Cuentas. És a dir, que tota la informació susceptible de ser interessant per a l’Estat espanyol ja la tenien. El que van fer el dia abans de tancar va ser un acte de propaganda justament per demostrar al seu públic que havien executat el tancament de Diplocat, que se’ls havia allargat més del que desitjaven. Quan van venir encara ens demanaven la comptabilitat de les delegacions, que és a Exteriors. Fins i tot a aquestes alçades de la pel·lícula repressiva segueixen anant molt perduts!

És curiós, perquè quan muntem un referèndum diuen que no se’ls reconeix i per tant no poden ser observadors, i en canvi ara que volen reprimir, sí que ho eren. El que vam fer va ser convidar una delegació parlamentària internacional, com havíem fet el 9-N o el 27-S: formava part del nostre programa de visitants internacionals, vam fer una nota de premsa i no tenim res a amagar. L’1-O van venir, van observar de primera mà la brutalitat policial i la van explicar als seus països. Si volen buscar factures del que va costar portar-los aquí, les tenen.

Suposo que no acusaran TVE o l’agència EFE de malversació per haver anat a informar sobre el referèndum... O sí? També ho va ser? No té cap sentit.

Sí, des del principi ens hem pres aquesta liquidació com un reconeixement a la bona feina feta... De fet ja sabíem que els feia molta nosa, perquè qualsevol activitat que fèiem rebia el boicot molt poc diplomàtic de la diplomàcia espanyola. Teníem la sensació que volíem construir i ells anaven a remolc, i només a destruir. Però la feina ben feta deixa llavors, i creiem que una part, òbviament no tota, de la comprensió, reconeixement i aliances que tenim a l’exterior, tant en l’àmbit polític com de mitjans, és fruit de la feina del Diplocat, les delegacions, entitats de la societat civil com l’ANC... Hi ha una colla de gent que fa anys que pensa i treballa en clau exterior.

La feina va ser molt intensa els mesos anteriors al referèndum i segurament ho hauria seguit sent en els posteriors, perquè l’interès per saber què passa a Catalunya és molt gran. Diplocat seguiria tenint sentit i fent molta feina, però per sort no som els únics i l’està fent altra gent en lloc nostre.