Francesc Homs compleix la pena d’inhabilitació per exercir càrrecs públics
L’exconseller de la Presidència descarta tornar a la primera línia política i se centra en la defensa dels presos
Està pendent del Tribunal de Comptes
Un any i un mes. Aquest diumenge, l’exconseller de la Presidència i excap de files del PDeCAT al Congrés, Francesc Homs, acabarà de complir la pena d’inhabilitació per a càrrecs públics a què el va condemnar el Tribunal Suprem pel procés participatiu del 9-N. Homs, que també va haver de pagar 30.000 euros, ha estat el primer membre del govern d’Artur Mas condemnat per desobediència a complir el càstig d’inhabilitació perquè va ser directament jutjat pel Suprem —i per tant amb sentència ferma— per la seva condició de diputat al Congrés quan es van jutjar els fets. En canvi, Mas i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau, van recórrer contra les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i esperen la vista del Suprem, que inicialment havia de produir-se ahir però que es va ajornar sense que hi hagi cap nova data en perspectiva.
Fonts pròximes a Homs assenyalen que l’exdiputat i exconseller no té previst tornar a la primera línia política i que continuarà centrat en la seva professió d’advocat i vinculat a l’àmbit del dret, en un context de judicialització de la política en què els dos àmbits es barregen diàriament. La direcció del PDeCAT va encarregar a Homs la coordinació de la defensa dels encausats del partit pel procés d’independència, una tasca que el manté en permanent contacte amb els consellers empresonats a Estremera, amb qui havia compartit la direcció de la vella Convergència, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn.
Procés comptable
En paral·lel al compliment de la pena dictada pel Suprem pel procés participatiu del 9-N, Homs, així com Mas, Ortega i Rigau, està pendent del procediment comptable obert al Tribunal de Comptes. Un procés pel qual els van embargar provisionalment els domicilis per fer front a la resta de la fiança de 5,2 milions d’euros que no es va cobrir amb la caixa de solidaritat i que s’havien de dipositar com a garantia de cobriment de les responsabilitats a les quals podrien ser condemnats. De fet, la setmana passada, la Generalitat va demandar Mas i la resta d’exconsellers per reclamar-los els 5,2 milions amb què calculen que es va pagar la votació. En plena intervenció autonòmica i amb el govern espanyol al capdavant del govern català, la Generalitat capgirava la seva posició. L’executiu s’havia oposat de bon començament a les demandes que van començar el procés comptable, impulsades per Societat Civil Catalana i Advocats per la Constitució, en un moment en què la justícia havia descartat la malversació de fons públics i les penes es van limitar al delicte de desobediència.
