El Parlament Europeu debatrà aquesta tarda sobre la sentència de ‘La Manada’ tot i l’oposició del PP
Els eurodiputats del PP espanyol rebutjaven que es debatés sobre la sentència per no posar en qüestió “el poder judicial”
La Comissió Europea es planteja retallar o suspendre els fons europeus als països que vulnerin l’estat de dret
El Parlament Europeu celebrarà aquest dimecres a la tarda un debat sobre violència sexual i el cas de la sentència de ’La Manada’, tot i l’oposició del PP.
En una votació a Brussel·les, els eurodiputats han acceptat per 188 vots a favor, 135 en contra i 20 abstencions, debatre sobre “l’aplicació per part d’Espanya dels estàndards internacionals en matèria de violència sexual arran del recent cas de la Manada”.
El debat, que inclourà la participació del Consell Europeu i la Comissió, a més dels eurodiputats, ha rebut l’oposició del PP espanyol, que rebutjava que es pogués qüestionar, des de Brussel·les, una sentència judicial. “Els jutges estan sotmesos a l’imperi de la llei amb totes les garanties i segons la nostra constitució, com no podria ser d’una altra manera, i no es pot jutjar a un jutge en l’exercici de la seva funció”, ha indicat el PP en un comunicat.
Segons han advertit els eurodiputats populars, es pot debatre sobre violència sexual però “en cap cas posar en qüestió des del poder legislatiu al poder judicial” perquè això perjudicaria “la confiança en el sistema de justícia”.
D’altra banda, la Comissió Europea ha presentat aquest dimecres la seva proposta de pressupostos pel període 2021-2027, que assolirà els 1,2 bilions d’euros, el que equival a un 1,1% del PIB europeu. Es tracta dels primers comptes sense el Regne Unit, arran del Brexit, i incorporen una novetat: Brussel·les es reserva el dret de retallar o suspendre els fons europeus als països que vulnerin l’estat de dret. “La Unió Europea podrà suspendre, reduir o restringir l’accés al finançament de la UE de manera proporcional a la naturalesa, la gravetat i l’abast de les deficiències”, diu la proposta de la CE, que indica que es podrà invocar la normal si es constata una “deficiència generalitzada a l’estat de dret d’un estat membre”.
