Cifuentes surt per la porta falsa

Cristina Cifuentes havia dissenyat el seu propi funeral polític: tenia previst dimitir aprofitant els actes institucionals del Dos de Maig, dia de la comunitat de Madrid. Conscient que el seu adeu era inevitable, la presidenta havia volgut mantenir el torcebraç amb una part important del PP estatal –que la volia fora en considerar que s’havia convertit en un llast– fins que se li esgotessin tots els terminis. Però un “error involuntari” del passat, en forma de vídeo en el qual se l’enxampa furtant productes cosmètics en una gran superfície, va modificar el pla d’acomiadar-se amb tota la cerimònia i ho va haver de fer a corre-cuita i per la porta falsa.

“Me’n vaig amb un sentiment amarg”, es lamentava, tot presentant-se com una víctima d’un complot intern que havia volgut destruir-la, embrutir la seva imatge i “humiliar-la” des de fa anys. “He estat espiada, s’han fet dossiers que han circulat arreu...” Assegurava ahir que aquest és el “preu” que ha pagat per haver mantingut “tolerància zero” amb la corrupció. En aquest punt, si més no, diferents grups d’esquerres, com ara Podem o ERC, sí que van voler veure-hi una vendetta sorgida de les “clavegueres” del PP darrere la filtració del vídeo. El sentir general dels grups és que s’havia forçat la seva dimissió per un afer personal quan des de feia dies s’havia posat en qüestió la seva honestedat com a dirigent pública i no havia passat res.

La seva sortida, en tot cas, tanca una altra etapa negra del PP al capdavant de l’executiu de la comunitat madrilenya malgrat que permetrà als conservadors retenir el seu govern fins a les eleccions de l’any vinent perquè Cs ja ha deixat clar al PSOE que s’oblidi de formar govern, ja que donaran suport al candidat que proposi el PP.

Han estat 35 dies de vertigen des que es va destapar l’escàndol del màster aparentment regalat; cinc setmanes que han sacsejat la política espanyola més enllà de la seu del govern de la comunitat de Madrid. Cifuentes va aprofitar-se de l’habitual indolència de Mariano Rajoy i va interpretar els seus suports en públic i els seus silencis en privat com un senyal que se li permetia tirar de veta fins a les vigílies de la moció de censura presentada pel socialista Ángel Gabilondo, i que ja tenia el vistiplau de Podem i Cs. “No dimitiré si no m’ho demana Rajoy”, va arribar a exclamar una dirigent que se sentia forta perquè estava emparada per la número dos del PP, María Dolores Cospedal. La secretària general era del parer que s’havia d’endarrerir al màxim la renúncia per fer gruar als d’Albert Rivera i deixar en evidència les seves batzegades polítiques. I Rajoy semblava estar-hi d’acord, encara que cada vegada hi havia més veus internes que exigien tallar com més aviat millor la polèmica de Cifuentes.

Però el president del govern espanyol ja havia marcat en vermell al calendari les vigílies del debat de totalitat del pressupost de l’Estat per al 2018, que es va iniciar ahir al Congrés, perquè la líder madrilenya fes pública la seva renúncia. No volia que el cas Cifuentes interferís en una sessió que es presentava complexa i en què calia evitar debats col·laterals incòmodes. En els darrers dies, doncs, des de La Moncloa se li havia fet arribat, a la líder madrilenya, quina era la data límit si bé, segons fonts del PP, havia fet cas omís a la pressió i insistia a presidir la diada de la comunitat adduint que fins al 7 de maig hi havia temps per fixar el debat de la moció de censura i, per tant, per fer efectiva la seva dimissió abans que pogués sortir escollit Gabilondo. Ahir, però, la filtració del vídeo la va ensorrar definitivament: “La campanya de setge ja fa molt temps que dura i ha passat de ser política a convertir-se en personal”, es lamentava després de la difusió feta pel digital OKDiario d’unes imatges del 2011 –quan era la número dos de l’Assemblea de Madrid– en les quals un vigilant de seguretat d’un supermercat de Vallecas li remena la bossa i hi troba productes que Cifuentes no va passar per la caixa. La dirigent popular acaba pagant els 40 euros que costaven els cosmètics i, aparentment, l’incident es va resoldre sense més transcendència. Però un vídeo que, segons va relatar el mateix vigilant que la va retenir al magatzem, es destrueix al cap de quinze dies, ha aparegut al cap de set anys, i s’ha convertit en el detonant perquè Cifuentes, aquesta vegada sí, acceptés l’ordre de dimitir de Rajoy, que ahir li va traslladar en persona De Cospedal en una reunió que es va celebrar a la seu del govern de Madrid. L’encàrrec era taxatiu: la dimissió s’havia de fer efectiva abans de les 12 del migdia, hora en què el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, pujava a la tribuna per defensar els comptes.

“Cifuentes ha fet el que havia de fer”, la seva dimissió “era obligada”, sentenciava Rajoy minuts després de fer-se pública. “El PP, a partir d’ara, obre una nova etapa a la comunitat de Madrid i espero que aquestes coses no tornin a passar”, hi afegia, sense voler respondre si se sentia tan alleujat com altres membres del seu partit, malgrat que ahir eren força conscients que Cs aconseguia exhibir un nou trofeu a la vitrina de dirigents populars caiguts per la corrupció.