Política

opinió

Trump, Israel i l’Iran

Una de les con­seqüències de la guerra de Síria és que, més enllà de la victòria de Bai­xar al-Assad i de la der­rota d’Estat Islàmic (EI), han coin­ci­dit llui­tant al mateix bàndol tro­pes o milícies d’estats o potències rivals i s’han tro­bat cara a cara ene­mics estran­gers irre­con­ci­li­a­bles que fins ara havien evi­tat la con­fron­tació directa. Uni­tats ira­ni­a­nes de la divisió Al-Quds que diri­geix sobre el ter­reny el gene­ral Qasem Solei­mani, després de com­ba­tre Estat Islàmic i altres grups isla­mis­tes a Síria, estan ara des­ple­ga­des prop de la fron­tera amb el Golan ocu­pat per Israel. Al-Quds és el topònim àrab de Jeru­sa­lem, ciu­tat que almenys en teo­ria vol­drien recu­pe­rar per a l’islam aques­tes tro­pes ira­ni­a­nes. I per pri­mera vegada, donat que l’Iran no va par­ti­ci­par en les guer­res arabo-isra­e­li­a­nes del segle pas­sat, uni­tats ira­ni­a­nes estan cara a cara amb l’exèrcit hebreu. I tot i no tenir, aques­tes uni­tats, cap intenció de llui­tar con­tra l’estat jueu, Israel ha fet aquest últims mesos diver­sos atacs a caser­nes i ins­tal·laci­ons de for­ces ira­ni­a­nes des­ple­ga­des a Síria. Aquesta set­mana uni­tats ira­ni­a­nes van res­pon­dre llançant vint coets cap al Golan, i dijous a la mati­nada Israel, en represàlia, va llançar la més gran res­posta cap a Síria des de la guerra del Yom Kip­pur, el 1973.

Aquest atac d’Israel es va pro­duir just quan el pre­si­dent dels Estats Units, Donald Trump, anun­ci­ava que tren­cava l’acord nuclear amb l’Iran acon­se­guit pel seu pre­de­ces­sor, Barack Obama, Rússia, la Xina i Europa. Fet que pot pro­vo­car una invo­lució del règim iranià, que encara faria les coses més difícils. Trump, mos­trant una ignorància total sobre el Pròxim Ori­ent, va jus­ti­fi­car la sor­tida de l’acord al·legant que l’Iran exporta ter­ro­risme, i gai­rebé res­pon­sa­bi­lit­zant-lo de ser impul­sor d’Estat Islàmic.

En aquesta cro­ada con­tra l’Iran coin­ci­dei­xen Trump, el nou home fort de l’Aràbia Sau­dita, el príncep Moham­med Bin Sal­man, res­pon­sa­ble de la des­as­trosa guerra del Iemen, i el pri­mer minis­tre isra­elià, Ben­ja­min Neta­nyahu. I sem­bla que Neta­nyahu, més enllà de la pugna entre àrabs i per­ses, sun­ni­tes i xiïtes, és l’únic a qui li estan sor­tint bé les coses. Neta­nyahu, que el 2015 va ser ree­le­git per ter­cer cop pri­mer minis­tre, cosa que només havia acon­se­guit el fun­da­dor d’Israel, Ben Gurion, superarà, si no passa res aquest any, el temps que Ben Gurion va gover­nar.

Neta­nyahu, igno­rant els acords i les peti­ci­ons de l’ONU, d’Obama i d’Europa, ha omplert Cis­jordània d’assen­ta­ments jueus fent ja impos­si­ble un hipotètic estat palestí. I ara, que com a con­seqüència de la des­as­trosa guerra de l’Iraq –on avui se cele­bren les pri­me­res elec­ci­ons després de la der­rota d’Estat Islàmic–, de la guerra de Síria i de la crei­xent influència de Hez­bol·là con­fir­mada en les recents elec­ci­ons del Líban, vol eli­mi­nar el perill de la influència xiïta. I va ser pre­ci­sa­ment Israel qui va denun­ciar supo­sats incom­pli­ments per part de Tehe­ran de l’acord nuclear, que va argu­men­tar Trump per jus­ti­fi­car tren­car el pacte.

L’esce­nari actual genera incer­te­ses per a tots. Una és saber si Europa, Rússia i la Xina podran man­te­nir vigent el pacte sense ser cas­ti­ga­des les seves empre­ses, forçant Trump a recon­si­de­rar la situ­ació. La segona incògnita és què pas­sarà a l’Iran. De moment el líder suprem, Ali Kha­me­nei, ha donat suport a la volun­tat del pri­mer minis­tre refor­mista, Has­san Rou­hani, de man­te­nir vigent l’acord i no rei­ni­ciar el pro­grama nuclear. Però si la situ­ació econòmica empit­jora, podrien sor­tir reforçats els con­tra­ris a l’ober­tura, entre qui hi ha els pode­ro­sos Guar­di­ans de la Revo­lució. La ter­cera incer­tesa és si hi haurà una esca­lada mili­tar desit­jada pels fal­cons d’Israel, que més enllà que pot afec­tar la com­plexa situ­ació de Síria i el Líban, tam­poc aju­da­ria a la demo­cra­tit­zació de l’Iran. La quarta és si aquesta ofen­siva de Riad, Was­hing­ton i Israel con­tra l’ano­me­nada mitja lluna xiïta que va del Líban a l’Iran, podria ser uti­lit­zada per Estat Islàmic per rea­parèixer. I si alguna cosa tenen en comú Trump, Neta­nyahu i els con­ser­va­dors ira­ni­ans, és una visió apo­calíptica de la història i del destí. Trump amb la Bíblia, Neta­nyahu amb la missió d’Israel i l’espera del Mes­sies, i a l’Iran el pro­per retorn del Mahdí. I la vin­guda del Mahdí o el judici final, molts l’han ima­gi­nat com quel­com sem­blant a una guerra nuclear.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.