Llarena denega la llibertat a Rull i Turull per reincidència
El jutge del Suprem afirma que si són consellers es “potencia” la secessió de Catalunya
Hi afegeix que el president Torra ja ha expressat que “impulsarà la república independent il·legalment declarada”
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena no canvia ni una coma del seu guió. El jutge va informar ahir que denega la petició de llibertat provisional indefinida que li van sol·licitar Jordi Turull i Josep Rull –que va fer empresonar el 23 de març amb tres polítics més– per poder prometre avui el seu càrrec de consellers, en assegurar que si són nomenats “no es mitiga el risc de reincidència, sinó que es potencia, i més encara –afegeix Llarena– quan el president (per Quim Torra) que pretén designar-los ha exterioritzat la seva voluntat i determinació d’impulsar la república independent il·legalment declarada”. Llarena també afegeix que continua en ells el risc de fugida.
L’advocat de Rull i Turull, el penalista Jordi Pina, haurà de presentar ara un recurs contra aquesta decisió a la sala penal del Suprem, la qual fins ara també ha denegat tots els drets polítics als nou polítics empresonats. Pina insistia al jutge que Rull i Turull “no tenen cap restricció dels drets polítics” i que “no pot avançar-se en l’aplicació de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal”, que fixa la suspensió dels càrrecs polítics acusats de rebel·lió, quan la sala penal del Suprem l’hagi feta ferma.
Precisament, el jutge Llarena es recolza en els arguments de la resolució de la sala penal del Suprem (“feta només dos dies abans”, indica el jutge, que dissabte passat presentessin el recurs Rull i Turull), que va refusar la posada en llibertat dels quatre consellers i l’expresidenta del Parlament. Llarena assegura que “limitar els drets polítics” de Rull i Turull és “adequat” perquè es “protegeixen altres finalitats constitucionals legítimes i més necessitades de protecció com és el valor col·lectiu”, segons indica el magistrat que recull una sentència del Tribunal Constitucional de 1994.
En la resolució, de vuit planes, l’instructor exposa que la defensa de Rull i Turull no fa cap referència als fets pels quals els ha processat, i que es concreten en el seu exercici de la política per “canviar la legalitat vigent i iniciar la fragmentació territorial impulsades des del Parlament”, accions “seguides per amplis sectors socials”, que accepten “enfrontar-se col·lectivament a l’actuació de les institucions” que mantenen l’ordre constitucional. Hi afegeix que en el cas de Rull i Turull van impulsar el pla d’independència com a consellers, i per tant continua el “risc de reincidència de les seves conductes” si són nomenats.
Llarena reitera que el Llibre Blanc, aprovat el 2015 pel govern d’Artur Mas (i mai amagat), ja recull que la suspensió del govern català “no pot ser indefinida”. També repeteix els arguments de la sala penal vers els empresonats que no “hi ha cap indici que amb la seva posada en llibertat no abandonaran la col·lisió amb l’Estat”, que pot provocar “una alta probabilitat d’enfrontaments físics”.
El jutge tampoc accepta l’argument de la defensa que amb el nomenament de Rull i Turull, “la seva funció executiva desactiva qualsevol hipotètic risc de fuga”. El magistrat es recolza en el segon argument de la sala penal del Suprem, que recorda els polítics que hi ha a l’exili, a més de l’“estructura organitzativa que els ajuda”, com una facilitat per a la seva fugida malgrat que sempre s’han presentat davant del jutge en ser cridats. I clou amb el paràgraf de la sala del Suprem en què es critica la falta de cooperació internacional.
LES FRASES
El TC refusa treure de la presó Junqueras i Sànchez
El Tribunal Constitucional (TC) tampoc arrisca en les seves resolucions, i ahir va comunicar que desestima els recursos d’empara que van presentar-li, per separat, el diputat de JxCat Jordi Sànchez per exercir els seus drets polítics i el vicepresident Oriol Junqueras, el seu dret de defensa. Per unanimitat dels dotze membres del tribunal, en tots dos casos, el ple segueix el criteri de la fiscalia i desestima la petició dels polítics d’aixecar la seva mesura cautelar de presó provisional dictada pel Suprem perquè “seria un atorgament anticipat de l’empara sol·licitada” sense haver analitzat el fons.
Sànchez va demanar el 24 d’abril al TC la seva empara i li afegia la resolució del Comitè de Drets Humans de Nacions Unides del 23 de març passat, en què demanava al regne d’Espanya de respectar els seus drets polítics. Pel TC, la resolució és “molt genèrica”. També li denega la videoconferència des de la presó per defensar la seva candidatura a president, ja que (amb la tardança de la resposta) ja hi ha un nou president de la Generalitat. Pel que fa a Junqueras, el TC assegura que la seva dificultat d’exercir el dret de defensa “són mers inconvenients i no pas un perjudici real”, i que la petició de trasllat a una presó més propera a la família “no està en cap dels drets en què se sustenta el recurs d’empara”.
D’altra banda, la CUP també ha presentat recurs d’empara al TC per a Mireia Boya i Anna Gabriel.
