Política

El PDeCAT es destensa per afrontar el congrés del juliol

La cúpula s’obre a reestructurar i ampliar la direcció i els crítics esperen que el reglament concreti que es podrà votar tot

Aposten per presentar-se amb la marca de JxCat a les municipals

Les converses amb què la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, va preparar un consell nacional que s’esperava convuls van acabar pacificant-lo i convertint-lo en una treva amb els crítics. El partit va fer pinya ahir en espera que la direcció concreti el reglament que ha de regir el congrés (l’assemblea, en el nou diccionari del partit, prevista per a finals de juliol). Ho farà en un consell nacional extraordinari divendres que ve. En el discurs que va fer a porta tancada, i al qual ha tingut accés aquest diari, Pascal va defensar que la direcció nacional s’adapti al moment actual: “Cal reestructurar-la, ampliar-la i escollir-la, i això ho han de fer els associats i associades.” Una voluntat que, poc després, el coordinador organitzatiu del partit, David Bonvehí, va tornar a traslladar internament amb un missatge idèntic.

Els crítics, encapçalats per l’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, no van prendre la paraula en el consell nacional d’ahir. Fonts del sector apunten que van fer un gest de bona voluntat per no alterar la trobada i esperen que el reglament de l’assemblea concreti que es podrà votar tot i que, per tant, no serà un congrés només de ponències ideològiques. Fonts de la direcció indiquen que això ho decidirà la mateixa assemblea.

Estatuts i organització

Pascal, de fet, va assegurar que hi haurà una ponència estatutària i d’organització, en què també es posaria sobre la taula el complex règim d’incompatibilitats que va condicionar el funcionament de la direcció sortida del congrés de fundació i s’aclaririen les divergències de funcionament. “No pot ser que quan llegim els estatuts cadascú entengui una cosa diferent”, va sentenciar Pascal. L’ampliació dels lideratges també està sobre la taula. La coordinadora general va advocar per “multiplicar i posar més referents a la primera línia d’organització”, començant pel buit que va deixar Artur Mas a la presidència i que va entomar Neus Munté. “Fem l’assemblea que no vam saber fer fa dos anys”, va reclamar. “No tornem a pensar una altra vegada que aquesta és una assemblea de càrrecs i de noms”, hi va afegir, fent una crida als sectors al consens i a “enfortir” el projecte polític.

I el projecte del PDeCAT està encaminat a convergir amb JxCat. Les diferències sorgides durant els últims mesos entre Carles Puigdemont i la direcció del grup parlamentari, amb Jordi Turull i Josep Rull al nucli, d’una banda, i la del PDeCAT, de l’altra, van ser un dels motius que va reunir a principis de mes a Rubí dirigents de les principals famílies per sacsejar el partit. Unes discrepàncies que des de la cúpula negaven, i que també s’expliquen per factors personals i de relació entre sectors, en un context en què el partit no s’articula orgànicament a l’entorn d’un lideratge indiscutit per tots. En el consell nacional, una membre de Llibergència, Montse Cantín, va rebutjar que el partit entri en una batalla “d’uns contra els altres” i va advocar per “endreçar” el partit per confluir en un “nou instrument polític central”. També ho va fer Munté: “Tanquem-nos tots aquests dies i tot el que calgui per assolir l’objectiu que siguem més forts i més grans”, va rematar. L’objectiu més immediat són les eleccions municipals.

Cap a un “moviment”

El PDeCAT va fer ahir dues passes rellevants per “ampliar el perímetre” de la formació. Pascal va proposar que el partit concorri a les municipals amb la marca de JxCat. La decisió no està formalment presa, però la previsió és que s’aprovi en la convenció municipalista que el partit celebrarà el 15 i el 16 de juny a Castelldefels. A més, el president de la Generalitat, Quim Torra, intervindrà en el consell nacional de divendres. Un dels temes més debatuts ahir va ser el paper que ha de tenir el partit en la moció de censura a Mariano Rajoy plantejada pel secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. L’excap de files del partit al Congrés, Francesc Homs, va expressar la seva confiança en la direcció perquè prengui les decisions oportunes. Pascal va insistir que la línia vermella és que Cs no hi sigui.

Acte de suport a Marta Rovira

Set hores per reivindicar la llibertat de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, exiliada a Suïssa, i la resta de presos i exiliats. La plaça de la catedral de Vic, plena de gom a gom, va ser el marc ahir d’un gran acte polític amb una botifarrada popular, actuacions musicals i intervencions polítiques. El president del Parlament, Roger Torrent, va ser un dels que van pujar a l’escenari. Torrent va reivindicar que Rovira “ho ha donat tot pel país” i que, veient el seu “sacrifici”, “no podem fer una altra cosa que seguir”, segons va informar l’ACN. El públic va interrompre diverses vegades el president de la cambra amb els crits de “Llibertat”. L’organització preveia que participessin més de 5.000 persones en total en tots els actes de la jornada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Desenes de morts en un nou atac israelià a Rafah, al sud de la franja de Gaza

BARCELONA
política

Illa promet “col·laboració i lleialtat mútua” entre Estat i Generalitat

barcelona
política

Puigdemont avisa que Catalunya no pot ser el “flotador” del PSOE

barcelona
FIGUERES

Concentració antimonàrquica davant la Fundació Gala-Dalí

FIGUERES
COREA DEL NORD

El règim de Kim Jong-un efectua noves proves d’armes al mar Groc

BARCELONA
REGNE UNIT

Londres rebutja la proposta de Brussel·les per a la mobilitat dels joves

BARCELONA
ORIENT MITJÀ

Duel contingut entre Israel i l’Iran

BARCELONA

No i no

Banyoles
LA CRÒNICA

Memòria democràtica a Castell i Platja d’Aro