Política

Els rescatats de l’‘Aquarius’ demanen asil a Espanya i la meitat volen anar a França

Creix en un 156% el rebuig del govern espanyol a les demandes de protecció internacional

La UE assenyala les deficiències del sistema en un darrer informe

Després de sobreviure a una odissea de nou dies a alta mar, les 630 persones rescatades al Mediterrani per l’Aquarius i assistides diumenge al port de València finalment van firmar ahir la petició d’asil a l’Estat espanyol. Segons l’executiu de Pedro Sánchez, gairebé la meitat, entre les quals hi ha 140 menors, van manifestar la seva intenció de traslladar-se a França, que també s’ha ofert a acollir-los.

El Col·legi d’Advocats de València va posar 70 lletrats voluntaris a disposició dels 630 immigrants per assessorar-los en el procés de sol·licitud. Ara, amb aquesta petició, es podran acollir al permís de 45 dies d’entrada extraordinària per raons humanitàries, una autorització que, segons La Moncloa, no és extraordinària perquè “està prevista” en la legislació. Segons el seu últim comunicat, passat aquest termini “cada immigrant tindrà l’estatus jurídic que li correspongui”.

Menys protecció

Si bé el govern de Sánchez assegura que l’Estat espanyol “és un país solidari i d’acollida”, les dades d’asil del 2017 mostren un augment del nombre de denegacions espanyoles de protecció internacional. Segons l’últim informe de l’Agència Europea d’Asil, Madrid va rebutjar un 156% més de peticions d’asil l’any passat en comparació amb el 2016. Malgrat que a Espanya el nombre de demandes de protecció internacional es va duplicar l’any passat, el nombre de denegacions es va multiplicar per 2,5: en un any, es va passar de 3.395 a 8.675 sol·licituds. Això significa que el 2017 l’Estat espanyol va rebutjar el doble de peticions de les que va concedir, només 4.685.

Aquest cop de porta cada vegada més freqüent es produeix en un context d’increment del nombre de peticions d’asil a l’Estat espanyol, que es desmarca de la tendència europea. En termes globals, a la UE el nombre de sol·licituds va caure un 44%, però l’agència europea va assenyalar ahir Espanya i Romania com els dos països on s’ha produït un augment més destacat del nombre de noves demandes. Mentre que el 2016 un total de 15.755 persones van demanar asil a l’Estat, el 2017 la quantitat es va duplicar i es van registrar 31.120 sol·licituds. D’aquesta manera, ara Espanya és el sisè estat de la UE on s’han presentat més demandes de protecció internacional en l’últim any, per sota d’Alemanya, Itàlia, França, Grècia i el Regne Unit.

Però, tot i que en general s’identifiquen els refugiats com a nacionals de Síria o de l’Àfrica subsahariana, el gros de les demandes d’asil que reben les autoritats espanyoles provenen de veneçolans. De fet, una de cada tres persones que van demanar asil el 2017 a l’Estat espanyol era ciutadà de Veneçuela.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
PERE ARAGONÈS
VICEPRESIDENT DEL GOVERN I CONSELLER D’ECONOMIA I HISENDA

“El mediador no és garantia que el que s’acordi es porti a terme”

Barcelona

Virus econòmic global

Tòquio
MARC LAMUÀ
PRIMER SECRETARI DEL PSC A LES COMARQUES GIRONINES

“Hem demostrat que som una esquerra generosa”

girona

El coronavirus causa dues morts a Itàlia i obliga a confinar milers de persones

roma / pequín

Els conservadors arrasen en les eleccions de l’Iran

TEHERAN

La CDU tolera un govern tripartit d’esquerres per salvar la crisi de Turíngia

berlín

L’alto el foc redueix la violència a l’Afganistan

KABUL
EL RADAR

El ‘Brexit’ ensenya la cara

SUDAN DEL SUD

Neix el govern d’unitat previst per l’acord de pau