Política

Els rescatats de l’‘Aquarius’ demanen asil a Espanya i la meitat volen anar a França

Creix en un 156% el rebuig del govern espanyol a les demandes de protecció internacional

La UE assenyala les deficiències del sistema en un darrer informe

Després de sobreviure a una odissea de nou dies a alta mar, les 630 persones rescatades al Mediterrani per l’Aquarius i assistides diumenge al port de València finalment van firmar ahir la petició d’asil a l’Estat espanyol. Segons l’executiu de Pedro Sánchez, gairebé la meitat, entre les quals hi ha 140 menors, van manifestar la seva intenció de traslladar-se a França, que també s’ha ofert a acollir-los.

El Col·legi d’Advocats de València va posar 70 lletrats voluntaris a disposició dels 630 immigrants per assessorar-los en el procés de sol·licitud. Ara, amb aquesta petició, es podran acollir al permís de 45 dies d’entrada extraordinària per raons humanitàries, una autorització que, segons La Moncloa, no és extraordinària perquè “està prevista” en la legislació. Segons el seu últim comunicat, passat aquest termini “cada immigrant tindrà l’estatus jurídic que li correspongui”.

Menys protecció

Si bé el govern de Sánchez assegura que l’Estat espanyol “és un país solidari i d’acollida”, les dades d’asil del 2017 mostren un augment del nombre de denegacions espanyoles de protecció internacional. Segons l’últim informe de l’Agència Europea d’Asil, Madrid va rebutjar un 156% més de peticions d’asil l’any passat en comparació amb el 2016. Malgrat que a Espanya el nombre de demandes de protecció internacional es va duplicar l’any passat, el nombre de denegacions es va multiplicar per 2,5: en un any, es va passar de 3.395 a 8.675 sol·licituds. Això significa que el 2017 l’Estat espanyol va rebutjar el doble de peticions de les que va concedir, només 4.685.

Aquest cop de porta cada vegada més freqüent es produeix en un context d’increment del nombre de peticions d’asil a l’Estat espanyol, que es desmarca de la tendència europea. En termes globals, a la UE el nombre de sol·licituds va caure un 44%, però l’agència europea va assenyalar ahir Espanya i Romania com els dos països on s’ha produït un augment més destacat del nombre de noves demandes. Mentre que el 2016 un total de 15.755 persones van demanar asil a l’Estat, el 2017 la quantitat es va duplicar i es van registrar 31.120 sol·licituds. D’aquesta manera, ara Espanya és el sisè estat de la UE on s’han presentat més demandes de protecció internacional en l’últim any, per sota d’Alemanya, Itàlia, França, Grècia i el Regne Unit.

Però, tot i que en general s’identifiquen els refugiats com a nacionals de Síria o de l’Àfrica subsahariana, el gros de les demandes d’asil que reben les autoritats espanyoles provenen de veneçolans. De fet, una de cada tres persones que van demanar asil el 2017 a l’Estat espanyol era ciutadà de Veneçuela.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Ayuso: “Més que confinar Madrid la nostra missió és ajudar les persones. Les mesures que prenem són les adequades”

Madrid

Quatre persones ferides per arma blanca davant l’antiga seu del setmanari satíric ‘Charlie Hebdo’ a París

París

Lesmes expressa “l’enorme pesar” per l’absència de Felip VI en el lliurament de despatxos als nous jutges

Barcelona

El CGPJ no convida la consellera de Justícia a l’entrega de despatxos a la nova promoció de jutges a Barcelona

Barcelona

El president del Tribunal Constitucional no assistirà a l’acte de lliurament dels despatxos

Madrid

Òmnium denuncia als Mossos un nou atac a la seva seu de Barcelona, el segon en dues setmanes

Barcelona

Lastra veu “sobredimensionada” la polèmica per l’absència del Rei

Madrid

Torrent assegura que només utilitzaria el “petit marge” que té per calcular que les eleccions siguin en diumenge

Barcelona

Forcadell espera que la resposta institucional a la inhabilitació de Torra no sigui com la de la sentència de l’1-O

Barcelona