Brussel·les s’oposa a un ‘Guantánamo’ de refugiats

L’executiu europeu de Jean-Claude Juncker dona llum verd als camps de refugiats externs que pretenen impulsar les capitals europees, però avisa que els volen en bones condicions. “Estic en contra d’una badia de Guantánamo per a immigrants”, va dir ahir el comissari de migracions, Dimitris Avramopoulos, que tanmateix dona suport a la idea de les “plataformes de desembarcament regionals”, és a dir, centres per classificar demandants d’asil potencialment acceptables per a la Unió Europea. Brussel·les ja està negociant amb el nord d’Àfrica l’establiment d’aquests centres de detenció per filtrar refugiats d’immigrants.

La Comissió Europea va confirmar ahir que actualment té un “diàleg obert” amb Líbia, Algèria, Egipte, Níger, Tunísia i el Marroc per acordar la creació de centres de refugiats de la Unió Europea en el seu territori. “Estem explorant juntament amb l’ACNUR i l’Organització Internacional de les Migracions (OIM) com podem involucrar el nord d’Àfrica en converses sobre les possibilitats d’establir plataformes de desembarcament regionals”, va anunciar Avramopoulos. Els europeus van preparant la cartera per fer pujar al carro d’aquesta iniciativa els seus veïns del Mediterrani. Segons va explicar ahir el comissari grec, la seva idea és “intensificar la cooperació” tot oferint “un increment de l’ajuda financera i material” a aquest grup de països. L’objectiu del bloc europeu és que “protegeixin i gestionin millor les seves fronteres” per evitar que immigrants i refugiats creuïn el Mediterrani.

De moment, Avramopoulos nega que cap país hagi donat el vistiplau a l’acollida de “plataformes de desembarcament regionals” perquè encara no hi ha “una proposta oficial sobre la taula” i cal solucionar alguns “aspectes tècnics, polítics i diplomàtics”. Tanmateix, la CE va assegurar que les negociacions van pel bon camí i que tenen “senyals molt positius” i “una gran voluntat de cooperació” per part d’aquests països.

Davant les crítiques que recriminen l’intent dels estats membres de desfer-se de la responsabilitat d’acollir demandants d’asil, Avramopoulos va dir que la idea no és “deixar-los sols”, sinó assegurar que aquestes persones són “desembarcades en llocs segurs”. L’executiu de Juncker va recordar ahir que la UE ha de respectar el dret internacional i els “estàndards humanitaris més alts” en la creació dels camps de refugiats externs. Tot i prometre a les persones que fugen de la guerra i la pobresa que la UE els donarà “la protecció internacional que necessiten”, Avramopoulos va enviar un missatge a tots aquells que miren cap al vell continent: “Agafar un vaixell no pot significar un dret gratuït a la UE.”

Internament, ahir també es van donar a conèixer noves mesures per impedir els moviments interns de refugiats entre estats membres del bloc europeu. Pocs dies abans de la minicimera d’aquest diumenge sobre migració, ahir el diari Politico va filtrar un esborrany de la declaració conjunta dels deu estats que hi participaran, en què recullen les seves propostes per resoldre el problema migratori. Entre elles destaca la intenció d’augmentar els controls a les estacions d’autobusos i trens, així com a aeroports entre estats de la UE, per tal d’evitar que els demandants d’asil canviïn de país. “Imposarem als sol·licitants d’asil l’obligació de romandre als estats membres competents”, afirma el text, que avisa que imposarà sancions si no ho compleixen.

L’acord final, però, romandrà obert fins a la cimera europea de la setmana que ve. Com ja s’esperava, el grup de Visegrad –Polònia, Hongria, la República Txeca i Eslovàquia– va confirmar ahir que no assistiran a la minicimera de migració, on no han estat oficialment convidats. L’aliança de vet a les fallides quotes de refugiats està molesta per l’organització d’aquesta trobada al marge del Consell Europeu i critiquen que els “problemes interns” d’Alemanya portin a “una pressa paneuropea”, en relació a l’ultimàtum de la CSU bavaresa al govern de la cancellera alemanya, Angela Merkel.