Política

Cop judicial a la cimentera Lafarge per pagaments a EI

Finançava els gihadistes per mantenir la seva planta a Síria

Li imputen la “complicitat en crims contra la humanitat”

Cop contra la impunitat amb què les multinacionals efectuen els seus negocis internacionals, sobretot als països subdesenvolupats. La justícia francesa va imputar, ahir, al grup franco-suís Lafarge Holcim el presumpte finançament de grups militars i gihadistes a Síria, entre ells Estat Islàmic (EI).

Després d’un any d’investigació judicial, la pressió dels jutges augmenta envers un dels majors fabricants de ciment del món, esquitxat per la seva irresponsable aventura a Síria. Abans ja havien estat inculpats vuit exdirigents d’aquesta multinacional, entre els quals hi ha un antic president, Bruno Lafont, i un exdirector general, Éric Olsen.

La imputació de Lafarge era previsible, però el cop judicial va resultar notable, ja que van imputar-li “complicitat amb crims contra la humanitat”, com ho demanava l’acusació liderada per l’ONG francesa Sherpa. També se l’acusa de finançament del terrorisme, violació de l’embargament de la UE a Síria i per haver posat en perill la vida d’altres persones. “L’empresa contestarà les infraccions inculpades, ja que no reflecteixen de manera equitativa les seves responsabilitats”, va reaccionar la direcció de Lafarge, també present a Catalunya amb una fàbrica a Montcada i Reixac.

“És la primera vegada en el món que a una empresa li imputen complicitat amb crims contra la humanitat”, van felicitar-se els responsables de Sherpa. “L’autonomia jurídica impedeix habitualment que les seus centrals de les multinacionals assumeixin la responsabilitat dels actes fraudulents de les filials. Però això pot canviar amb el cas Lafarge”, explicava a El Punt Avui l’advocada de Sherpa, Marie-Laure Guislain, que representa onze antics treballadors de Lafarge al nord de Síria.

Destapat el juny del 2016 per Le Monde, el cas Lafarge és fruit de la tossuderia de la multinacional per mantenir en funcionament un macrocomplex industrial a Jalabiya, a uns 90 quilòmetres de Raqqa, antiga capital d’EI a Síria. Mentre que la resta de multinacionals franceses abandonaven el territori sirià el 2012 després de l’esclat de la guerra civil, Lafarge no va abandonar la seva joia industrial al Pròxim Orient, per la qual havia invertit 680 milions d’euros el 2007. Tanmateix, aquesta decisió va comportar que el gegant del ciment pagués milions d’euros a grups militars i gihadistes per comprar petroli i putzolana i per assegurar-se la lliure circulació dels seus treballadors i mercaderies. La justícia francesa també investiga la venda de ciment a EI. Segons una auditoria interna feta pel gabinet Baker McKenzie, Lafarge va destinar 13 milions d’euros a grups militars kurds i gihadistes, dels quals uns 5 milions van anar a parar a EI. Una obscura trama que es va acabar el setembre del 2014, quan la fàbrica de Jalabiya va deixar de funcionar després que EI l’assaltés.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mèxic acull Evo Morales

Ciutat de Mèxic

ERC assegura que “ara mateix” no donaria suport a l’acord entre PSOE i Unides Podem a l’Estat

Barcelona

El jutge de l’operació ‘Voloh’ creu que Fandos i un altre càrrec feien xantatge al PDeCat

barcelona

Els CDR tallen la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana en una nova jornada de protestes per la sentència de l’1-O

barcelona

Desenes de persones tallen l’autopista AP-7 a l’Ampolla en sentit nord

Barcelona

La Fiscalia General insta la de Catalunya a investigar la Mesa del Parlament

Barcelona

Una marxa lenta col·lapsa el pas fronterer entre Irun i Hendaia

Barcelona

La moció de la CUP no es publicarà al BOPC per decisió dels serveis jurídics

Barcelona

El Parlament aprova que els Mossos vagin “correctament” identificats

barcelona