Aragonès avisa que l’autodeterminació estarà sobre la taula
Demana diàleg sense renúncies ni condicions
Torrent rebutja “gestos simbòlics” si no són per anar fins al final
L’adjunt a la presidència d’ERC, Pere Aragonès, va advertir ahir al govern de l’Estat que no els “trobaran” en cap negociació que “exclogui” l’exercici del dret a l’autodeterminació, que pensen posar sobre la taula en les pròximes setmanes. “El diàleg ha de ser sobre tot, i especialment sobre allò que fa referència a l’1-O, l’autodeterminació i la sobirania”, va etzibar en la cloenda de la conferència nacional. “Ni podem ni volem oblidar l’1-O”, va deixar clar a Pedro Sánchez, a qui va demanar converses “sense condicions ni renúncies prèvies” per part de ningú. Tal com fa la ponència aprovada ahir, Aragonès va reivindicar de fet el dia del referèndum com el “moment fundacional” de la República i, en vista de les acusacions del PDeCAT que se’l volen apropiar, va matisar: “Tothom s’ha arremangat en aquest país, però ERC també.” En tot cas, el vicepresident –que va reclamar per als presos i exiliats una llibertat que és “tenir-los a casa, no a prop de casa”– va incidir en una altra novetat que incorpora el text: “No renunciem a cap camí per tirar endavant el nostre projecte que sigui pacífic i democràtic.” Això sí, es va comprometre en el diàleg com a primera opció perquè aquest camí sigui “al més ample possible, i hi càpiga tothom”. El número 3 d’ERC, que es proposa “multiplicar les alcaldies republicanes” l’any vinent i estar present “en el màxim de governs” municipals, es va felicitar perquè la ponència incorpora al partit valors com ara el feminisme, l’ecologisme i “el millor de la tradició del socialisme catalanista”, a qui va donar la benvinguda.
El president del Parlament, Roger Torrent, va sortir al pas també de les crítiques per aclarir: “L’1-O és de tots els catalans, tots els demòcrates, però nostre també.” Segons ell, ERC “no vol ser el partit més independentista, sinó el que vol fer més independentistes”, ja que la República es construeix bastint “una majoria sòlida, permanent i inapel·lable”. Per això va exigir que no li demanin “gesticulacions simbòliques” si no s’acompanyen “d’una ferma voluntat de fer-les efectives, i d’anar fins al final”.
