Suspensió notificada

El Tribunal Suprem va notificar ahir al president del Parlament, Roger Torrent, la resolució del jutge Pablo Llarena amb què pretén suspendre els diputats acusats encara de rebel·lió. Per mitjà d’una carta certificada, la justícia espanyola notifica a la segona institució del país la resolució de l’instructor de la causa sobre el procés contra els cinc diputats que estan en presó preventiva (Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva) i l’expresident Carles Puigdemont, exiliat a Alemanya, que no pot ser jutjat per rebel·lió.

Llarena es basa en l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal (LECrim), que preveu que, una vegada el processament sigui ferm i es decreti la presó preventiva per un delicte relacionat “amb bandes armades o individus terroristes o rebels”, el processat que ostenti un càrrec públic quedi “automàticament suspès” en el seu exercici mentre duri la situació de presó. És clar, però, que no hi va haver bandes armades ni terroristes durant l’1 d’octubre, més enllà de la violència policial espanyola.

La defensa dels diputats perseguits (la de Junqueras i Romeva ho farà previsiblement dilluns) va recórrer ahir al Suprem contra la suspensió. Segons l’escrit dels advocats de Rull, Turull i Sànchez, l’article 384 bis de la LECrim no se’ls pot aplicar, ja que el terme “individus rebels” no es refereix a imputats pel delicte de rebel·lió, sinó als que formen part de bandes organitzades armades, terroristes i rebels, segons una sentència del Tribunal Constitucional que data de 1987. Puigdemont al·lega, a més, que no se li pot aplicar perquè no està en presó preventiva i que el Parlament té l’última paraula sobre la suspensió.

El recurs de Rull, Turull i Sànchez sosté que, si és cert que el jutge va endarrerir la suspensió per deixar passar la reunió entre els presidents català i espanyol, seria “una decisió de càlcul polític, totalment impròpia de l’administració de justícia en un sistema on regeix la divisió de poders”.

En tot cas, fonts parlamentàries van assegurar que la qüestió es tractarà dimarts a la mesa del Parlament, que dijous ja va acordar encarregar un informe jurídic als lletrats de la cambra sobre la resolució de l’alt tribunal. Tanmateix, i davant de la celebració d’un ple la setmana vinent, la notificació posa una certa pressió sobre Junts per Catalunya i ERC perquè acordin com cal procedir. El grup republicà manté que “en tot cas, qualsevol solució ha de garantir que ningú renuncia i que es manté la majoria” independentista, mentre que des de JxCat asseguraven que no ha canviat res i que ni tan sols no és clar que la notificació del Suprem sigui en ferm. Recorden que el recurs presentat hauria d’ajornar la decisió fins que no es resolgués.

En una entrevista a l’agència ACN, el president Torrent va garantir que, sigui quina sigui la resposta definitiva que acabi adoptant la cambra, “es farà tot el que estigui al seu abast per defensar els drets polítics dels diputats del Parlament i per extensió els drets col·lectius de participació del país”. El republicà considera que la notificació “certament no aporta res de nou del que ja se sabia”, i es va mostrar prudent sobre la resposta concreta que adoptarà el Parlament: “Quan es tingui aquest informe, es veurà com procedeixen la mesa i el Parlament.”