Suant la llibertat

La Cati i en Jordi es miraven la gent que omplia el carrer Tarragona de Barcelona, ahir a les vuit de la tarda, amb samarretes grogues amb la imatge d’Oriol Junqueras i pantalons de cuir de motorista. “No teníem res groc i acabem de comprar aquestes samarretes”, van explicar. “Som de Mataró, però hem vingut en moto des d’Andorra per ser a la manifestació. Abans ens sorprenia que fóssim tants, però ja ens hi hem acostumat. Hem sortit tots de l’armari.”

Com ells, unes 200.000 persones segons l’organització (110.000 segons la Guàrdia Urbana) es van aplegar en la manifestació convocada a les set de la tarda per Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana i l’Associació Catalana de Drets Civils –que aplega els familiars dels represaliats–, amb el lema Ni presó ni exili, us volem a casa. No és de les manifestacions més multitudinàries del procés, però s’hi va aplegar gent que venia del nord, del sud i de terra endins. Fins i tot s’hi va veure una bandera mallorquina. Gent de totes les edats, tot i que la franja d’adolescents i joves estava menys representada, va corejar lemes com ara Llibertat presos polítics (i la nova versió en llenguatge inclusiu, Llibertat preses polítiques), Prou repressió: ni exili ni presó, Som República, No hi som tots, falten els presos, Fora, fora, la injustícia espanyola i 1 d’octubre, ni oblit ni perdó.

Abans de començar, un grup de manifestants cridaven algunes d’aquestes consignes amb setze fotografies dels presos polítics i els exiliats, tots somrients, fetes abans de saber que acabarien a la presó. Eren membres de l’ANC de Sants, que ahir tenien la manifestació al costat de casa. “Cada dilluns a les vuit fem una marxa amb aquestes fotos des de la plaça de Sants –explicava en Jesús–, i ho farem fins que no surtin de la presó.” “Tenim un ànim unànime –hi afegia–. Estem tristos i emprenyats, però el nostre ànim és més fort. Hem de continuar units, alegres i combatius.” La Joana, que va venir amb unes amigues de Terrassa i Cerdanyola, va comentar que el seu estat d’ànim és d’“indignació i impotència, però també de molta il·lusió per tirar endavant; ho aconseguirem”.

A més de les estelades, de fotos i dibuixos dels rostres dels presos polítics i exiliats i d’objectes grocs de tota mena (gorres, barrets, samarretes, mocadors, xapes, cintes, motxilles, ventalls, paraigües...), s’hi van poder veure altres banderes. En Marc, de Llorenç del Penedès, portava una estelada: “Amb la independència farem un gran favor a la democràcia espanyola”, deia. Però també portava la bandera de la Unió Europea, perquè “ens haurem d’entendre amb tot el món, i cal un sistema organitzat per evitar crisis i guerres”. Un grup de manifestants portaven en un pal llarg l’estelada i les banderes de països amb exiliats: Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Suïssa. A dalt de tot, una amb un corb negre sobre fons groc. “És la de Corbera de Llobregat; som d’allà, i hem vingut malgrat que és la festa major”, explicava la Pilar. “Ja que no ens deixen dir presos polítics, exigim la llibertat dels ostatges, que és una paraula més forta”, va exclamar. La bandera més grossa, però, la portava en Josep, de Corbins (Segrià): un gran rectangle groc amb les paraules llibertat i república en diverses llengües, fins i tot en japonès.

En Claudi, la Mariona i la Marta, de Barcelona, es van afegir a la manifestació: “Amb ànim de sumar i fer visible que som molts els que volem la llibertat dels presos polítics.” La Susanna reivindicava que “és important no afluixar, per molt que sigui un cap de setmana d’estiu”. “Per bé que voldríem estar en un altre lloc, pensem que hi ha persones que pagarien per ser-hi i no poden.”

L’estaca, Abril 74, Els segadors i Bella, ciao són algunes de les cançons que van cantar els manifestants, que van buidar de refrescos els bars del recorregut pel carrer Tarragona i la plaça dels Països Catalans. A dos quarts de nou, quan van acabar els parlaments, encara hi havia gent arribant al final del recorregut, a l’avinguda Josep Tarradellas, just davant la Model.