Tragèdia a Gènova
Desenes de morts en l’esfondrament d’un pont de l’autopista que uneix la capital de la Ligúria amb la frontera francesa
Indignació entre els experts, que havien denunciat reiteradament la perillositat del viaducte
Ahir al migdia a Gènova plovia fort i sobre el pont Morandi, que travessa la ciutat, hi havia trànsit lent. A més, era la vigília de Ferragosto, la festa de la mare de Déu d’agost, el començament de molts desplaçaments per vacances a Itàlia. La capital de la Ligúria, però, està acostumada al col·lapse circulatori i als intensos i breus xàfecs estiuencs.
Quan faltaven pocs minuts per a les dotze, de cop, un tram central de més de 100 metres de l’imponent viaducte es va esfondrar. Els vehicles que hi havia al damunt, una trentena de cotxes i tres camions, van caure al buit d’una altura de 45 metres. El nombre provisional de víctimes mortals ahir a la nit era de 35 i la de ferits, de16, i hi havia 10 desapareguts.
Corrado Cusano tornava de la feina amb cotxe amb un company i era damunt del pont, de més d’un kilòmetre de llarg, en el moment de l’esfondrament. “Ens hem salvat per cinc segons”, va explicar ahir a la tarda, encara incrèdul, als micròfons de la televisió pública italiana. “Circulàvem a poc a poc; de cop hem sentit un soroll esfereïdor, ens hem girat i hem vist un forat gegant dos cotxes darrere nostre”, va relatar. “La primera cosa que he fet ha estat trucar als familiars per dir-los que estava bé, tots els genovesos hi passàvem almenys un cop al dia, per aquest pont”, hi va afegir.
Un dels primers a arribar al lloc dels fets poc després dels serveis d’emergències va ser Matteo Pucciarelli, periodista del diari La Repubblica. “Sembla que hagi caigut una bomba, és una imatge apocalíptica, hi ha molts de llençols blancs a terra”, va explicar. En la complicada operació de salvament per trobar supervivents entre les tones de runa hi han treballat més de 300 persones, entre bombers i protecció civil d’arreu del país.
Impacte a la via del tren
Entre els morts hi ha un nen de deu anys. Els bombers van poder treure en vida almenys quatre persones. Una és Davide Capello, futbolista del Legino, que va sobreviure a la caiguda de 45 metres dins el seu cotxe i està en bones condicions.
El viaducte Morandi conduïa a l’entrada de l’autopista A-10, que uneix Itàlia amb l’Estat francès. Situat a la part oest de Gènova, entre els barris de Sampierdarena i Cornigliano, era indispensable per moure’s per la ciutat i s’alçava sobre una zona habitada. El tram ensorrat no va caure de ple sobre la part on hi ha cases, sinó sobre la via del tren, el riu Polcevera, unes naus industrials tancades i uns magatzems. Amb tot, però, una cinquantena de persones de les cases del costat van ser evacuades.
El trànsit ferroviari va quedar tallat i Gènova, aïllada. “Ara la ciutat ha quedat dividida en dos, d’est a oest, i la situació és difícil de resoldre, durarà anys”, va explicar el viceministre d’Infraestructures, Edoardo Rixi, que és genovès.
Pel pont Morandi, principal via d’accés a Gènova, ciutat portuària, hi circulaven més de 25 milions de vehicles l’any, molts de gran tonatge. Era una artèria neuràlgica d’Itàlia i l’accident afectarà també el transport de mercaderies. Porta el nom de l’arquitecte que el va dissenyar, Riccardo Morandi, i va ser construït entre el 1963 i el 1967. De bon començament el viaducte va despertar recels entre els experts, que en qüestionaven la seguretat. Al llarg dels anys s’hi han hagut de fer nombroses i costoses reparacions. Segons alguns testimonis de l’empresa de neteja municipal, que té el magatzem sota el pont –i on dos treballadors hi han mort esclafats per la runa–, feia setmanes que del viaducte queien trossos de ciment.
La hipòtesi que pogués desplomar-se o que calgués demolir-lo per motius de seguretat era present en el debat públic a Gènova des de fa temps.
Alternativa descartada
Des dels anys vuitanta hi havia una projecte d’autopista alternativa per descongestionar-lo, anomenada La Gronda, al qual el ministre d’Infraestructures, el grillino Danilo Toninelli –ahir, la primera autoritat a reaccionar–, fa poc va dir que volia tallar el finançament. En el blog de Beppe Grillo, el lloc web del Moviment 5 Estrelles (M5E), hi havia un text del 2013 que s’oposava a la construcció de La Gronda i s’hi podia llegir:“Ens expliquen de fa temps el conte que el pont Morandi pot caure de forma imminent, quan l’empresa que gestiona les autopistes ha deixat clar que pot resistir 100 anys més.” Poc després de l’esfondrament del pont, el text va desaparèixer del blog del M5E.
Entre el col·lectiu d’enginyers italians hi ha molta indignació perquè les autoritats no havien escoltat les veus d’alarma sobre la perillositat del pont, considerat ja mal projectat de bon començament. “L’ensorrament del pont Morandi, una tragèdia anunciada”, és el títol del comunicat que han penjat en el lloc web Ingegnieri.info, en què el col.lectiu d’enginyers italians analitza per què el pont estava mal construït i n’expliquen les deficiències tècniques.
L’enginyer Antonio Brancich, professor de construccions a la Universitat de Gènova, un dels primers d’alertar, fa anys, de la perillositat del viaducte, va assegurar, contradient alguns mitjans, que el xàfec d’ahir no va tenir res a veure amb l’enfonsament. “És la bajanada més gran que he sentit sobre aquest tema: una mica d’aigua no fa caure un pont”, va sentenciar aquest expert.
La hipòtesi principal, segons les autoritats italianes, de l’esfondrament del viaducte és un problema estructural. La fiscalia de Gènova, per la seva banda, ha obert una investigació per “homicidi per negligència múltiple”.
