Política

Mor Annan, una vida per la pau

Se’n va, als 80 anys, un dels secretaris generals més carismàtics de l’ONU

La personalitat del Nobel ghanès va atorgar pes específic al càrrec en l’organització multilateral, però també va tenir moments foscos

Kofi Annan, un dels secretaris de les Nacions Unides més carismàtics i amb temperament, que va ocupar el càrrec durant dos mandats, del 1997 al 2006, va morir ahir a Berna, a 80 anys, després d’una breu malaltia. El diplomàtic ghanès va posar-se malalt en tornar de l’aniversari del naixement de Nelson Mandela a Sud-àfrica. Va ser hospitalitzat a Ginebra i després el van traslladar a un centre mèdic de la capital suïssa, on va morir ahir.

La diplomàcia internacional perd una de les seves figures més rellevants, que va dotar de pes específic l’alt càrrec de l’ONU. Premi Nobel de la pau del 2011 juntament amb l’organització multilateral per “la feina per un món més ben organitzat i pacífic”, Annan va ser un gestor optimista que va estar involucrat en qüestions internacionals fins al final dels seus dies.

Després de deixar la secretaria general de l’ONU, va ser nomenat president de la fundació de suport a l’Organització Mundial contra la Tortura. Qui va ser el primer africà negre que agafava les regnes de les Nacions Unides, va ser mediador de l’ONU i la Lliga Àrab (entre el febrer i l’agost del 2012) a Síria, però va dimitir en valorar que no tenia “tot el suport necessari”.

Nascut el 1938 a Kumasi (Ghana), Annan va dedicar la seva vida a buscar la pau. Es va llicenciar a la Universitat de Ciència i Tecnologia ghanesa i va completar la formació a la Universitat d’Economia de Minnesota, a l’Institut d’Estudis Internacionals de Ginebra i a l’Institut Tecnològic de Massachusetts. El 1962 va ingressar a l’ONU, a Ginebra, com a encarregat del pressupost de l’Organització Mundial de la Salut. Aquí va començar a conèixer el rerefons d’una organització complexa. Després va treballar a la Comissió Econòmica per a l’Àfrica a Addis Abeba, a la Força d’Emergència de l’ONU a Ismailia (Egipte) i a l’Alt Comissionat per als Refugiats a Ginebra. A la seu de Nova York hi va arribar el 1987 com a vicesecretari general de Gestió de Recursos i Coordinador de Seguretat.

Va exercir una intensa activitat diplomàtica després de la invasió de Kuwait i a partir d’aleshores va assumir un rol molt més polític com a vicesecretari general per a Operacions de Manteniment de Pau i, el 1993, com a secretari general adjunt. Aquí va tenir fracassos, com ara no haver calibrat bé la informació sobre el genocidi de Ruanda el 1994 o no haver pogut frenar la matança de Srebrenica, a Bòsnia, com ell mateix va reconèixer. Després dels acords de pau de Dayton, va ser representant especial de l’aleshores secretari general, Butros Butros-Ghali, a Iugoslàvia.

El 1997 va rellevar Butros-Ghali en el càrrec i va emprendre una profunda reforma administrativa de l’ONU, amb una retallada de sis mil llocs de treball a la seu de Nova York, i va encapçalar missions polítiques delicades, com la que el 1998 el va portar a Bagdad per convèncer els iraquians de col·laborar amb els inspectors de les Nacions Unides.

Un altre dels seus mèrits va ser la iniciativa Pacte Global, del 1999, que tenia com a missió “acostar a la gent l’organització” amb la inclusió de les ONG i de les organitzacions privades en els treballs de l’ONU.

L’any 2000 va impulsar els Objectius del Mil·lenni, entre els quals hi havia reduir la pobresa del món a la meitat el 2015 i el protocol de Kyoto contra el canvi climàtic. Després dels atemptats de l’11-S als EUA, va impulsar la redacció de la Convenció General sobre Terrorisme.

Moments delicats

El 2002 va començar el segon mandat al capdavant de l’organisme multilateral després d’haver estat reelegit en l’Assemblea General de l’any anterior. El 2003 Annan va afrontar un dels moments més delicats de la seva carrera diplomàtica en intentar, sense èxit, convèncer els Estats Units perquè no llancessin una ofensiva militar unilateral contra l’Iraq. A això s’hi va afegir la mort de l’enviat especial a l’Iraq i 22 persones més en un atemptat contra la seu de les Nacions Unides a Bagdad el 19 d’agost del 2003.

El març del 2005 va presentar una proposta de reforma de l’ONU que incloïa la creació d’un Consell dels Drets Humans, l’ampliació del Consell de Seguretat i mesures per frenar la pobresa a l’Àfrica, el seu continent d’origen i pel qual sempre va tenir una atenció especial.

Comiat

El desembre del 2006, en el discurs de comiat del càrrec, Annan va reconèixer que la guerra de l’Iraq i l’escàndol sobre un presumpte cas de corrupció en el programa Petroli per Aliments a l’Iraq del 2004 (hi va resultar involucrat el seu fill Kojo), van ser els moments més difícils dels seus anys com a secretari general. Les Nacions Unides van ser incapaces d’establir controls per identificar i contrarestar qualsevol mala gestió o corrupció en l’organització d’aquest programa, però Annan va descartar presentar la dimissió. Per rematar-ho, les denúncies sobre abusos sexuals comesos per cascos blaus també van enterbolir el final del seu mandat.

LES FRASES

Era un referent i un guia, en molts sentits ell era les Nacions Unides
Antonio Guterres
secretari general de les nacions unides
Era un gran líder i un diplomàtic extraordinari que va impulsar els objectius africans a l’ONU
Cyril Ramaphosa
president de sud-àfrica
N’admirava la saviesa i el coratge, la capacitat de prendre decisions madures en la situació més difícil
Vladímir Putin
president rus
Se’n va un gran líder i reformador de l’ONU, algú que va contribuir de manera notòria a millorar el món
Theresa May
primera ministra britànica

Un dels mediadors del conflicte basc

La resolució del conflicte basc va ser una de les missions de Kofi Annan, signant de la Declaració d’Aiete, que va donar pas, tres dies després, el 20 d’octubre del 2011, a l’anunci d’ETA del cessament definitiu de la violència.

Des de Waterloo, l’expresident català Carles Puigdemont va expressar ahir el seu condol per la mort d’Annan i, en una piulada, va recordar unes declaracions seves en què assenyalava que la crisi constitucional a Espanya reclamava diàleg. El president de la Generalitat, Quim Torra, també el va recordar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA
política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona
còrsega

L’Assemblea aprova el projecte de reforma per a l’autonomia

barcelona
POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid
Pròxim Orient

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona