L’informe sobre l’1-O recull 66 accions de l’Estat contra el referèndum i 1.066 atesos
El document rebut pel Consell Executiu detalla també les investigacions a 712 alcaldes i les detencions i actuacions judicials derivades del 20-S
L’informe sobre l’1-O i les actuacions de l’Estat els dies previs i posteriors al referèndum recullen en total 66 accions de l’Estat contra la consulta, entre els quals s’inclouen les judicials o policials contra la publicitat del referèndum els dies anteriors; i el recompte de ferits durant les càrregues policials, dels quals 991 van ser atesos el mateix dia i 75 entre els dies 2 i el 4 d’octubre. La majoria van ser a Barcelona ciutat (32%), a la Regió Sanitària Metropolitana Sud (30%) i a la de Girona (26%). El document, que ha donat a conèixer el Govern aquest dilluns coincidint amb el primer aniversari de l’1-O, també comptabilitza 67 espais públics amb danys materials i es fa ressò de les investigacions a 712 alcaldes, a més de les detencions i actuacions arran del 20 de setembre amb el registre de dependències i organismes de la Generalitat i empreses.
L’informe compta amb sis apartats, dels quals els cinc primers fan una relació de les actuacions els dies previs a l’1-O, la confiscació de material relacionat amb el referèndum, i del tancament de webs o vulneració del secret de les actuacions.
L’informe dedica un apartat especial al 20 de setembre, quan es van produir fins a una quarantena d’entrades a conselleries i dependències de la Generalitat en el marc de la investigació del Jutjat d’Instrucció número 13, a més de domicilis privats i empreses, en el marc de l’operació ‘Anubis’. El text recorda com aquell dia es van produir “diferents irregularitats en les actuacions realitzades aquell dia”, com detencions “sense les suficients garanties legals i en alguns casos a més de forma innecessàriament brusca i precipitada”, i com la policia va intentar entrar a la seu de la CUP sense ordre judicial o la intervenció de deu milions de paperetes en un magatzem de Bigues i Riells.
També cita l’entrada de la Guàrdia al setmanari ‘El Vallenc’, un programa d’Esplugues TV que no va arribar a ser emès i que tractava el referèndum o denegacions d’espais per fer-hi actes relacionats, entre molts altres casos. També cita, per exemple, actes fora de l’Estat sobre l’1-O, que no van ser permesos, com per exemple a Saragossa i Gijón.
L’informe també recull les ordres per tancar les webs institucionals que publicitaven el referèndum, com referèndum.cat i les seves rèpliques, dues més ordenades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o l’ordre a les companyies telefòniques perquè tanquessin les webs relacionades amb l’1-O, entre d’altres, o l’ordre a Google per retirar de la Playstore l’app que permetia saber on votar.
L’‘operació Anubis’
També es dedica un apartat especial al 20 de setembre, quan es van produir fins a una quarantena d’entrades a conselleries i dependències de la Generalitat en el marc de la investigació del Jutjat d’Instrucció número 13, a més de domicilis privats i empreses, en el marc de l’operació ‘Anubis’. El text recorda com aquell dia es van produir “diferents irregularitats en les actuacions realitzades aquell dia”, com detencions “sense les suficients garanties legals i en alguns casos a més de forma innecessàriament brusca i precipitada” i recorda com arran de les concentracions davant el Departament d’Economia s’ha acusat Jordi Sànchez i Jordi Cuixart d’un possible delicte d’ “alçament públic i tumultuari”.
Més de 1.000 votants ferits
El document també comptabilitza els més de 1.000 ferits causats per la violència policial i que van patir, entre d’altres, traumatismes cranioencefàlics, fractures, policontusions, contusions, ferides, crisis d’angoixa/ansietat, arítmies i lipotímies. Les més comuns van ser les contusions, amb 435 i 43,9% de total, i policontusions, amb 383 i un 38,6% La gran majoria es van atendre el mateix 1-O i els altres 75 entre el 2 i el 4 d’octubre. Del total, 214 persones van ser ateses pel SEM i 777 persones ateses en centres sanitaris, 38 en centres hospitalaris i 40 en CAP i PAC i 14 en CUAP.
A banda, també es té constància de 12 agents dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, dels quals 9 eren agents de la policia espanyola, dos de la Guàrdia Civil i un mosso d’esquadra.
Danys en equipaments públics
L’informe també recull els desperfectes en equipaments i dependències públiques en forma de trencament de panys, portes, vidres i persianes, en especial a centres educatius, a més d’un centre d’atenció primària (Sant Andreu de la Barca) i dos equipaments de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (Casal Cívic de Camp Clar de Tarragona i a l’EP de Lleida).
Per territoris, a Barcelona capital és on es van produir més casos, amb 30; seguit del Baix Llobregat, amb 13 i Tarragona amb i Girona amb 5.
712 alcaldes investigats
Per últim, el document recorda com el 13 de setembre l’aleshores Fiscal General de l’Estat, José Manuel Maza, va donar instruccions per investigar i citar a declarar com a imputats a 712 alcaldes catalans per la seva presumpta col·laboració amb la celebració del referèndum, i es va querellar contra els presidents de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i de l’Associació de Municipis per la Independència. Les primeres citacions i primeres compareixences davant les oficines de la fiscalia (sense previ control judicial) es van produir el dia 19 de setembre de 2017.Un any després, però, consta que només 64 alcaldes i alcaldesses ja han estat cridats a declarar.
Catalunya té 947 municipis, dels quals 712 tenen en aquest moment el seu alcalde o alcaldessa encausat per la Fiscalia per haver donat suport al referèndum, i amb possibles peticions de penes que incloguin la inhabilitació, segons recorda la Generalitat.
