“La botiga ha estat la satisfacció més gran”

Ho tinc molt clar: man­te­nir l’única botiga del poble ha estat la satis­facció més gran. Quan la botiga que hi havia va tan­car i el pro­pi­e­tari va deci­dir que no en volia saber res, vam fer mans i mànigues per no per­dre aquest ser­vei. Al final, par­lant amb la pre­si­denta del casal d’avis vam tro­bar un local ideal i vam deci­dir tirar enda­vant i treure-la a con­curs. D’això fa uns tres o qua­tre anys i l’èxit ha estat espec­ta­cu­lar. El local s’ha con­ver­tit en lloc de tro­bada, botiga, bar i res­tau­rant. És el cor del poble.

Ens sen­tim molt satis­fets d’haver acon­se­guit ade­quar el local de les anti­gues esco­les. Van començar a fer la teu­lada amb els diners que van arri­bar amb el plan Zapa­tero i no hem parat d’inver­tir-hi fins ara. Són 400 m² que ens per­me­ten rea­lit­zar totes les acti­vi­tats del poble. A una per­sona que no hagi vis­cut mai en un poble petit pot­ser li cos­tarà enten­dre la importància d’aquests dos locals per a Maià.

Fa uns anys Ense­nya­ment va deci­dir que no valia la pena reha­bi­li­tar les esco­les velles i ens pro­po­sa­ven un local nou, cosa que no podíem assu­mir. Amb el canvi de govern el tema es va repren­dre i ens van pro­po­sar de posar mòduls amb la con­dició de fer una con­sulta popu­lar als pares. La majo­ria dels pares van dir que ja els estava bé por­tar els nens a Besalú, amb el trans­port i el men­ja­dor gratuïts. No tenien gaire clar el tema de l’escola unitària. I aquí es va aca­bar el tema. Tenim un autobús que cada dia porta cap a una qua­ran­tena de nens a Besalú.

A Maià vam pas­sar uns vint anys amb molt poca mai­nada, però de cop i volta van començar a arri­bar alguns matri­mo­nis joves que van can­viar la tendència. Gent que deci­dia dei­xar la ciu­tat i anar al poble a viure a la casa dels avis. També hi va aju­dar una sèrie de cases en filera, que es van omplir amb matri­mo­nis amb fills. Ara ja no tenim habi­tat­ges per atreure gent jove. El pla­ne­ja­ment apro­vat el 2012 ens per­me­tia desen­vo­lu­par una zona amb la cons­trucció d’una vin­tena de cases, però cal posar d’acord molts pro­pi­e­ta­ris, i això és difícil.

Un des­as­tre. Hem tin­gut pro­ble­mes amb Telefónica i un con­veni que va fer amb la Gene­ra­li­tat, i ara ens hem d’espa­vi­lar. Estem nego­ci­ant amb una empresa pri­vada que a final d’any ens la por­tarà a l’entrada del poble. Tenim la intenció de por­tar l’aigua a Bru­guers a començaments de l’any vinent i con­fiem en apro­fi­tar la rasa per pas­sar-hi la fibra òptica. Com que aquesta rasa pas­sarà a prop del poble, con­fiem en poder-la por­tar al nucli prin­ci­pal ben aviat.

La urba­nit­zació del Molí d’en Llo­renç és un roc a la sabata. Després de molts anys de lluita, tenim un pro­jecte d’urba­nit­zació i par­cel·lació, però no ens veiem amb cor de tirar-ho enda­vant, amb molts veïns que no en volen saber res.

La nova depu­ra­dora, sens dubte. És d’aque­lles obres que no es veuen però que són molt impor­tants. L’hem acon­se­guit després de molts anys de lluita i ja està fun­ci­o­nant. S’han aca­bat les males olors.