El govern avala l’acord de May

En una decisió històrica, el govern britànic va aprovar ahir l’esborrany de l’acord del Brexit després d’una llarguíssima reunió de gabinet que va durar més de cinc hores. En acabar la reunió, Theresa May va llegir un comunicat des de la porta de Downing Street. “[L’acord] està fet en l’interès nacional i compleix la promesa del referèndum”, va afirmar. I hi va afegir: “Crec fermament amb el cor i amb el cap que aquesta és una decisió presa en el millor interès del Regne Unit.” Es tracta d’una decisió històrica. Tot i les especulacions, a l’hora del tancament d’aquesta edició no hi havia hagut dimissions. Avui May compareixerà davant del Parlament per exposar l’acord. Després s’iniciarà el procés de ratificació dels 27 estats membres restants i del Parlament britànic.

May va explicar que “aquest acord, que compleix el vot del referèndum, retorna el control dels nostres diners, de les nostres lleis i fronteres i posa fi a la lliure circulació de persones, protegeix llocs de treball, la seguretat i la nostra unitat”. I va deixar clar que el que es votarà al Parlament serà aquest acord o marxar sense pacte.

El líder laborista, Jeremy Corbyn, va qualificar el text de “confús” i va criticar que el Parlament només pugui votar entre aquest acord o cap. “Es tracta d’una falsa elecció”, va advertir Corbyn, que ja ha dit que els seu partit votarà en contra de l’acord quan la votació arribi al Parlament a mitjan desembre. El diputat conservador Peter Bone va recriminar a la primera ministra que “no està donant el Brexit que va votar la gent” i li va advertir que “perdrà el suport de molts diputats tories i de milions de votants a tot el país”.

L’exministre Boris Johnson i el líder dels euroeucèptics conservadors ja han iniciat la campanya contra May en la votació al Parlament, que es farà a mitjan desembre. S’espera una forta rebel·lió tory en la votació dels comuns, però cal tenir en compte que, tot i que Corbyn donarà l’ordre de votar en contra, molts parlamentaris laboristes votaran a favor de May, com ja va passar amb la votació de la llei del Brexit.

Uns altres que han dit que hi votaran en contra són els unionistes nord-irlandesos del Partit Unionista de l’Ulster (DUP), els socis de govern de May que li permeten tenir majoria gràcies al suport dels seus deu diputats. El DUP vol el Brexit, però exigeix que es mantingui la frontera invisible irlandesa. “A partit del que hem vist i escoltat, aquest no és el millor pacte”, va afirmar el cap de disciplina de partit del DUP, Jeffrey Donaldson. I hi va afegir: “El problema és que aquest acord minva la integritat constitucional i econòmica del Regne Unit.”

Donaldson creu que l’acord conduirà al trencament del Regne Unit. “Si [el govern de Londres] volgués deslliurar-se d’aquest acord coercitiu –va explicar–, aleshores hauria de deixar de banda Irlanda del Nord, cosa que provocaria un increment de la pressió sobre Escòcia i els nacionalistes escocesos aprofitaran l’acord per perseguir el seu objectiu d’aconseguir una Escòcia independent.” La líder del DUP, Arlene Foster, va demanar una reunió urgent amb la primera ministra.

L’acord presentat per May evita que la frontera entre la República d’Irlanda i la regió britànica d’Irlanda i Irlanda del Nord sigui traslladada al mar que separa les illes d’Irlanda i la Gran Bretanya, però Donaldson tem que la regió quedi sotmesa, a llarg termini, a la regulació de Brussel·les.

May va reconèixer que la frontera nord-irlandesa i la salvaguarda que exigeix la UE al Regne Unit per evitar aixecar una frontera física és el punt més delicat de l’acord. La UE demana la garantia que Irlanda del Nord continuarà dependent de la UE si Londres i Brussel·les no troben una solució a la frontera abans del 31 de desembre del 2020, quan acabi el període de transició. Els detalls de l’esborrany del text, de 500 pàgines, encara no han estat revelats.

La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, va declarar que és un mal acord per a Escòcia i va demanar el mateix tracte que per a Irlanda del Nord. “[Aquest acord] deixarà fora del mercat únic Escòcia i haurem de competir per inversió i llocs de treball amb Irlanda del Nord, que podria efectivament quedar-se dins del mercat únic i aquest seria el pitjor de tots els mons per a Escòcia”, va raonar.

La cap del govern escocès va explicar que “és important que ara no caiguem en la pressió de la primera ministra quan diu que hem d’elegir aquest mal acord perquè l’alternativa és que no hi hagi acord”. I va recordar que s’hauria de tornar a posar sobre la taula la possibilitat de quedar-se dins del mercat únic i de la unió duanera.