“No depèn només de Girona que guanyem les municipals”

Ara estem en 160 llistes, que representa un 7% més que l’any 2015. Les llistes són tant les que ens presentem com a ERC com les que formem amb la marca Acord Municipal. Per exemple, en el cas de Vilablareix les tres primeres vegades va ser Acord Municipal i era llista d’Esquerra. Depèn de la idiosincràsia de cada municipi, perquè hi ha llocs que encara costa presentar-se sota la marca d’ERC.

Per les peculiaritats dels nostres pobles, que són múltiples i variades. Hi ha territoris on històricament ha estat molt complicat fer llistes d’Esquerra com a tal. Hi havia comarques on costava posar ERC a la marca.

Els candidats escollits formalment a hores d’ara són 75.

Les nostres llistes seran totes cremallera: home-dona-home-dona... I si el cap de llista és una dona, a la inversa. Paritat entre els caps de llista? És molt més difícil. Encara hi ha molts més caps de llista homes que dones.

El cas de la Diputació de Girona és una altra discussió, i sí, és un desastre. La propera vegada complirem la paritat. En el cas dels consells comarcals no crec que la complim del tot, però ens hi acostem.

L’objectiu és guanyar les eleccions, fer més llistes i més potents que mai i per tant fer més bons resultats que mai. Si ens presentéssim a les eleccions per no guanyar-les, no aniríem bé. L’objectiu és ser la força més votada. En alguna comarca ja ho vam ser el 2015 [és el cas del Baix Empordà, superant en 700 vots CiU], en altres hi vam quedar molt a prop. Aquest cop hem de ser la força més votada, tot i que, desenganyem-nos, no és fàcil.

El que passa en l’àmbit nacional sempre té influència en les municipals. Sigui molt, sigui poc, sigui a favor, sigui en contra, sempre hi té influència. De fet, el 2011, després de les eleccions al Parlament del 2010, les candidatures d’Esquerra sobretot a les grans ciutats van patir molt. En canvi, el 2015 això no va passar tant o gens. A veure, d’aquí a sis mesos, què passa. Però sí que és cert és que ara per ara la marca està forta, l’organització està molt valenta.

I en una setmana poden canviar moltes coses. El que sí que és cert és que ens presentem per guanyar les eleccions municipals i les europees, en què tenim com a candidat el nostre president. El que passa en l’àmbit nacional sempre influeix, però sobretot a les grans ciutats. En els municipis petits o mitjans té molt pes el candidat i els membres de la llista i queda més diluït el que estigui passant en l’aspecte nacional. El 2011 tenim casos de municipis a les nostres comarques on Esquerra va augmentar el nombre de vots i va millorar els resultats tot i la situació de la marca.

Girona és una batalla com ho són Blanes, Figueres, Lloret de Mar, Salt...

Si nosaltres volem guanyar les eleccions municipals, hem de guanyar arreu, a Girona també. Hem de fer la mateixa feina que fem a la resta de municipis a Girona. Si no la fem bé, no obtindrem un bon resultat. És veritat que Girona és la capital i que per tant és important el resultat que hi fem perquè molta gent farà una lectura dels resultats d’Esquerra, si ens ha anat bé o malament a la demarcació, en funció d’aquest resultat. Però també és veritat que no depèn exclusivament de Girona que guanyem les eleccions municipals a les comarques gironines.

La Maria Mercè va decidir ella tancar la seva etapa com a alcaldable; en vista d’això, tots els respectes i agraïment per la feina que ha fet. És evident que si renuncia a ser l’alcaldable, com està passant arreu de la nostra organització, quan algú plega o el fan plegar, un altre ocupa el seu lloc. En aquest cas estic convençut que tenim el millor candidat possible per guiar el futur immediat de la ciutat de Girona. I en Quim ha demostrat de sobres que coneix la ciutat, ha estat regidor, se l’estima i pot encapçalar un projecte il·lusionador per a una ciutat del segle XXI.

Segur que es poden fer millor les coses. Però també és veritat que quan es precipiten els esdeveniments s’ha de reaccionar i hem intentat explicar de la millor manera que sabem que la Maria Mercè ja no serà la nostra alcaldable per Girona i ho serà en Quim Ayats. Ho podíem haver fet millor? Segur. Al final el que és important sempre és on anem, i on anem és a construir un projecte de ciutat integradora, d’oportunitats, sostenible... En Quim Ayats i el seu equip sabran transmetre aquesta idea als gironins.

Si vols fem història i mirem si eren prou coneguts per la ciutadania els últims alcaldes que hi ha hagut darrerament a la ciutat. Estic convençut que en Quim Ayats parteix d’un punt bastant més avançat que alguns dels alcaldables dels darrers quinze anys a la ciutat de Girona pels partits que volguessis i, a banda d’algun parell d’excepcions, la resta eren bastant més desconeguts que en Quim. Porta quinze anys treballant per la ciutat de diferents maneres. En general no podem dir que sigui un absolut desconegut.

Tots aquests qualificatius podrien ser aplicables a qualsevol candidatura que es presenti a les municipals. Podem assumir qualsevol d’aquests conceptes a qualsevol municipi en les eleccions.

Et pots autoproclamar el que vulguis, una altra cosa és que la ciutadania ho vegi així. És evident que la CUP i una part dels Comuns han aconseguit unir-se per formar aquesta candidatura conjunta, que haurem de veure el resultat que té. Que poden treure vots a Esquerra? Això sempre és molt difícil d’avaluar. Espero que nosaltres siguem capaços de construir un projecte prou sòlid per il·lusionar els mateixos que ens van votar el 2015 (5.500 votants) i molts més, i estic convençut que serà així. És absolutament legítim que tothom es presenti amb voluntat guanyadora. Al final la ciutadania decidirà qui representa millor els seus interessos. Se’m fa difícil dir que una candidatura prendrà vots a una altra; els vots no són de ningú. Fa quatre anys vam tenir pràcticament els mateixos resultats que en fa dotze i vam fer quatre regidors igual i la CUP ja va fer uns bons resultats. Aquesta candidatura és bàsicament la CUP. S’haurà de veure qui genera més il·lusió i confiança no només en un projecte de ciutat sinó sobretot d’àrea metropolitana, que és el gran dèficit que té actualment la ciutat. Fa molts anys que Girona no agafa la bandera de capital de l’àrea metropolitana per liderar un projecte potent no només del nord del país sinó del sud d’Europa. Aquest és el gran dèficit dels projectes que ha encapçalat la ciutat de Girona els últims anys. Tenim grans reptes i oportunitats com a àrea metropolitana que no s’estan sabent dirigir ni liderar. I és evident que no ho poden fer els municipis de l’entorn; ho ha de fer la capital conjuntament amb Salt.

Governem dues capitals de comarca: la Bisbal d’Empordà i Santa Coloma de Farners. L’objectiu és governar arreu, però és cert que governar en capitals de comarca et dona una visió de partit guanyador. A Figueres estem fent molt bona feina i hem de poder recuperar els millors resultats de fa uns anys; a Banyoles seria bo tornar-hi. A Olot també tenim l’oportunitat de tenir un bon resultat. A Ripoll ens falta designar candidat, que ho hem de fer en breu. Creiem que farem molt bon resultat a Roses, a Castelló d’Empúries, a Blanes, a Lloret, a Tossa...

En canvi, als mateixos municipis marítims del Baix Empordà, veuràs que vam fer un gran resultat a Begur, Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols... Al final, tot té veure si som capaços de construir un projecte engrescador, que representi la gent que volem governar. Estem fent llistes que representen tota la societat. És evident que no és el mateix fer una llista a Sant Pau de Segúries que a Blanes. Però hem de ser capaços de fer-les, les dues, i que les dues representin al cent per cent els respectius municipis. El que importa és que sigui el mateix fil conductor: un projecte republicà i d’esquerres.

Històricament tenim alcaldes de grans ciutats que no hi vivien. Passa arreu i a tots els partits. De fet, l’alcaldable dels socialistes a Celrà és de Santa Coloma de Farners i tampoc hi viu. Hi ha alcaldes de grans ciutats que abans ho han estat de pobles petits. L’alcalde de Banyoles havia estat alcalde de Mieres, per exemple. Hi ha gent que viu en un municipi però fa vida en un altre. A Vilablareix hi vivia un senyor que va ser regidor a l’Ajuntament de Girona. No és estrany que algú que fa vida en un municipi tingui ganes de participar en la vida municipal d’aquella vila. Les inquietuds apareixen on fas vida i no on dorms. Al final qui decidirà seran els veïns de Celrà.

És la incògnita del relleu. A la Bisbal hi ha una figura potent per al nostre partit com és Lluís Sais que ha decidit posar punt final a la seva etapa. L’Enric Marquès és un pencaire com n’hi ha pocs, és regidor i es coneix la ciutat; de mèrits no n’hi falten. Però de relleus de candidats diferents també en té CiU a Girona, a Olot, a Blanes, a Figueres... Ens passa a tots; és llei de vida.

És de les més exigents. I en el meu cas, que faig de tot, per mi és de les més boniques. Soc alcalde i això vol dir estar disponible sempre per a la teva gent.

Vol dir un esforç de part d’ERC molt gran: presentem 160 llistes, en 160 municipis diferents. Imagina’t quanta gent vol dir això: mobilitzar un col·lectiu de 3.000 persones.

Quan fas unes primàries en un municipi i un candidat perd i l’altre guanya, el que perd hauria de ser capaç d’acceptar el resultat i posar-se a remar al costat del guanyador. I a vegades això no passa. I és comprensible, perquè hi ha gent que vol ser el candidat, vol guanyar. Una vegada em vaig presentar a la regional i vaig perdre i no vaig deixar el partit. Les condicions del joc són les que són.

És clar que perjudica la imatge i sobretot el projecte d’Esquerra a l’Escala. Sempre que hi ha una secció local que es baralla, acabes foragitant els teus votants, encara que tinguis el millor candidat. El projecte col·lectiu sempre ha d’estar per sobre dels projectes individuals, si no, en comptes de sumar, restes. Ara tenim cinc mesos per reconduir-ho. És evident que és important el cap de llista, però és més important explicar a la gent quin model de municipi volem. Quan això està per sobre de l’interès particular és quan guanyem.