El Consell per la República engega motors
L’expresident català a l’exili demana unitat a totes les forces independentistes
L’acte de presentació, protagonitzat per Puigdemont, Torra i els exiliats, està marcat per l’absència de la CUP
Comín anuncia una iniciativa ciutadana europea perquè se sancioni l’Estat
Arrenca el Consell per la República a Brussel·les amb una crida del president Carles Puigdemont a totes les forces independentistes per mantenir “la unitat”. En l’acte de presentació de l’ens, ahir, hi van ser presents el president Quim Torra, part del seu govern, els exiliats, diputats d’ERC i JxCat i representants de les entitats, a més de simpatitzants convidats. La gran absent va ser la CUP, que considera la iniciativa “simbòlica”, però no efectiva ni democràtica. Al llarg d’aquesta inauguració festiva, es van sentir crits de “Llibertat, presos polítics”, “Independència” i “Puigdemont, el nostre president”, però també algun crit de “Buch, dimissió”, per la polèmica dels Mossos d’Esquadra.
En el seu discurs de cloenda de l’esdeveniment, Puigdemont va avisar que, sense unitat, l’independentisme perdrà “autoritat moral” i va defensar que el Consell serà un espai per “conjurar la unitat estratègica”. “Hi ha un clam d’unitat que recorre Catalunya i l’hauríem d’escoltar”, va recordar davant les més de 400 persones aplegades al teatre flamenc. De manera similar, l’exconseller Toni Comín va apel·lar al “coratge, la intel·ligència i la unitat republicana” per fer front a un estat “autoritari” i va reivindicar que el Consell per la República no serà “retòrica” ni “simbolisme”.
Unes paraules dirigides als cupaires, que ahir van emetre un comunicat en què negaven l’aval al Consell argumentant que parteix d’una “lògica simbòlica” que no té com a objectiu “la ruptura democràtica amb l’Estat espanyol” i que no disposa de “mecanismes de control democràtic i popular”. Tanmateix, fonts properes al Consell asseguren que encara “falten alguns acords” i que l’absència de la CUP no vol dir que no s’hi pugui integrar a posteriori.
En vista de les crítiques dels anticapitalistes, els futurs membres del Consell per la República van defensar la necessitat que sigui un projecte impulsat pel poble. Així, Puigdemont va demanar l’adhesió dels ciutadans a aquesta organització, que de moment té uns 40.000 inscrits, per aconseguir el tram més “difícil” en el camí cap a la independència: el “reconeixement de l’estat català”.
Acció del Consell
Per assolir-ho, el Consell s’ha marcat cinc àmbits d’actuació: polític, jurídic, internacional, de difusió i coneixement. El primer pretén “fer servir” el Parlament i el dret d’iniciativa legislativa per avançar cap a una Constitució catalana. En l’internacional, l’exconseller de Salut va parlar d’“enfortir” les interlocucions amb actors internacionals i fer més “acció diplomàtica”. Però, a banda d’interpel·lar les institucions, el Consell posa el focus en la ciutadania europea.
Iniciativa europea
De fet, la proposta més tangible que es va sentir ahir va ser presentar una iniciativa ciutadana europea per demanar a l’executiu europeu que iniciï un procediment sancionador arran del comportament de l’Estat espanyol, contrari als valors democràtics europeus. És a dir, volen que els ciutadans europeus forcin l’activació de l’article 7 dels tractats europeus per suspendre el dret de vot dels espanyols a la UE. Aquest procés requereix l’aval d’almenys un milió de persones arreu del bloc, però cal també que provinguin d’un mínim de set estats membres. Ara bé, recollir tot aquest suport no garanteix que la Comissió Europea apliqui allò que demana la iniciativa ciutadana, ja que no està obligada a fer-ho.
Concerts en viu
Però no tot va ser feina, ja que també hi va haver temps per reivindicar la causa independentista d’una manera més amena, a través d’una mica de música. Van ser fins a dotze hores seguides de concerts, gastronomia i exposicions, que van esdevenir “un crit d’atenció sobre la repressió i les creixents deficiències democràtiques” al món. La coneguda sala La Tentation va donar cabuda a una quinzena de grups que es van desplaçar fins a Bèlgica. Entre els noms que hi van actuar, n’hi havia de plenament coneguts en el panorama musical català, com Els Catarres, Gerard Quintana i Josep Thió, Miquel Abras, Senyor Oca, Kepa Junkera, Germà Negre, El Petit de Cal Eril, Ernest Crusats (La Iaia), La Banda de Matadepera i l’exiliat Valtònyc. També hi van intervenir alguns artistes belgues.
