El PSOE, Cs, el PP i els comuns carreguen contra Torra per cridar a la via eslovena
El ministre Ábalos veu una “crida a la insurrecció” i el qualifica d’“il·luminat”
Catalunya en Comú considera el govern “desconnectat de la realitat social”
El PSOE, Ciutadans i el PP però també Catalunya en Comú van carregar ahir contra el president Torra per haver posat de guia el camí d’Eslovènia a la independència, una via que va començar amb un suport de més del 88% de la població en referèndum i va acabar amb una guerra de dies i desenes de morts després de la intervenció de l’exèrcit iugoslau per impedir-la.
El número dos del PSOE i ministre de Foment, José Luis Ábalos, ho considera “una crida a la insurrecció” pròpia d’un “il·luminat” i “irresponsable” perquè, referint-se a les víctimes a Eslovènia, considera “tristíssim abocar la gent al patiment”. Ábalos creu que els dos casos no són comparables i que Torra ha triat aquest exemple perquè “és el que menys morts va portar” respecte a altres independències.
El PP, com fa dia sí, dia també, va tornar a demanar al president espanyol que apliqui el 155. Abans-d’ahir, Casado va demanar intervenir els Mossos, TV3 i Catalunya Ràdio, les escoles i les finances de la Generalitat. Ahir, la diputada catalana Andrea Levy va demanar només la intervenció dels Mossos “per garantir la seguretat ciutadana, que en aquests moments està en perill”.
Torna la “balcanització”
El president del PP català, Alejandro Fernández, va recuperar l’acusació de balcanització que ja utilitzava contra el catalanisme el president José María Aznar i va considerar que ara ja no se’ls podrà acusar d’exagerar la seva comparació amb l’independentisme català.
També la cap de l’oposició catalana, Inés Arrimadas, va demanar al president espanyol que enviï un requeriment previ a Torra abans d’aplicar el 155 perquè el considera un “perill públic” en apel·lar a la via eslovena, que va qualificar de “conflicte civil amb violència”, i en va recordar les “desenes de morts”
Però també Catalunya en Comú va censurar Torra per posar d’exemple la via eslovena. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, considera una irresponsabilitat la posició del president de la Generalitat i defensa que “la cohesió social de Catalunya ha d’estar per damunt de les ocurrències i cortines de fum per tapar els problemes del govern”.
Per la seva part, la presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, va demanar a ERC que aclarís si estava d’acord amb Torra i va acusar el govern d’estar “desconnectat de la realitat social del país”. Per Albiach, el catalanisme “només pot ser un moviment pacífic i de majories”.
Reunió pels Mossos i crítica dels presos als “violents”
El president Torra va començar ahir al matí un dejuni de 48 hores en solidaritat amb els presos en vaga de fam a la presó de Lledoners. A dos quarts de deu del matí es va incorporar al dejuni que fa un grup d’activistes de Prou Ostatges al Dipòsit del Rei Martí del barri barceloní de Sarrià. Al vespre, Torra es va desplaçar al monestir de Montserrat, on a les set es va iniciar una segona campanya de dejuni. Torra ha dormit aquesta nit al monestir i també ho farà aquesta propera fins a finalitzar el dejuni dimarts al matí, moment en què es traslladarà al Palau de la Generalitat per presidir el consell executiu setmanal. De quatre a dos quarts de set d’ahir, però, Torra es va reunir al Palau de Pedralbes amb el conseller d’Interior, Miquel Buch, així com amb el secretari general d’Interior i el director general de la policia per visionar i “repassar totes les actuacions que es van produir el dia 6 i les seves imatges”, segons un comunicat del govern, que no feia cap referència a possibles mesures o canvis a adoptar als Mossos. D’altra banda, un portaveu de Prou Ostatges va fer pública ahir la crítica dels presos en vaga de fam a les actituds d’alguns dels manifestants de Girona i Terrassa. Els presos haurien mostrat “preocupació “ perquè “l’acció de gent amb la cara tapada passés davant del compromís no violent i d’un sacrifici personal extrem com la vaga de fam”.
