Els ‘armilles grogues’ posen Macron contra les cordes
El president francès anunciarà a principis d’aquesta setmana mesures “importants” per calmar el malestar d’aquest moviment d’indignació
Més de 1.900 persones detingudes i 264 ferits en les manifestacions de dissabte
El president francès, Emmanuel Macron, afronta probablement la seva última oportunitat per resoldre la crisi dels armilles grogues. El jove dirigent, de 40 anys, es reunirà avui amb els líders sindicals, de la patronal i de les principals institucions franceses per debatre les mesures amb què l’executiu confia a apaivagar definitivament el malestar d’aquest moviment d’indignació, sorgit a mitjan novembre amb el pretext de l’augment dels impostos del combustible.
Després de les tenses manifestacions d’abans-d’ahir, el govern francès continua contra les cordes i Macron hauria de trencar avui (o demà) el silenci mantingut al llarg de la setmana passada.
“Hi haurà anuncis importants”, va assegurar el portaveu del govern, Benjamin Griveaux, que va recordar, però, que no es resoldrien amb “una vareta màgica” els problemes dels armilles grogues, que protesten sobretot contra la injustícia social. “Proposo al president que parli d’un nou contracte social, com ara la preparació d’una nova solidaritat en l’estat del benestar del segle XXI”, va defensar el ministre d’Afers Estrangers, Jean-Yves Le Drian.
Malgrat haver posat en marxa un dispositiu policial espectacular, amb la presència de vehicles blindats i fins a 89.000 agents de policia desplegats arreu del país, les protestes d’abans-d’ahir “van provocar moltes més destrosses materials” que les de l’1 de desembre, va explicar Emmanuel Grégoire, regidor municipal de París. Segons dades comunicades ahir per l’executiu (força discutides), 136.000 persones van participar en les manifestacions i bloquejos de dissabte, és a dir, el mateix nombre de manifestants que la setmana anterior. Un altre exemple de la crispació social: 264 persones (entre les quals, 39 policies) van resultar ferides i hi va haver 1.939 detinguts, una dada sorprenent en un país democràtic.
Finalment, Macron tindrà en compte el malestar social? “No hi haurà un augment significatiu del salari mínim, ja que això destruiria llocs de treball”, va declarar la ministra de Treball, Muriel Pénicaud, que posava fi ahir als rumors que es podria aplicar una pujada del salari mínim superior a l’1,8% establert per la legislació francesa, que n’associa l’evolució a la inflació. Tot i que l’executiu havia obert la porta a aquesta possibilitat, Macron també va descartar dimecres passat restablir l’impost sobre la fortuna, una de les reivindicacions habituals dels armilles grogues.
Retrets als expresidents
Després d’haver fet de la fermesa en l’aplicació de reformes neoliberals l’eix del seu mandat, el jove president disposa d’un estret marge de maniobra. Si escolta els armilles grogues i fa un gir social, això qüestionaria la coherència d’un Macron que precisament ha retret als seus predecessors François Hollande i Nicolas Sarkozy haver cedit massa a les demandes dels sindicats i els moviments socials. Una altra paga de Nadal, una exoneració de les hores extres o bé un augment de les pensions, pràcticament congelades amb una pujada només del 0,3%, són algunes de les mesures que ahir es rumorejava que es podrien implantar.
LES XIFRES
Quarts en les europees
El moviment dels armilles grogues, que amb les protestes de les últimes setmanes han provocat una greu crisi a França, si es presentés a les europees del maig, obtindria un 12% dels vots i seria la quarta força, segons un sondeig de l’institut demoscòpic Ipsos que havia encarregat La República en Marxa –el partit del president francès, Emmanuel Macron–. El sondeig es va fer entre dimecres i dijous de la setmana passada i va ser filtrat ahir per Le Journal du Dimanche. Amb el 12% dels vots, els armilles grogues quedarien per sota de La República en Marxa, que, associada amb els centristes del MoDem, obtindria un 21% dels suports, però s’acostaria al Rassemblement National de Marine Le Pen (14%) i als ecologistes (13%). Superarien Els Republicans (11%) i l’esquerra radical de La França Insubmisa (9%). La hipòtesi d’una candidatura dels armilles grogues, però, és molt lluny de materialitzar-se, tenint en compte el rebuig que han mostrat per les formes de representació política i la diversitat ideològica i de reivindicacions.
