La UE deixa surar els refugiats
S’acumulen els casos de vaixells de rescat a la deriva al Mediterrani mig any després del tancament de ports a Itàlia
Brussel·les admet la falta d’un mecanisme automàtic per evitar l’abandonament a alta mar
“Deixar 49 persones a alta mar durant gairebé tres setmanes no representa els valors europeus”, admetia l’eurocomissari responsable d’Immigració amb referència a l’última embarcació a la deriva al Mediterrani. El degoteig de casos es dona amb certa periodicitat a la Unió Europea, que de moment no ha estat capaç de reaccionar ràpidament perquè puguin arribar a port. L’Aquarius, el Madre Loreto i ara el Sea-Watch 3 són algunes de les embarcacions vetades en els últims mesos pels estats costaners pel fet de dur a bord refugiats i immigrants. A alta mar fan poc soroll, però els problemes constants de les ONG de salvament marítim han posat en evidència les dificultats de cooperació i coordinació dels socis europeus, que ni tan sols són capaços de gestionar l’acollida d’uns centenars de persones naufragades al mar.
El tancament de ports a Itàlia el juny de l’any passat i la negativa de Malta a acceptar desembarcaments sense la col·laboració d’altres estats europeus han ofegat la feina de les ONG al Mediterrani. El 2017, unes cinc organitzacions amb diversos vaixells van fer tasques de rescat i ajuda al mar i van salvar més de 46.000 vides, segons dades de l’ONU. Però l’arribada de la ultradreta al govern italià i el cansament dels països més exposats a la falta de solidaritat al bloc europeu han generat una dinàmica que bloqueja la tasca de les organitzacions humanitàries. En conseqüència, l’activitat i el nombre de rescatats s’han reduït.
Actualment, hi ha només tres vaixells d’ONG que operen a la mar Mediterrània, entre els quals, el de la catalana Proactiva Open Arms, segons l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur). D’acord amb les dades de la mateixa guàrdia costanera italiana, les ONG van passar de portar 1.129 persones rescatades a Itàlia a zero en poc menys de dos mesos, després del vet del ministre de l’Interior i líder de la ultradretana Lliga, Matteo Salvini. Vist el panorama, l’Acnur va fer una crida per “incrementar la capacitat de rescat” a la UE i “deixar espai a les ONG per contribuir de manera coordinada” en les tasques de salvament.
Això no ha passat i el problema s’enquista. Com amb l’Aquarius, els vaixells de les ONG Sea-Watch i Sea-Eye van quedar a la deriva a mercè del lent mercadeig entre les capitals europees per repartir-se menys d’una cinquantena de refugiats i immigrants que van sobreviure a un naufragi per intentar arribar a Europa. Finalment, el repartiment es va fer a principis d’aquesta setmana entre vuit estats: Alemanya, França, Portugal, Irlanda, Romania, Luxemburg, Holanda i Itàlia. Un pedaç anunciat com un èxit, però que no impedeix la repetició del cas ni el risc d’un desastre humanitari.
Solució?
“Encara que sigui un nombre de gent reduït, des d’un punt de vista humanitari és important resoldre aquesta qüestió”, indica Catherine Woollard, secretària general del Consell Europeu per als Refugiats i els Exiliats (ECRE, segons la sigla en anglès). Fa més de mig any que la UE va prometre treballar per trobar una solució comuna a aquest problema, però les discrepàncies entre estats sobre les polèmiques plataformes de desembarcament i els centres de detenció i la permanent negativa d’alguns estats membres com ara Hongria i Polònia a acollir refugiats mantenen paralitzat qualsevol canvi. Si bé a l’estiu es va apostar per unir forces entre els estats predisposats, a la tardor la idea va perdre empenta amb l’arribada del fred i la disminució de travesses al mar. Segons Woollard, els socis europeus “s’han distret” en els últims mesos discutint altres qüestions com ara els centres d’immigrants i refugiats en territori europeu i els acords amb els països del nord d’Àfrica per contenir l’arribada de persones. “El que cal és un acord sobre el desembarcament”, defensa.
Tanmateix, el cas del Sea-Watch ha empès l’executiu de la UE a fer una nova crida als estats per almenys tancar un “acord temporal” entre els més proclius a admetre refugiats per repartir de manera automàtica les persones rescatades i evitar així la llarga espera. Woollard suggereix que Brussel·les proporcioni “finançament d’emergència” per acollir sol·licitants d’asil com a incentiu per tancar un acord.
Problema d’arrel
L’ECRE es mostra a favor d’una mesura provisional com aquesta, però alerta que això no soluciona l’arrel del problema. Així, denuncia que la causa subjacent és l’actual sistema europeu d’asil “injust”, que no disposa de mecanismes efectius per repartir refugiats entre estats membres i que provoca la concentració en països fronterers, com els de la riba del Mediterrani. Des de l’inici de l’anomenada “crisi dels refugiats” el 2015, Brussel·les pressiona els estats per reformar-lo, però fins ara ha fracassat. Woollard acusa el govern italià d’utilitzar el tancament dels seus ports com un xantatge a la resta de socis per promoure un canvi en aquest sistema. “No es pot jugar amb la vida de la gent d’aquesta manera”, denuncia en declaracions a El Punt Avui.
