Política

MARIA JOSEP FELIU

MAGISTRADA DE L’AUDIÈNCIA DE BARCELONA I FUNDADORA D’ÀGORA JUDICIAL, D’ÀMBIT ESTATAL

“A Catalunya els jutges vivim amb normalitat, s’han inventat un relat”

Amb trenta anys en la carrera judicial, Feliu ha estat degana dels jutjats de Barcelona i secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia. S’expressa sense por, un valor en la judicatura actual

L’Associació Professional de la Magistratura afirma que els jutges marxen de Catalunya per la “permanent tensió” en què viuen per la situació política actual.
No és veritat. Catalunya és una comunitat que sempre ha tingut dèficit de jutges. El tant per cent de jutges catalans que ingressen a la carrera judicial és molt baix i els companys que cobreixen les places la majoria són d’altres comunitats, com ara Castella i Andalusia, on no hi ha tantes places. Molts també venen a Catalunya perquè són parella de jutges o fiscals i aquí poden treballar molt bé perquè hi ha molts jutjats i audiències. Potser sí que alguna persona ha marxat pensant que hi ha incertesa... Vaig fer una comprovació perquè constantment es repetia aquest relat inventat d’excepcionalitat, i no és veritat: marxen com els altres anys, quan els jutges troben places a les seves comunitats i tornen amb les famílies. Tinc molts companys jutges i a Catalunya vivim una situació de normalitat, com la resta de ciutadans.
I les protestes als jutjats?
Els jutges hem de ser menys egocèntrics. Quan es diu que s’ha posat porqueria a les portes de jutjats, cal recordar que allà també hi treballen fiscals, lletrats de l’administració de justícia, funcionaris, i hi van advocats... No pensem que és contra nosaltres, sinó contra l’administració de Justícia en general. I és una forma de protesta.
Què opina de la proposta del PP, ara no acceptada al Congrés, que els jutges que treballin a Catalunya cobrin un plus?
Em va semblar vergonyós voler equiparar-nos amb la situació dels nostres companys que vivien al País Basc en l’època del terrorisme. No hem de tenir un plus de perillositat. Ara, sí que és veritat que tenim molta més feina que en altres comunitats, i que a Catalunya és més car de viure-hi, i això sí que és realment un altre dels motius perquè també marxen.
Els jutges poden opinar sobre les resolucions judicials?
Dins uns límits de respecte, sí. La posició d’Àgora Judicial és molt clara: hem de poder opinar de les resolucions tal com quan critiquem altres temes.
Els afecta la judicialització de la política?
El govern del PP ho va provocar. No van fer política amb Catalunya, només la judicialització dels temes. És un desastre perquè quan envies un tema als jutjats ja no para. Potser hi ha qui vol fer marxar enrere, però ara per ara és molt difícil. Hem d’aclarir, però, que aquesta situació no afecta els jutges unipersonals o les audiències, que vivim amb absoluta normalitat. Els que viuen en una situació complicada són els jutges del Suprem o de l’Audiencia Nacional. I quan els polítics porten els seus problemes als jutjats, els jutges hem de ser molts exquisits en les respostes.
Àgora Judicial defensa que els vint vocals del Consell General del Poder Judicial han de continuar sent escollits pels partits, mentre que la majoria de les associacions judicials volen escollir els dotze magistrats.
Primer de tot, el Consell General del Poder Judicial hauria d’estar desvinculat del Tribunal Suprem: no hauria de tenir el mateix president i no hauria d’intervenir en matèries jurisdiccionals. Els vocals han de ser escollits pel Congrés i pel Senat, però no amb el repartiment de quotes que fan. I el més greu és el que ha passat amb l’elecció del president, feta pels polítics, que va ser un menyspreu als vocals. Els vocals s’han d’escollir amb educació política i consens perquè després aquests escullen els magistrats del Suprem i càrrecs de lliure elecció, que són molt importants. Darrerament hem vist ascensos al Suprem com a mínim sorprenents.
Àgora proposa una descentralització del consell?
Sí, el que ara se’n diu sales de govern i que podrien ser els futurs consells de justícia. Apostem perquè els presidents del TSJC i de les audiències siguin escollits pels companys, com es fa amb els degans dels jutjats unipersonals. Són òrgans de gestió i la proximitat és molt important i la gent s’hi implicaria més. La gestió s’ha de descentralitzar perquè cada comunitat té les seves particularitats, i qui en sap més és qui és al territori. Ho vaig veure molt clar al Departament de Justícia i al deganat, on tenia absoluta llibertat d’expressar-me i de defensar les propostes que em feien els companys. Al departament tot era una burocràcia perquè tot ho havia d’aprovar el Ministeri de Justícia, com ara acords amb els sindicats dels funcionaris o mesures i reforços als jutjats.
Es veta l’accés de les dones a alts càrrecs de la judicatura?
És evident que s’estan escollint molts més homes que dones, tot i que hauríem de saber el tant per cent de dones que es presenten a aquests càrrecs de lliure elecció. En la carrera judicial els ascensos són per escalafó, no hi ha discriminació; ara, en la lliure elecció, és cert que no s’està afavorint les dones.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona
rússia

El Kremlin continua entossudit a culpar Kíiv de l’atemptat

barcelona
polònia

Destituït i investigat per espionatge el cap de l’Eurocos

barcelona
política

Podem es desdiu i no es presentarà al 12-M

barcelona