El Suprem triga un any per fixar la sentència del recurs al 155
La sala contenciosa administrativa es reuneix dimarts per votar la petició de 265 veïns
La dels diputats, al febrer
La justícia és lenta, però per a algunes causes, encara més. La sala tercera del contenciós administratiu del Tribunal Suprem ha fixat per dimarts vinent la votació i resolució del recurs presentat el novembre del 2017 per 262 ciutadans i juristes (entre ells membres del Col·lectiu Praga i de l’associació Drets) contra el reial decret 946/2017, del 27 d’octubre, que va dissoldre el Parlament i va convocar noves eleccions pel vulneració de drets. Des de la conclusió del cas, el Suprem ha trigat 337 dies per fixar una data per donar resposta al recurs contra l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. La mateixa tardança afecta el recurs presentat, també el novembre del 2017, per una vintena de diputats del Parlament —com ara Germà Gordó, Roger Torrent (ERC), Montserrat Candini (PDeCAT) o Benet Salellas (CUP)—, que el Suprem resoldrà el 12 de febrer.
El degà del Col·legi d’Advocats de Manresa, Abel Pié, que és un dels promotors i redactors dels recursos, denuncia que el tribunal “els ha deixat congelar en un calaix”, malgrat que la llei fixa com a “preferents” les causes de drets fonamentals.
Fins i tot el grup de juristes catalans, a través de les dades que ofereix el mateix Poder Judicial, ha analitzat el temps de resolució de la secció quarta de la sala contenciosa del Suprem el 2017, i les causes catalanes en surten perjudicades sempre. Així, s’assegura que serà el primer cop que la sala trigarà 350 dies a dictar una sentència, quan en cap cas tot un procés no supera els 180 dies. També es comparen les dues causes amb una altra presentada el mateix novembre del 2017. En aquesta darrera, el tribunal ha trigat tres mesos des de la conclusió del recurs fins a fixar la data de la votació, mentre que en les causes contra el 155, la dels ciutadans ha trigat deu mesos i la dels diputats, nou mesos. “És un endarreriment injustificat”, manté Pié.
En els recursos s’acusa el govern del PP d’una vulneració “flagrant” del dret dels ciutadans a participar en política i del dret dels diputats a mantenir-se en els càrrecs públics amb la dissolució del Parlament a través d’un reial decret emparant-se en l’article 155, acció que no preveuen ni la mateixa carta magna ni l’Estatut, segons sostenen els juristes.
