L’Europa tradicional s’esquerda
Els democratacristians i els socialistes perden el control de l’eurocambra, segons indica el primer sondeig electoral a escala europea
L’auge dels liberals els situaria com a aliats per formar majories
La Unió Europea (UE) s’acosta a un panorama polític més heterogeni i complex, que trenca amb el domini dels partits tradicionals que controlen les estructures de poder europees. Les dues grans famílies polítiques del Vell Continent, els democratacristians i els socialistes, s’enfronten en les pròximes eleccions europees a la seva derrota com a forces majoritàries del bloc.
Per contra, el previsible auge dels grups liberals situa aquest corrent polític en primera línia com a partit frontissa que serveixi per esmorteir la caiguda de l’aliança socialdemocristiana, a canvi de reformes al projecte europeu.
Mentrestant, guanya força la idea d’una coalició europeista i de centre, s’endevina una oposició híbrida amb una esquerra lleugerament tocada i una extrema dreta a l’alça sense capacitat, però, de bloqueig.
El primer agregat d’enquestes estatals sobre les eleccions europees, publicat ahir, revela que el Partit Popular Europeu (PPE) i els socialistes europeus perdrien la majoria parlamentària que tenen actualment en sumar entre tots dos només un 45% dels escons.
El grup popular, comptant els vots que els donarà l’hongarès Viktor Orbán, continuaria sent la primera força a l’eurocambra, amb 183 seients, però hauria de buscar més amics a l’arc parlamentari per no perdre el timó de les institucions europees. I és que s’endevina una davallada dolorosa dels seus històrics aliats, els socialistes. En hores baixes a França i Itàlia, dos dels seus feus importants, el Partit Socialista Europeu (PSE) és la formació europea que, en proporció, perdria més escons i es quedaria amb 135, segons aquesta primera projecció de resultats.
La ultradreta creix
Les bones perspectives dels liberals els auguren un rol destacat en el mercadeig de cadires posterior als comicis europeus i a l’hora de fixar la línia política de la cambra i de la Comissió Europea.
L’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa guanyaria escons i podria tenir fins a 75 eurodiputats, que, sumats als socialistes i populars, superarien el llindar dels 353 escons de majoria al Parlament Europeu.
Cal destacar, però, que aquestes enquestes no inclouen en aquest grup la República en Marxa del president Macron. De fet, gran part dels 58 escons que poden anar per a nous partits s’atribueixen a la seva formació. El gran monstre de l’extrema dreta de què es parla en aquestes eleccions podria no ser tan terrible, si bé espanta el seu previsible creixement. El grup en què s’integren l’Agrupació Nacional de Marine Le Pen i La Lliga de Matteo Salvini podria ocupar fins a 59 escons. Ara bé, si s’agrupessin amb el bloc dels conservadors i populistes on hi ha el polonès Llei i Justícia i el Moviment 5 Estrelles, tots plegats representarien més d’un 20% de la cambra.
Pel que fa a les formacions d’esquerra, el grup dels Verds i l’Aliança Lliure Europea obtindria 45 escons i el de l’Esquerra Unitària n’aconseguiria 46, cosa que implica una lleugera caiguda dels dos en aquests comicis. Amb la incògnita sobre quants eurodiputats podria aportar el moviment de Iannis Varufakis, de moment l’esquerra s’arrisca a quedar en segon pla a l’eurocambra, amb poc més del 13% dels escons. És a dir, per darrere del bloc d’extrema dreta i populista. Amb tot, es tracta del primer pronòstic just abans que comenci la campanya electoral i quan encara falten per concretar aliances polítiques i candidats.
Tampoc és del tot segura l’absència dels eurodiputats britànics davant la possible pròrroga del Brexit. L’eurocambra hauria de passar dels 751 eurodiputats actuals a 705 en la nova legislatura, si es fa efectiva la sortida del Regne Unit l’1 de juliol. Per tant, encara queda partit per jugar i les enquestes podrien canviar en els pròxims mesos.
LA XIFRA
Xifres poc representatives a l’Estat
Natàlia Segura RaventósEl recopilatori d’enquestes del Parlament Europeu que ha servit per confegir el sondeig detalla les previsions fetes per algunes empreses demoscòpiques estatals que no tenen en compte, però, les aliances noves i l’aparició de nous partits.
Així, de moment aquests pronòstics preveuen l’entrada del partit ultradretà Vox a l’eurocambra amb 6 eurodiputats, mentre que el PP en perdria 2, el PSOE en guanyaria 2 i Ciutadans, 10. La coalició de Podem, Esquerra Unida, Equo i els comuns obtindria 9 escons. Per contra, ERC guanyaria només un eurodiputat, mentre que ni el PDeCAT ni el PNB ni Bildu en traurien cap.
Ara bé, en les últimes eleccions, celebrades el 2014, les forces independentistes catalanes van guanyar tres escons a l’eurocambra. En aquest sentit, fonts parlamentàries ja avisen, per tant, que aquests resultats cal agafar-los amb pinces perquè no estan basats en els nous elements electorals.
